"Barcelona ha de plantejar-se un nou model de mobilitat"

Autores: Maria Rosa González Siso i Ana Lucia de Oliveira
25/01/2010

Salvador Rueda és director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona i autor de diversos articles i llibres, com ara: "Ciutats més sostenibles: l'ecologia i les estratègies emprades per la natura", "El Codi ‘genètic' en els sistemes urbans" i "El futur de Barcelona: la sostenibilitat i el coneixement en un únic model".

Com definiria una "ciutat sostenible"?
En primer lloc definiria una "ciutat més sostenible". La ciutat més sostenible seria aquella que fos capaç d'aconseguir el grau de complexitat organitzativa màxim amb un consum de recursos mínim. 

(Salvador Rueda ho concreta amb la fórmula matemàtica següent: Sostenibilitat en la ciutat = E/h
On E és el consum de recursos, sintetitzat en l'energia, i h, el grau de complexitat organitzativa urbana).

En quin punt es troba el desenvolupament del trànsit de Barcelona cap a la sostenibilitat respecte als reptes plantejats en l'Agenda 21 de la ciutat?
Un 65% de l'espai públic és ocupat pel vehicle privat. Per tant, encara és una assignatura pendent, no s'ha abordat des del punt de vista de la sostenibilitat. S'han fet i es fan iniciatives, com l'àrea verda en relació amb l'aparcament, o senyalitzacions, però no és suficient. Actualment, la ciutat supera els nivells de contaminació legislats i això obligarà a plantejar un nou model de mobilitat, que ha de passar per una transformació profunda del sistema de transport públic, per una aposta definida per desenvolupar les xarxes de bicicletes segures i connectades amb tota la ciutat, i la necessitat que hi hagi una xarxa per a vianants perquè puguin travessar la ciutat pels quatre punts cardinals.

Des de l'exposició que es va fer al CCCB l'any 1998, "La ciutat sostenible", quins avanços hi ha hagut?
Si ho mirem globalment, en aquests moments s'estan fent passos per definir quin és el tipus d'urbanisme, quin és el tipus de model de mobilitat, quins són els models relacionats amb una nova habitabilitat en l'edificació, tot plegat en relació amb una nova idea de biodiversitat i una nova concepció de fluxos metabòlics, alhora que es necessita una nova visió per transformar organitzativament les institucions i, per tant, per acomodar la governança als nous objectius. En un temps prudencial, trobarem instruments que permetin desenvolupar experiències globals en una ciutat.

Sobre el fluxos de coneixement. Si parlem del "codi genètic" en els sistemes urbans, aquesta nova lectura de la ciutat i dels territoris, com podrà ajudar en la construcció de la cultura urbana sostenible?
Necessitem desenvolupar, de manera sistemàtica, la misticitat d'usos en el conjunt del territori urbà. Necessitem desenvolupar noves àrees d'oportunitats, que permetin posicionar la ciutat en un escenari competitiu basat en la informació i no en el consum de recursos, com passa ara.

En aquest moment, les que poden oferir una nova estratègia per competir entre territoris, dins de la ciutat, són les organitzacions (les activitats), que són les que atresoren el coneixement; per tant, el que hauríem de fer és augmentar la complexitat al màxim per posicionar-nos millor que els altres; això vol dir tenir la màxima quantitat possible d'activitats extres en coneixement, aquesta seria l'estratègia per a mi.

Com podem saber quin és el grau de complexitat d'una ciutat?
Nosaltres hem desenvolupat una tecnologia, un instrument de lectura, un diccionari pictogràfic, com el xinès o el japonès, per llegir les ciutats. El que fem amb aquest instrument és obtenir un codi genètic i amb aquest codi llegim el grau de complexitat que tenen els teixits urbans.

L'educació. Si "la insostenibilitat nia en la nostra ment", com ha de canviar la cultura actual que retroalimenta el model insostenible?
Ara pretenem que la cooperació, les sinergies, la solidaritat siguin els elements clau, però per a això necessitem una visió del món que no sigui lineal, que comporti ser més intel·ligent. La lògica lineal és la lògica en què a un problema es busca una solució sense tenir en compte l'entorn, en què la complexitat no importa, sinó que el que importa és la solució.

Seria molt important educar en la complexitat, i estem educant justament en l'especialitat, en l'especialització, per aconseguir especialistes sense que coneguin l'escenari on han d'incorporar la seva especialització. També s'hauria de treballar no tant en la interdisciplinarietat, sinó en la transdisciplinarietat, conèixer el terreny de joc on després s'han d'aplicar els coneixements que tenim, i això ho proporciona l'ecologia. Per aquest motiu, nosaltres treballem en ecologia urbana, i per això ens és més fàcil "entendre'ns" amb els urbanistes o amb els especialistes en trànsit, o amb els que treballen en l'àmbit de l'energia.

Quines prioritats donaries a les entitats educatives de Barcelona, tant a les universitats, com als instituts i a les escoles?
Seguint una mica l'argument anterior, seria del parer de modificar el marc actual de l'educació, en el sentit d'anar a cercar la complexitat en totes les realitats i poder-la entendre. En aquest moment, tenim un greu problema, l'especialització comporta un seguit de disfuncions més grans que les solucions que són capaços de donar els especialistes, en tots els àmbits.

Per poder abordar la insostenibilitat, la manera actual d'abordar el món, d'entendre'l, és incompatible. L'educació servirà en el moment en què hi hagi una catàstrofe, una situació no volguda de conflicte a no sabem quin nivell; i el que esperem és que l'educació serveixi per acomodar-nos-hi al més ràpidament possible, però no per canviar quasi res, aquest és el problema.

El turisme, enemic de la sostenibilitat? El model actual de turisme a Barcelona pot arribar a ser sostenible?
El tema de la sostenibilitat o la insostenibilitat és molt relatiu, perquè sense que hi hagi una explotació del sistema no hi ha vida. La pregunta hauria de ser fins a quin punt podem explotar els sistemes. Es tracta de conèixer el grau d'explotació a què  podem sotmetre el sistema de manera que en garanteixi la renovabilitat en el temps.

La ciutat està preparada per al turisme, la capacitat de càrrega de la ciutat és molt elevada. El nostre problema és que hem superat els límits; perquè hem acumulat la gent en determinats indrets i hem sobreexplotat aquests espais, hem desvirtuat l'esperit propi de la ciutat i la relació dels que hi viuen de manera quotidiana. Quan això succeeix, s'han de prendre mesures; en tot cas, s'ha de desplaçar el turisme cap altres àrees que no són fruit de l'activitat turística, és a dir, s'ha de descentralitzar el turisme, s'han d'establir límits determinats que impedeixin aquestes aglomeracions.

Els turisme és bo, sí; però és com una paella, si hi poses sal pot estar molt bona, però si et passes, pot ser immenjable. El turisme porta sang nova; hi ha gent a qui li agrada la ciutat i ve a viure-hi, és una injecció econòmica, hi ha gent que s'aparella, etc.  Però si hi ha molts turistes, hi ha més carteristes, l'olor dels carrers augmenta, els preus pugen per aprofitar el volum de turisme, etc. Tot està lligat a la sobreexplotació.

El problema del turista és que passa volant, ve per un interès molt determinat, la resta no li interessa. I altre cop s'apliquen les finestres de la consciència de cadascú.

*Revista Educació i Sostenibilitat. No. 4 Ciutats. Tardor 2008

(P)

La revista 'Educació i Sostenibilitat', a 'Sostenible'

Educació i Sostenibilitat, la revista de l'RCE Barcelona, manté una col·laboració fixa amb Sostenible, publicant algunes de les seves entrevistes i articles més destacats (consulteu aquí els articles publicats).
Educació i Sostenibilitat és una revista dirigida al educador de tots els nivells formatius, disponible en català, castellà e anglès. Ofereix reflexions i eines per a integrar temàtiques socio-ambientals claus a les activitats de formació tan en l'àmbit formal com en el no formal.  S'hi poden trobar articles de reflexió de líders d'opinió i d'estudiants, experiències educatives de diferents àmbits i sectors, entrevistes amb experts, així com una selecció de recursos pedagògics per a la temàtica tractada.

Si us interessen els seus continguts, des de Sostenible us animem a subscriure-us-hi!

Relacionats

Butlletí