Adrià Arenas : “La falta de mesurament de l’ús dels carrils bici infravalora la bicicleta i la deixa fora de les decisions sobre mobilitat”

Periodista
03/04/2022 - 21:56
Foto: Xavi Calvo

Foto: Xavi Calvo

Adrià Arenas ha treballat com a llibreter i, entre les seves aficions, destaca planejar rutes amb bicicleta arreu del territori. Actualment es dedica a la recerca de ciutats més sostenibles i creu fermament en la bicicleta com l’eix vertebrador de tots els canvis que avui necessiten els espais urbans. En aquesta conversa amb Sostenible explica els punts més importants de l’estudi Análisis de uso de los carriles bici de Barcelona, recuento según perfiles del qual n’és coautor.

En primer lloc, què és el Bicicleta Club de Catalunya i per què ha dut a terme aquest estudi en aquest moment ?

El BACC (Bicicleta Club de Catalunya) es dedica a la promoció i la defensa dels usuaris i usuàries que van en bicicleta a l’espai urbà. El nostre àmbit d’actuació és a tot Catalunya, però principalment actuem a Barcelona que és on hi ha la majoria dels nostres socis/es. Fem de lobby ciclista, d’interlocutors amb l’administració i  promocionem la bici a través de  projectes com la Biciescola, on s’ensenya anar amb bicicleta,  el Bicifeina, que promou un canvi d’hàbits en els desplaçaments a la feina, a través activitats com bicicletades, xerrades, sortides, etc. i també amb estudis, com el que hem fet darrerament, que serveixen per reforçar els nostres arguments i generar opinió pública i debat al voltant de les transformacions urbanes.

Defensem la bici urbana com una opció real al transport motoritzat. Treballem perquè més persones agafin la bici i es puguin moure amb seguretat i comoditat pels carrers de les nostres ciutats i municipis.

Aquest estudi parteix d’una premissa: allò que no es mesura no existeix. Hi ha una manca de dades al voltant de l’ús dels carrils bici a Barcelona i preguntes que cal respondre com: quin és el tipus de bici que més es fa servir, o si  Barcelona una ciutat de bicicletes plegables, o què passa dels patinets elèctrics?  Per això ens vam llançar a respondre-les i analitzar la mobilitat en bicicleta i patinet.

"Aquest estudi parteix d’una premissa: allò que no es mesura no existeix. Hi ha una manca de dades al voltant de l’ús dels carrils bici a Barcelona i preguntes que cal respondre com: quin és el tipus de bici que més es fa servir, o si  Barcelona una ciutat de bicicletes plegables, o què passa dels patinets elèctrics? "

Es tracta d’una anàlisi de l’ús dels carrils bici. Quines variables s’han tingut en consideració pel que fa a aquest ús i quina metodologia s’ha seguit?

Per poder realitzar la recollida de dades s’ha tingut en compte principalment  la tipologia de bicicletes i patinets, el tipus de propulsió (bici mecànica o bici elèctrica) i el gènere, com es tractava d’una observació sense interactuar amb la persona, es va considerar únicament els gèneres home/dona.

Tenint en compte aquestes variables, la metodologia per fer aquesta radiografia va ser l'observació directa del pas dels usuaris/ària, escollint 9 ubicacions amb diferents tipus de carrils bici. Per fer-ho, es van utilitzar càmeres de vídeo per gravar el total de passos a les hores escollides, que van estar principalment les franges horàries en què les persones es desplacen a la feina, pel matí de 7:45 a 9:45 i a la tarda de 17:45 a 19:45h. Un cop realitzades aquestes gravacions, es feia un processat manual d’aquests enregistraments per extreure’n les dades recollides.

Quins objectius es van marcar quan es va plantejar aquest estudi?

Els objectius establerts inicialment van ser quantificar la quantitat d'usuaris/àries que passen pels punts escollits, conèixer el perfil de les persones usuàries, el gènere, el tipus de vehicle i el seu ús, si en fan un ús urbà i quotidià o bé un ús esportiu o d’oci. També es van incloure els patinets elèctrics perquè, per qüestions de normativa, també fan servir els carrils bici.

S’ha aconseguit el que es volia?

Podem estar satisfets de la feina realitzada. Han estat mesos de treball, però això no acaba aquí, continuarem analitzant aquesta mobilitat per posar de rellevància el paper que té la bici, analitzar les tendències i l’evolució ciclista en el transcurs de temps. Els elements tractats en aquest estudi són necessaris i molt importants perquè serveixin com a punt de referència per a altres anàlisis i ajudin a desenvolupar millors condicions perquè l'ús de la bicicleta sigui cada cop més habitual i segur entre la ciutadania.

"Cal garantir la disponibilitat d'informació fiable de l'ús de bicicletes  amb els materials i els recursos necessaris que permetin prendre decisions en la millora de la infraestructura ciclista de la ciutat"

Quins serien els resultats més importants que ha posat en relleu aquest estudi? Es pot parlar d’un bon ús general dels carrils bici per part de la ciutadania?

El més rellevant és que hi ha un ús dels carrils bici que no s'està mesurant i que representa un percentatge significatiu de l'ús total. La falta d'aquest mesurament infravalora l'ús de la bicicleta i la deixa fora de les decisions sobre mobilitat. És  rellevant posar sobre la taula estudis com el nostre. En els darrers anys hi ha un creixement molt important en l’ús de la bici tant a nivell urbà com d’oci i esportiu, i  més encara en el context marcat per la pandèmia, que ha comportat que més persones escullin la bici com el seu mitjà habitual de transport. Cal garantir doncs la disponibilitat d'informació fiable de l'ús de bicicletes  amb els materials i els recursos necessaris que permetin prendre decisions en la millora de la infraestructura ciclista de la ciutat.

 

Trobada de dones apassionades de la bicicleta. Font: Biciclot

Per què existeix una bretxa de gènere en l’ús dels carrils bici? Com es pot solucionar aquesta qüestió?

El tema de la bretxa de gènere passa en molts àmbits socials i en la bicicleta no hauria de ser diferent, de fet, l'estudi així ho evidencia. Segons dades obtingudes, el 36% de les persones usuàries d'aquestes infraestructures són dones, mentre el 64% restant són homes.

No obstant això, s'han evidenciat diferències en l'ús entre tipus de bicis diferents, en general s'ha observat que la bretxa es redueix en bicis plegables o elèctriques. Aquesta informació és rellevant i és motiu d'estudi per entendre perquè hi ha una preferència per aquest tipus de vehicles (bicicletes plegables) que redueixen la bretxa de gènere.

S’ha de treballar per ajudar a reduir aquesta bretxa, arribar al 50/50, o més, i aconseguir que les dones se sentin amb la seguretat de poder anar pel carrer en un vehicle que els permeti moure's amb llibertat i independència. Aquesta hauria de ser una de les premisses en les què s’haurien de basar les polítiques relacionades amb la mobilitat.

Quin paper juga la bici elèctrica en afavorir aquest tipus de mobilitat? 

Creiem que democratitza l’accés a la bicicleta. Persones de qualsevol edat, de qualsevol mida, complexitat o forma física poden agafar la bicicleta, perquè l’assistència del motor elèctric fa que qualsevol persona es pugui moure per la ciutat en qualsevol època de l’any. Això sí, si la persona usuària no pedala, el motor no actua, cal fer exercici per moure’s i els avantatges de salut romanen. De fet, diversos estudis de Noruega, Suïssa, Àustria o el Regne Unit demostren que les persones usuàries de bici elèctrica solen fer trajectes que abans feien amb motocicleta o cotxe, i el balanç final és que fan més exercici que abans, perquè anar amb bicicleta ja no els fa mandra.

Cooperativa de missatgeria ètica, Les Mercedes

Darrerament tots hem vist com els carrils bici són ocupats per vehicles com bicicletes de càrrega, patinets o fins i tot vehicles turístics de quatre rodes. Com es contempla aquest ús dels carrils bici en l’estudi, però també des del punt de vista de la vostra associació?

Són vehicles que existeixen i formen part de la realitat quotidiana de la ciutat.  Pel que fa al patinet, era necessari recollir-lo per poder analitzar el seu creixement, segons les nostres dades i tenint en compte dades d’anys anteriors, no hi ha un augment significatiu del seu ús, que es produeix a la vegada que creix el de la bici.

Pel que fa a les bicicletes de càrrega, són una opció molt potent pel transport de mercaderies per una banda, i per una altra són un mitjà d’ús quotidià per a moltes famílies per portar els fills a l’escola, per fer la compra, portar paquets, etc. Actualment al mercat hi ha una gran varietat de cargobikes (mecàniques i elèctriques) que permeten una diversitat d’usos molt àmplia. Al nostre estudi s’evidencia que cada cop es fan servir més als carrers de Barcelona i aquest ús creixerà encara més si es tenen en compte l’aparcament segur i una xarxa àmplia que permeti el seu ús correcte.

"Actualment, la xarxa de carrils bici és deficient. Hi ha molts carrils bici, però pocs reuneixen les característiques bàsiques que considerem que cal tenir en compte: amplària correcta amb espai suficient per a poder circular i avançar entre bicis i patinets, segregats del trànsit i en calçada (molts continuen en la vorera generant molèsties i un sentiment negatiu cap a la bici), bona connexió entre si, i priorització de la seguretat en les interseccions amb la resta del trànsit motoritzat"

Barcelona compta amb una xarxa molt important de carrils bici que, a més, està en un creixement constant Quina importància pot tenir aquest estudi en el disseny de futurs carrils?

És important mesurar la densitat de pas en els carrils bici per a poder projectar-ne de nous o per a millorar els existents, tant a curt com a llarg termini. Actualment, la xarxa de carrils bici és deficient. Hi ha molts carrils bici, però pocs reuneixen les característiques bàsiques que considerem que cal tenir en compte: amplària correcta amb espai suficient per a poder circular i avançar entre bicis i patinets, segregats del trànsit i en calçada (molts continuen en la vorera generant molèsties i un sentiment negatiu cap a la bici), bona connexió entre si, i priorització de la seguretat en les interseccions amb la resta del trànsit motoritzat.

Bicibus de Sabadell. Font: TV Sabadell Vallès,

Quins factors poden frenar algú que vol fer servir la bicicleta a Barcelona? La seguretat? La qualitat de la infraestructura de carrils bici? Altres?

El principal motiu pel qual la gent no puja més a la bici és la falta de cultura ciclista que existeix al nostre país, és a dir, fins fa ben poc, la bici era un objecte (ni tan sols se la considerava socialment com un vehicle) per a fer esport i oci. A Barcelona, concretament, la irrupció del bicing va situar la bicicleta en un punt diferent. Fins el 2007 no formava part del conjunt dels actors principals de la mobilitat.

El segon motiu és la por al robatori. Aquesta és una de les principals causes que fa que moltes persones no pugin a les dues rodes o fins i tot deixin d'anar en bici. Un altre motiu important és la percepció de falta de seguretat quan se circula amb bicicleta. No es concep la infraestructura com a segura perquè no és de qualitat pels aspectes comentats anteriorment. La convivència amb el cotxe i la moto i les elevades velocitats d'aquests vehicles, fan que la convivència sigui difícil i es genera inseguretat. D'aquí la importància de pacificar els carrers i promoure els mitjans de transport sostenibles i més segurs.

Es pot afirmar que la bicicleta es consolida com un mode de transport propi de la ciutat i que aquest és un fet irreversible?

Des del BACC volem destacar la importància que té la bicicleta com a mitjà de transport a la ciutat de Barcelona. La bicicleta com a mitjà de transport ja és un fet als carrers, el nostre interès amb aquest estudi a banda de parlar de números i estadístiques, és evidenciar aquesta radiografia variada de persones que trien la bicicleta com una opció real de mobilitat quotidiana.

La bici és una substituta eficaç de la moto o el cotxe i complementària a caminar i a fer servir transport públic. Més bicis vol dir millors ciutats. Hi guanyem tots: els usuaris perquè estalvien costos i milloren la seva salut, i els que no ho són perquè l’emissió de gasos, sorolls i l’accidentalitat derivada d’usar una bicicleta són infinitament menors que amb una altra mena de vehicles més pesants i veloços.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Article

La proposta del 30DEB és: Pedala cada dia del mes l’abril i comparteix-ho a les xarxes socials animant a les teves amistats i seguidors a pujar a la bici.

Notícia

S’han iniciat les obres per convertir el passeig de Valldoreix en el primer ‘carrer bici’ de Sant Cugat. Aquest vial, de connexió directa entre el centre de la ciutat i el nucli de Valldoreix, passarà a prioritzar la circulació de bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP) en tots dos sentits. Els cotxes que hi circulin, només permesa direcció Valldoreix, hauran de cedir el pas a bicis i patinets.

Article

20 anys, 20 voltes al sol, 20 primaveres amb els seus hiverns, uns 7000 dies i molts més ha complit el Bicicleta Club de Catalunya (BACC). Per celebrar-ho han elaborat aquest vídeo.

Butlletí