Anagrama publica un nou llibre que neix de les converses entre l’ecòleg urbà Salvador Rueda i l’escriptor de liternatura Gabi Martínez.
Salvador Rueda i Gabi Martínez durant la presentació del llibre el passat mes de juny a la llibreria Altair de Barcelona.
FOTO: PALOMA CHALIER
Quedem a la llibreria Altair una hora abans de la presentació oficial. M'he citat amb Salvador Rueda, ecòleg urbà i creador del concepte de superilla, i l’escriptor Gabi Martínez, que s’han unit per publicar 503 Superilles, un llibre que busca sacsejar consciències sobre la urgència de tornar la ciutat, segrestada pels vehicles des de fa dècades, a les persones. Barcelona podria ser una ciutat radicalment més saludable, sostenible i habitable, comencen, «però continua sense atrevir-se a fer el pas definitiu».
La xifra del títol no és casual. Fa referència a les 503 superilles que estructuren el pla urbanístic de Barcelona. «Si executes les 503, tens una gran superilla: una ciutat sencera transformada», defensa Rueda, que insisteix que el concepte de superilla no es limita a convertir carrers en zones de vianants, sinó a canviar la funció de l’espai públic. «Els carrers deixen de ser llocs de pas per convertir-se en places, espais per estar, per fer-hi vida, cultura, joc o art».
Tot i que el concepte ha estat sovint instrumentalitzat políticament, Rueda i Martínez insisteixen que el model és ideològicament neutre. «No és una proposta de partit, és una proposta de bé comú», diu Gabi Martínez. Ho demostra el fet que el model de superilles desperta interès arreu del món. Ciutats com Melbourne, Auckland o Bogotà, per citar-ne només algunes, han treballat amb Rueda per implementar el model. «És el concepte urbanístic més important de Barcelona al món», explica l’ecòleg urbà.
No obstant això, Barcelona sembla haver girat l’esquena a la seva pròpia idea. Mentre Rueda rep reconeixements internacionals, aquí es debat encara si cal o no continuar amb projectes com el de Consell de Cent. «És simptomàtic: la mateixa ciutat que ha creat un model replicat a escala global, ara evita fins i tot dir la paraula superilla», lamenta Martínez.
300 milions d’euros
Un dels grans arguments dels detractors és el cost i la suposada afectació al trànsit. Però segons Rueda, són reticències sense fonament. «Fer totes les 503 superilles costaria uns 30 milions d’euros l’any durant deu anys. Una xifra ridícula comparada amb els 3.800 milions anuals del pressupost municipal». A més, assegura que ja es disposa de la reducció de trànsit necessària (un 25%) perquè la xarxa viària mantingui la seva funcionalitat.
Els beneficis serien enormes: menys contaminació, reducció de dos graus en la temperatura urbana, un 43% menys d’emissions i la recuperació del 70% de l’espai viari per a usos ciutadans. Sense comptar l’impacte directe en la salut. «Cada any es podrien evitar costos sanitaris de fins a 1.700 milions d’euros derivats de malalties associades a la contaminació», afegeix Rueda.
Menys contaminació, reducció de dos graus en la temperatura urbana, un 43% menys d’emissions i la recuperació del 70% de l’espai viari per a usos ciutadans
Tot i els beneficis demostrats, la resistència social i política persisteix. Per a Gabi Martínez, quan li pregunto quin és el principal obstacle que frena el seu desplegament, respon que es tracta d’un problema de relat i de percepció. «Quan la gent escolta parlar de superilles, pensa que és política, ideologia. No escolten la persona que les ha pensat». Precisament per això han volgut fer un llibre en forma de conversa, amb llenguatge planer, que pugui arribar a tothom i fugint de tecnicismes complexos. «És un tema cultural. Necessitem comunicació i pedagogia perquè la gent entengui que no és màgia, sinó matemàtiques, xarxes, salut i futur».
Per a Rueda, el tema de les superilles és comparable, salvant les distàncies, a lluites que semblaven gairebé impossibles i que ara donem per òbvies. «Va arribar un moment en què la mateixa gent que fumava es va convertir en activista en contra del tabac. Això passarà amb el cotxe. No hi ha futur si no canviem».
Malgrat el pessimisme que transmet la inacció política, l’ecòleg urbà lleidetà, Salvador Rueda, és molt clar. «Es pot fer. No hi ha cap raó tècnica ni econòmica per no fer-ho. És una decisió política i social». Barcelona, continua, podria ser la ciutat més meravellosa del món. «La qüestió és si s’atrevirà a executar el seu propi model abans no sigui massa tard per al clima… i per a la salut dels seus ciutadans», sentencia.
