Font: CREAF
Enguany l’abundància de papallones a les ciutats és molt menor, les plantes s'assequen per la manca d'aigua i aquests animals es queden sense aliment.
Aquest estiu de 2023 s’estan batent tots els rècords històrics de temperatura. Això ho sabem (i ho patim) com a espècie humana de sobres, però no som l’única afectada. Els experts i expertes dels observatoris de seguiment de papallones a les ciutats, l’uBMS i l’mBMS, han trobat que enguany l’abundància de papallones a les ciutats és molt menor. La principal causa és la sequera acusada en què ens trobem i la manca d’aigua associada, que provoca un assecament de la vegetació, tant en els parcs i jardins urbans – els quals no es poden regar– com a les dunes de les platges i als herbassars de les zones naturals de les ciutats.
“Al no ploure ni poder-se regar, les plantes acaben assecant-se i les papallones es queden sense aliment disponible. En parcs com el de la Maternitat de Barcelona encara hi queden algunes zones florides i és evident que s’hi concentren les poques papallones que hi ha”.
Yolanda Melero, responsable del programa de seguiment de papallones urbanes de Barcelona uBMS i investigadora del CREAF i de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
Els resultats d’aquest estiu nefast no es coneixeran amb detall fins que acabi la temporada, a l’octubre, però les experiències de les persones voluntàries i les visites científiques als parcs i jardins ja deixen veure clarament aquesta tendència.
Evitar el ciment, cercar l’ombra
A més dels canvis de supervivència i reproducció de les poblacions, les papallones també canvien el seu comportament per intentar sobreviure a aquestes situacions. En primer lloc, es queden a zones més fresques i amb ombra i no les veiem als prats més assolellats. De la mateixa manera, per regular la seva temperatura corporal, les papallones volen menys en aquests dies tan calorosos (estivació) i fins i tot col·loquen les ales en l’angle adequat perquè que no els toqui el sol directament.
En segon lloc, canvien els patrons de mobilitat i no arriben o arriben menys als nuclis urbans on la temperatura encara és més acusada per l’efecte illa de calor. Segons Melero, “Les papallones quan es mouen van processant la informació i són capaces de veure que fora de les zones més naturals, com Collserola i Montjuïc, queden pocs espais amb aigua i flors, i llavors es dispersen encara menys cap a l’interior de la ciutat. No s’arrisquen”.
Les papallones també canvien el seu comportament per intentar sobreviure.
A més dels canvis de supervivència i reproducció de les poblacions, les papallones també canvien el seu comportament per intentar sobreviure a aquestes situacions. En primer lloc, es queden a zones més fresques i amb ombra i no les veiem als prats més assolellats. De la mateixa manera, per regular la seva temperatura corporal, les papallones volen menys en aquests dies tan calorosos (estivació) i fins i tot col·loquen les ales en l’angle adequat perquè que no els toqui el sol directament.
En segon lloc, canvien els patrons de mobilitat i no arriben o arriben menys als nuclis urbans on la temperatura encara és més acusada per l’efecte illa de calor. Segons Melero, “Les papallones quan es mouen van processant la informació i són capaces de veure que fora de les zones més naturals, com Collserola i Montjuïc, queden pocs espais amb aigua i flors, i llavors es dispersen encara menys cap a l’interior de la ciutat. No s’arrisquen”.
