Compartir energia: una idea tan revolucionària com (encara) difícil de dur a terme

Enginyer industrial. Soci Director de SUD Renovables i representant d’UNEFCAT
19/05/2021 - 11:59

Un grup de veïns (d’un bloc de pisos, d’una urbanització, un carrer, o un barri, per exemple) es posen d’acord en fer una instal·lació col·lectiva d’autoconsum fotovoltaic, que els permetrà autoabastir-se d’una part de la seva energia, de forma neta i renovable, generada al costat de casa seva, i a un preu menor que el de la xarxa elèctrica. Seran propietaris d’aquella energia.

Una escola que decideix fer una instal·lació d’autoconsum fotovoltaic a la seva coberta (té molt espai, i desaprofitat), i decideix compartir l’excedent d’energia que tindrà els caps de setmana i els períodes no lectius (els estius sobretot, que és quan, a més, es generà més energia) amb els edificis del voltant: comerços, habitatges, oficines, etc. I com l’escola: un camp de futbol, un mercat, un pàrquing, un centre comercial, unes oficines, una empresa, etc.

"La dificultat està en veure’n els resultats: en la lentitud i la inoperància de la principal distribuïdora del país, que no facilita les dades a les comercialitzadores perquè apliquin el repartiment de l’energia, el que fa que els usuaris no vegin reflectits els estalvis en les seves factures i poden tardar mesos"

La unió fa la força, diuen. I sí, no hi ha res més revolucionari i poderós que veure un grup de gent que es posa d’acord en tirar una idea endavant. I si parlem d’energia, un sector fins ara centralitzat en unes poques, grans, opaques i poderoses empreses (l’oligopoli), la idea és encara més revolucionària, perquè hom s’adona que no cal una gran central nuclear per generar la seva electricitat, que la pot generar al terrat de casa seva, amb el sol que no li passarà cap rebut. I si ho fa col·lectivament li serà segurament més fàcil, i més econòmic. I a més, es crea la idea de Comunitat, la idea de pertànyer a una cosa important i rellevant, que a més fa el bé pel Planeta (no oblidem que estem en emergència climàtica).

La idea és tan engrescadora com (avui) difícil de dur a terme. (Qui ha dit que les revolucions siguin fàcils). La dificultat no està en la instal·lació (que acostuma a fer-se en molts pocs dies, sovint en menys d’una setmana), ni en la legalització (la normativa ho permet, i pot tardar unes tres o quatre setmanes). La dificultat està en els seus inicis: en donar-la a conèixer i convèncer a la gent -als veïns- perquè hi participin. Però sobretot la dificultat està en veure’n els resultats: en la lentitud i la inoperància de la principal distribuïdora del país (qui gestiona les lectures dels comptadors), que no facilita les dades a les comercialitzadores perquè apliquin el repartiment de l’energia, el que fa que els usuaris no vegin reflectits els estalvis en les seves factures (l’energia es genera, però es perd a la xarxa i no es veu a la factura), i poden tardar mesos.

"Avui, segons les dades de la Generalitat, hi ha 50 instal·lacions d’autoconsum compartit (de les més de 10.000 que hi ha en total), i la majoria no han pogut veure encara reflectits els seus estalvis en una factura"

Fa més de dos anys que tenim la normativa que permet l’autoconsum compartit (RD244/2019), però s’està demostrant que és insuficient i inoperativa per aquest tipus d’instal·lacions. Avui, segons les dades de la Generalitat (que actualitza periòdicament al web de l’Observatori de l’Autoconsum de Catalunya), hi ha 50 instal·lacions d’autoconsum compartit (de les més de 10.000 que hi ha en total), i la majoria no han pogut veure encara reflectits els seus estalvis en una factura. Algunes ho comencen a veure ara, després de molts mesos (algunes més d’un any) d’esperar. I això genera molta frustració, perquè recordeu com va costar posar la idea en marxa, i amb la il·lusió que es va fer. A més, la normativa presenta unes limitacions que sovint són massa restrictives: només es pot compartir energia de fins a 100kW i en la xarxa de baixa tensió (un límit important si ho volem fer en polígons industrials), fins a 500 metres de distància, i els coeficient de repartiment són estàtics (no podem repartir energia en funció del dia de la setmana o de l’època de l’any, o del consum de cadascú).

És urgent, doncs, que es corregeixi la normativa actual perquè es facin realment factibles les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu, i n’ampliï les possibilitats i l’abast per a executar-les. El Ministerio para la Transición Ecológica (MITECO) ja hi està treballant, almenys per modificar els coeficients estàtics, i esperem que per fer-ne més canvis. A més, Espanya ha d’implementar la normativa que permeti desplegar les Comunitats Energètiques, tal com dictamina la Directiva Europea (UE) 2019/944. El camí està marcat, i la revolució més a prop.


 

Relacionats

Article

Amb l'objectiu d'ajudar a reduir la despesa energètica de les empreses i fomentar millores en el camp de la reducció d'emissions i l'eficiència en la gestió de residus, l'Ajuntament de Sant Fruitós del Bages ha posat en marxa la segona edició d'un servei gratuït d'assessorament a les empreses pel que fa a la gestió energètica i de residus.

Entrevista

Rubí Brilla ha coordinat el primer projecte d’autoconsum compartit d’energia en un polígon industrial a tot l’Estat. Aquesta ha sigut una de les fites més importantes d’aquesta entitat municipal que des de fa 10 anys treballa per ser un referent per l’estalvi, l’eficiència i l’ús de renovables en l’àmbit local. Marta Morera, responsable tècnica de Rubí Brilla ens explica aquesta experiència i com es vol continuar treballant per l’autoconsum a la ciutat.  

Entrevista

Què és realment una comunitat energètica? Més enllà de compartir unes instal·lacions d’energies renovables? Gil Salvans tècnic de l’agència local d’energia d’Osona, clarifica aquest concepte, com a peça clau en la democratització de l’energia i la transició energètica, i aborda en aquesta entrevista els reptes i els obstacles, principalment la manca de definició de marc legal. Malgrat les barreres tècniques, insisteix que cal valentia política davant els interessos empresarials, i que cal difondre entre la ciutadania que l’autoconsum és viable.

Butlletí