Infografia: Sergi Mayench i Marc Solanes
Només un de cada quatre catalans i catalanes té l’aigua gestionada de manera pública. Malgrat que el 55% dels municipis del país ja han optat per aquest model, la gran majoria de població —un 78%— encara depèn de gestió privada. La diferència es deu sobretot al fet que les grans ciutats continuen delegant el servei en operadors privats.
Així, mentre Terrassa, Girona i Reus són exemples de municipis grans que han apostat per la gestió pública, ciutats com Barcelona, l’Hospitalet, Badalona o Sabadell, entre moltes altres, mantenen el model privat. El mapa mostra una realitat dual: el món local es decanta cada vegada més cap a la municipalització, però el pes demogràfic de les ciutats amb gestió privada desequilibra la balança.
Tot i això, ja són 526 els municipis que opten per una gestió pública del servei d’aigua, la qual cosa suposa una majoria en l'àmbit català. Cada cop més ajuntaments trien aquest camí perquè permet destinar els recursos íntegrament a millorar les xarxes, reduir pèrdues i garantir tarifes justes. Aquest avenç demostra que el model públic és viable i que pot consolidar-se com una tendència de futur.
L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) i diverses entitats socials defensen que la gestió pública permet millorar l’eficiència de les xarxes, evitar el lucre privat i reforçar la transparència i la participació ciutadana. Els resultats, segons el darrer estudi presentat per l’entitat, elaborat conjuntament amb Enginyeria Sense Fronteres i Aigua és Vida, avalen el discurs: més eficiència, major inversió, menys pèrdues i més estalvi. En un context de sequera recurrent i canvi climàtic, la manera com es governa l’aigua és clau per assegurar-ne la qualitat, la disponibilitat i l’accés universal.
