superilles

Notícia

El nucli antic d’Horta blinda la prioritat dels vianants als carrers amb el desplegament del programa superilles, que recuperarà 2.832 metres quadrats d’espai per a l’ús dels veïns i les veïnes amb la pacificació dels carrers de Fulton, d’Horta, de Feliu i Codina i de Chapí.

Notícia
La inauguració de la primera fase de la superilla coincideix amb la del nou mercat de Sant Antoni de Barcelona

Sant Antoni estrena la supercruïlla. L’encreuament de Comte Borrell amb Tamarit s’ha pacificat com a espai d’estada. A l’octubre s’engegarà la segona fase amb més intervencions

Notícia

La recerca es farà en el marc de l’Aliança de Ciutats Saludables de Bloomberg Philanthropies, una xarxa fundada per l’exalcalde de Nova York. La iniciativa consisteix a avaluar amb diferents metodologies quins efectes té la remodelació urbana integral que comporta implementar les superilles

Entrevista
Entrevistem Sílvia Casorrán sobre el model de superilles de Barcelona

El model de superilles de Barcelona vol redefinir l’espai públic i la mobilitat guanyant zones per a vianants en carrers ara ocupats pel vehicle privat. Aquest nou model organitzatiu del teixit urbà està pensat per afavorir la mobilitat sostenible, el verd i la biodiversitat, i els espais d’estada per a la ciutadania. La primera superilla en la trama de l’Eixample s’ha implementat de manera experimental -sense tots els elements- en una zona del Poblenou. Aquesta implementació no ha estat exempta de polèmica veïnal i política i ha suscitat un debat sobre les possibilitats d’estendre aquest model urbà a la resta de la ciutat. Per parlar-ne hem entrevistat la Sílvia Casorran, tècnica de mobilitat de l’AMB i veïna de Poblenou.

Opinió

La implementació de les superilles a Barcelona és un cas que demana una anàlisi de mirada àmplia. Resulta evident que una part important del veïnat no ha rebut bé la primera de les superilles a la trama Cerdà: la del Poblenou. La superilla, conceptualment, sembla que ho tenia tot per triomfar... Què ha pogut fallar?