Irene Quintans: “Els infants han de poder anar a l’escola caminant amb seguretat i alegria”

18/03/2019 - 11:58

Els camins escolars poden ser un espai per córrer, jugar i aprendre. Així ho explica Irene Quintans, planificadora urbana que ha desenvolupat nombrosos projectes urbans arreu del món, d’entre els quals hi ha els camins escolars. Es tracta d’uns espais urbans que sovint passen desapercebuts, però que poden ser la solució de grans problemes actuals de la infància, com la diabetis infantil  o el TDAH. Quintans va donar una classe magistral en el curs  ‘Disseny i planificació de camins escolars’ el passat dilluns 11 de març, en marc del Programa de Formació Continuada de la Diputació de Barcelona.

 

Com vas començar a treballar en els camins escolars?
Va ser quan vaig arribar a Sao Paulo, on exercia com a tècnica d’obra a la secretaria d’habitatge municipal en un programa d’urbanització de faveles. Jo treballava en una d’aquestes faveles, i vaig pensar que hi podríem fer un camí escolar. En el nostre cas, ja teníem la “foto final” que es vol aconseguir quan es crea un camí escolar, que és que grups de nens i nenes vagin caminant o en bicicleta a l’escola. Allà es camina molt, però no es tenen les infraestructures per fer-ho amb seguretat.

Quines particularitats tenia aquest camí escolar en concret?
Normalment, els camins escolars són per una escola o dues que estan molt a prop. Nosaltres en teníem 9 en el barri. En només un quilòmetre quadrat hi vivien 70.000 persones. Hi havia 8.500 nens de 6 a 14 anys que havien d'agafar el camí escolar cada dia. A més, jo tenia com a referència els camins escolars d’Europa i dels Estats Units, on les condicions socials i urbanístiques són completament diferents de les de Brasil.

Projecte de camí escolar al Barri de Paraisópolis (Sao Paulo, Brasil) Font: Irene Quintans

"En una favela, traçar-hi un recorregut és molt complex, fins i tot pels arquitectes. Vam haver de fer un mapa a partir de 25 punts de referència del barri"

I a Llatinoamèrica, quines diferències vas trobar?
En el meu cas hi havia principalment diferències socials, com un gran analfabetisme que afectava fins al 15% de les famílies. Això va fer, per exemple, que les enquestes inicials no les poguéssim donar als nens perquè les fessin a casa. O per altra banda, allà no podies donar un mapa als nens perquè dibuixessin el camí que fan cada dia, perquè es perdrien. En una favela, traçar-hi un recorregut és molt complex, fins i tot pels arquitectes. Vam haver de fer un mapa a partir de 25 punts de referència del barri.

Vas poder veure acabat el projecte?
Quan ja teníem el projecte dissenyat, havíem parlat amb els enginyers d’obra, les escoles, etcètera, el primer dia que volíem entrar amb les màquines ens van obligar a parar-ho tot perquè eren els dies finals de campanya electoral del govern municipal. I quan va arribar el nou equip de govern, va tirar enrere el projecte. I no només aquest, sinó tot el programa d'urbanització de faveles. A més, amb el temps s’ha desfet tot el que hi havia planificat. Les zones de faveles que havien estat alliberades per urbanitzar-les han estat ocupades de nou, i ara són àrees de risc.

"El Jardín de los Niños" de Lima. Font: Xarxa Ocara

"La xarxa Ocara una pàgina web que funciona com una biblioteca online de projectes de ciutat i infància a l'Amèrica Llatina, el que vol és inspirar les persones"

Però això no et va aturar a crear projectes allà.
Quan vaig sortir de la municipalitat, vaig crear la xarxa Ocara una pàgina web que funciona com una biblioteca online de projectes de ciutat i infància a l'Amèrica Llatina. No només de camins escolars, sinó també d'art, espai públic, arquitectura i mobilitat urbana. Perquè les persones sàpiguen que existeixen projectes d'aquest tipus al continent que funcionen molt bé, i no només hi hagi la referència d’altres llocs. A Llatinoamèrica passa molt que quan parles d'un projecte que es fa a Europa responen que "allà funciona, però aquí mai podrem fer això". I a mi m'enfadava molt això. No és que s'hagi de fer el mateix projecte aquí, sinó que s'ha d'entendre el concepte que es vol fer i s'ha de portar a la realitat local. En aquest sentit, la xarxa Ocara el que vol és inspirar les persones, entendre que localment i regional també hi ha projectes.

Projecte de PediBus a Bogotà (Colòmbia) Font: Xarxa Ocara

Quines altres utilitats tenen els camins escolars, a part del transport?
Jo volia treballar els camins escolars de manera transversal, més enllà de la pròpia infraestructura. Volia aprofitar-los per fer sortides i activitats de l'escola cap al barri. Fer entrar el camí a l’escola en el currículum escolar, per exemple, fent participar els nens en dissenyar un espai del propi camí.

"A Barcelona el projecte Camí Escolar, Espai Amic té l’objectiu de crear una xarxa de cura en la comunitat entre l’alumnat i el barri"

Com es duu a terme, això?
Els camins escolars són una línia que va del punt A, que és casa teva, fins al punt B, l’escola. Una línia que has de recórrer amb seguretat i alegria. Al voltant d'aquesta línia hi ha espais públics, i la idea és integrar-los com a part del propi camí. A Barcelona, per exemple, hi ha el projecte Camí Escolar, Espai Amic, que té l’objectiu de crear una xarxa de cura en la comunitat entre l’alumnat i el barri. Així doncs, els membres dels establiments que hi participen ajuden als nens i nenes mentre recorren el camí si necessiten qualsevol cosa. A més, es pot crear espais de jocs per als nens en zones on hi passi el camí escolar. I es pot fer de manera participativa, i que els propis nens facin propostes de disseny per aquests espais.

Cami escolar a Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona

A part de la vessant educativa, tenen algun retorn més?
Els camins escolars tenen molts beneficis per a la salut. Avui en dia, el sedentarisme infantil és un problema molt estès; els nens van a l'escola en cotxe, i no es mouen. Això pot donar lloc al sobrepès i fins i tot l’obesitat. També fa que els nens no tinguin contacte amb la llum del sol, indispensable per la producció de vitamina D, i molt relacionada amb el sistema immunològic. I s’hi pot afegir la mala alimentació, amb excés de sucre i aliments ultra processats. Això significa que avui en dia tenim una epidèmia de nens amb diabetis infantil, una malaltia crònica que moltes vegades comença amb els hàbits de vida.

"Hi ha estudis internacionals que diuen que els infants amb TDAH milloren si els deixes jugar lliurement o els fas participar en programes d’esports"

I quin és el paper dels camins escolars en la salut dels infants?
Poden ajudar a disminuir tot això. A més, els nens tenen molta energia, i avui en dia n’hi ha molts que no realitzen cap activitat física. Això fa que molts estiguin inquiets, i què fem nosaltres? Els diagnostiquem amb Transtorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH), i els mediquem amb vitalina, que és una amfetamina. Hi ha estudis internacionals que diuen que els infants amb aquest diagnòstic (jo no crec que sigui una malaltia) milloren si els deixes jugar lliurement o els fas participar en programes d’esports. El que necessiten és activitat física i sentir-se més lliures per descarregar tota aquesta energia.

"El Pla de joc a l’espai públic' va més enllà dels camins escolars i té una visió més sistèmica. Es planteja com pot ser jugable tota la ciutat de Barcelona"

Com és el programa de camins escolars a la ciutat de Barcelona?
El programa de camins escolars de Barcelona va començar el 2001 vinculat a l'Agenda 21, i va ser una de les referències mundials. Normalment els camins escolars són projectes petits que es fan a nivell d’una escola, o com una idea d’un grup de mares i pares; i aquí es va fer com una política pública municipal. A més a més, actualment s’ha dissenyat el Pla de joc a l’espai públic' que va més enllà dels camins escolars i té una visió més sistèmica. Es planteja com pot ser jugable tota la ciutat de Barcelona; tots els espais han de poder ser acollidors per als nens.


 

Relacionats

Notícia
La Generalitat ha activat l’avís preventiu d’episodi de contaminació atmosfèrica per partícules PM10

Avui, 25 de juny del 2019, l’AMB ha posat en marxa el seu protocol d'actuació per als episodis ambientals d'elevada contaminació atmosfèrica, en la seva fase d’avís preventiu de PM10, a causa de la coincidència de tres factors: la situació climàtica adversa, l’ús de productes pirotècnics durant la revetlla de Sant Joan, i una intrusió de pols d’origen africà.

Notícia

Operadors, gestors industrials i càrrecs institucionals completen quatre dies d’intens intercanvi d’idees per al progrés del transport públic arreu del món.

Notícia

La reforma de l'encreuament entre Borrell i Parlament ja està quasi finalitzada, mentre que les altres dues ampliacions van amb retard

 

Butlletí