Quim Lucha i Núria Gómez: "No hi ha justícia ambiental sense justícia de gènere"

Periodista
03/09/2021 - 19:03

Quim Lucha i Núria Gómez són autors de Fem Eco, una guia pedagògica que connecta el gènere i el medi ambient destinada a alumnes del cicle superior de primària i a l’etapa de secundària.

El seu objectiu és donar eines per la comprensió de les causes estructurals de les vulneracions al medi natural i a les persones des d’una visió de justícia global. Parlem amb ells per saber més d'ecofeminisme i d'aquesta eina educativa.

 

Comencem pel principi per aclarir conceptes, de que parlem quan parlem de justícia ambiental amb visió de gènere?

La Fundació Akwaba pertany a lafede.cat-organitzacions per a la justícia global. Entenem la justícia global com una estratègia per incidir en les estructures econòmiques, polítiques i socials, tant a escala global com local, i per qüestionar els models de vida i de desenvolupament tant individuals com col·lectius, amb l'objectiu de transformar les relacions de poder perquè es garanteixi l'eliminació de tota forma de violència i la sostenibilitat de la vida en el planeta.

La justícia global inclou múltiples justícies interconnectades. La justícia ambiental està relacionada amb el dret de tots els éssers humans a un medi ambient sa i la justícia de gènere té com a propòsit eliminar les desigualtats entre les dones* (entenen la dimensió àmplia del terme, incloent-hi identitats dissidents com persones lesbianes i trans) i els homes. Podem dir que no hi ha justícia ambiental sense justícia de gènere.

Com es connecta el gènere i el medi ambient?

És un repte i no hi estem avesades, és un canvi de paradigma i els ecofeminismes ens ajuden en aquest canvi de mirada. Reflexionar i denunciar la connexió entre la dominació, explotació dels recursos naturals i l’opressió de les dones* i altres grups (pobles originaris, persones racialitzades, LGTBI entre d’altres) i posar la vida i les cures al centre per defensar una sostenibilitat ambiental i social real.

Parlem de la guia….

Quins son els seus objectius?

És introduir en el cicle superior de primària i a l’etapa de secundària la comprensió de les causes estructurals de les vulneracions al medi natural i a les persones des d’una visió de justícia global.

Com està dissenyada? Que podem trobar a aquesta guia?

Hem comptat amb especialistes en educació emocional, educació artística i educació per a la justícia global. El marc conceptual ha estat elaborat per una membre de l’àrea d’ecofeminismes d’Ecologistes en Acció.

L’estructura de la guia inclou: espais formatius i de reflexió per a mestres i professorat; un bloc de primària amb 6 mòduls formatius i espais de reflexió; un bloc de secundària amb 6 mòduls formatius i espais de reflexió; un espai de reflexió conjunt entre alumnat i professorat i un marc conceptual amb recomanacions pedagògiques. A cada mòdul s’indica les competències curriculars i el desenvolupament de les activitats en tres parts; activació de coneixements previs, contrastos i avaluació.

Les metodologies educatives que es proposen són dinàmiques participatives, de recerca, artístiques i socioemocionals sobre les cures al medi ambient i a les persones. En aquesta guia de la primera fase del projecte les participants reflexionen i transformen el centre educatiu a través de l’art i la investigació acció participació (IAP).

Com s’està distribuint?

La guia és oberta en format online i es pot trobar a l’enllaç.

També a la web de recursos de lafede.cat.

En format físic s’ha repartit en els centres i CRP’s implicats en el projecte i a les biblioteques municipals del projecte. També a les universitats: la URV, UB, ICTA-UAB, entitats de lafede.cat i Rosa Sensat.

Quina ha sigut la rebuda de les formadores? I de l’alumnat?

El context de crisi climàtica, sanitària i social ha propiciat la bona rebuda per part del professorat a l’hora de tractar aquests temes a l’aula, tot i la incertesa de l’obertura dels centres a l’inici del curs passat. Pel que fa l’alumnat es mostra interpel·lat en les qüestions ambientals, sobretot el de primària, però costa sortir del discurs de les falses solucions que només fan èmfasi en les accions individuals com aquelles de consum i gestió de residus i sovint no percep les desigualtats de gènere. La diversitat de propostes metodològiques més creatives i emocionals afavoreix la seva participació, reflexió crítica i el gaudi de les activitats.

Parlem un poc de la fundació Akwaba... Per què una guia d’ecofeminisme? Quina és la visió i missió d’aquesta fundació?

Des de 1992, la Fundació Akwaba promou la participació i la coresponsabilitat per generar una societat més justa mitjançant la formació. Tots els projectes, siguin d’acollida a persones nouvingudes, de participació comunitària o d’educació per a la justícia global inclouen aquest aspecte.

L’emergència climàtica i social que ens trobem és una clara conseqüència de l’explotació del planeta i de les persones, del menyspreu a la interdependència dels èssers i de la cura de les persones i del medi. Per comprendre críticament la desconnexió entre natura i cultura ens sembla clau atendre a les causes estructurals i promoure aquesta reflexió crítica des de l’educació formal. Des dels ecofeminismes aprenem altres maneres de pensar i relacionar-nos amb el món i sobretot altres maneres d’actuar respecte les vulneracions dels drets d’éssers humans i naturaleses.

Volem formar una ciutadania activa i crítica  amb les actituds discriminatòries vers les persones i les vulneracions en el medi; capaç d’identificar aquestes vulneracions, integrant l’enfocament de gènere basant en drets humans i que generi propostes de transformació al centre educatiu, a l’entorn local i al mundial a través d’estratègies compartides.

Estem les dones més exposades a la crisi global?

Les dones són les més exposades a la crisi global i també a la crisi climàtica. La feminització de la pobresa és un fenomen que no s’ha superat en els darrers anys, i són les dones qui assumeixen encara les tasques de cura i domèstiques en detriment de les seves carreres professionals, afegint-hi també la bretxa salarial.

Com dèiem, les dones també són les principals afectades de la crisi climàtica. El 80% de les persones refugiades climàtiques són dones, tot i que són els homes qui més gasos d’efecte hivernacle emeten. A l’estar la majoria més recloses a casa o en desplaçar-se per abastiment d’aliments i aigua, són també les dones les més afectades pels desastres naturals i les temperatures extremes. Existeix també una relació directa entre la pobresa energètica (més elevada en les dones) i les repercussions de la crisi climàtica.

S’està tenint en compte aquesta vulnerabilitat especial de les dones? Comença a haver-hi visió de gènere en les polítiques ambientals?

En les polítiques ambientals hi ha molt pocs exemples on es tingui en compte aquesta desigualtat de gènere. Veiem que són les organitzacions mediambientals i alguns grups ecologistes qui han pressionat a les administracions per introduir una perspectiva de gènere a l’hora de combatre el canvi climàtic (com s’ha pogut veure a les últimes Conferències de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic).

Com podria arribar també a les administracions, per acabar incorporant aquesta visió a les polítiques públiques?

Com han esmentat diverses activistes ecofeministes, entre elles destaca Yayo Herrero, cal fer un pla de xoc social per donar resposta a la situació precària que ha provocat l’actual crisi sanitària i econòmica, garantint l’accés de les persones a unes condicions mínimes de vida. Cal repensar també les polítiques públiques per avançar cap a un canvi de model i de paradigma, un model que no ens condueixi a patir les mateixes conseqüències en futures crisis, pandèmies o catàstrofes. Aquestes polítiques cal elaborar-les des de la base, amb la participació de la gent que defugin d’imposicions o restriccions que segueixin beneficiant a només a un sector de la població. Cal també repensar les maneres de viure, cal aconseguir que els somnis de les persones, els seus plans de vida, els seus desitjos i les seves utopies siguin realitzables amb els horitzons materials que les poden possibilitar. Aquesta nova manera de fer ha d’incloure una cultura de la suficiència, un repartiment equitatiu de la riquesa i de les tasques de cura i partir del comú.

I com transformar l'educació en aquest sentit?

Pel sector que ens pertoca, l’educació, creiem que cal fer èmfasi en la formació que reben les professionals, totes les del sector educatiu. Cal que als currículums acadèmics dels graus universitaris, màsters, cursos i formacions contínues a professorat s’hi inclogui l’educació per la justícia global, introduint-la així doncs en les diverses matèries i projectes dels centres educatius.


 

Relacionats

Opinió

Quan ens n’adonem ens haurem transformat en una societat supervivent, reactiva i sense cap tipus de control i capacitat de decidir com pot i vol viure.

Entrevista

EYES Granollers és un projecte impulsat per Ecoserveis i l’Ajuntament de Granollers a través del programa Erasmus + que es va desenvolupar des del gener del 2019 al gener del 2021. El programa volia mobilitzar i capacitar els joves perquè poguessin contribuir en la millora dels plans locals i involucrar-los en la lluita contra el canvi climàtic. Parlem amb l’Elena Oliver, participant d’Eyes Granollers, sobre els aprenentatges del projecte.

Acte
31/05/2021 - 00:00
Terrassa

Butlletí