De solar a refugi climàtic

Fotografia recent de l'històric jardí Passeig de l'Esplanada de Barcelona.

Imatge: PILAR SAMPIETRO

Potser us serà difícil, però feu l’esforç d’imaginar en què es podria convertir un solar buit. El més normal és que responeu: en un gran edifici, perquè és un escenari molt repetitiu en les nostres marcades vides urbanes. Però i si aquest solar enorme torna a ser un hort?, o un jardí? La terra manté la memòria del seu passat i no només la terra, també algunes veïnes i veïns que hi viuen. Va passar amb el solar Bioma de permacultura urbana al Poblenou i estic segura que passarà amb el solar històric del Passeig Lluís Companys on es vol construir l’edifici brutalista de la nova Audiència Provincial. El Bioma és ara un referent pel que fa a permacultura urbana a peu de carrer. 

Situat al carrer Doctor Trueta del Poblenou, havia acollit un ús industrial abans que els primers pagesos urbans que hi van arribar decidissin treballar una terra infèrtil, compactada i plena de deixalles, químiques i de les altres. Van coincidir-hi tres projectes: connecthortbcn, abonoKm0 i bioarquitectura mediterrània, i ara les escoles hi porten les classes de nens i nenes de quatre anys perquè es familiaritzin amb la terra. 

Al solar de Lluís Companys la cosa està en fase arqueològica, vol dir que els arqueòlegs comencen a redescobrir, abans que comenci l’obra, el seu passat. Va ser Palau de Belles Arts, lloc de reunió de la vida catalanista, obrerista i antifeixista abans de ser bombardejat durant la guerra civil per l’aviació feixista italiana. Però abans havia estat el primer jardí públic de Barcelona, el jardí de l’Esplanada i és precisament això que vol recuperar la Comunitat Ciutadana del Jardí Històric, ara unida en una plataforma. 

Les investigacions han deixat al descobert el primer ús de què es té notícia com a zona agropecuària que donava aliment a la Barcino del segle I aC; després va ser necròpoli romana, sòl dels tiradors del gremi de paraires, sòl de l’assalt i ocupació borbònica l’11 de setembre de 1714, esplanada defensiva de la ciutadella militar i, per fi, el Jardí de l’Esplanada.

És el secret de la vida, venim de la terra, tornem a la terra, tots els éssers vius que som al planeta reunits en un grapat de compost

Amb aquesta història, de la que ara poden parlar algunes dents de lleó que creixen en els marges, vora la tanca que delimita el solar, és normal que la Comunitat Ciutadana lluiti per convertir-la de nou en refugi climàtic amb un gran pes de patrimoni històric. 

Qui vol un nou macro edifici quan n’ hi ha tants per recuperar buits, però encara en peu? I qui vol un refugi d’arbres a l’aire lliure on poder seure en els estius càlids i llargs que ens arriben? Poseu-hi la balança i sabreu per què s’ho val restituir i recuperar el primer jardí públic de la ciutat. 

La Maria Antonia, membre de la plataforma, m’explica com l’arquitecta, urbanista i paisatgista Míriam García acudia al solar per avaluar amb els seus alumnes les plantes que resistirien més en cas d’extremar les temperatures als 50 graus. La terra del solar és molt fèrtil i, per tant, resilient.

De fertilitat en sap ara molt l’Hort Bioma, fruit dels anys de treball d’Abono Km0, que hi té a la zona les compostadores i els darrers experiments exitosos de les noves fórmules de compostar. Recullen les restes orgàniques d’escoles, restaurants, empreses i particulars adherits i quan es fa la màgia del compost, els retornen aquella resta en forma de terra fèrtil, en una capsa.

L’univers en una capsa, diu Miky Royan, un dels impulsors d’Abono Km0. És el secret de la vida, venim de la terra, tornem a la terra, tots els éssers vius que som al planeta reunits en un grapat de compost. 

I si és tan efectiu el canvi, i si amb la terra compostada es pot transformar un solar en un jardí comestible fèrtil, per què no funciona la fracció orgànica en la recollida selectiva habitual? Miky diu que hi ha més d’una resposta, no hi ha un incentiu per fer-ho, no hi ha retorn, no veiem res de positiu en això.També és que la resta orgànica està molt identificada com a rebuig, moltes fórmules han fracassat. 

Però, i si són els mateixos veïns i veïnes els que gestionen les compostadores, les restes orgàniques? Imagineu ara el nou Jardí de l’Esplanda, recuperat al Passeig Lluís Companys, amb la terra fèrtil que s’incorpora gràcies a les compostadores instal·lades en un costat, o en un racó. La vida que batega de nou a terra i refresca l’estiu calorós que arribarà aviat a 50 graus centígrads i farà impossible resistir al centre de les ciutats.

Foto a la portada exterior: Desconegut - Villoro, Joan; Riudor, Lluís (1984). Guia dels espais verds de Barcelona. Aproximació històrica. Barcelona: La Gaia Ciència. ISBN 84-7080-207-0.