L'objectiu europeu és que el balanç d'emissions de CO2 l'any 2050 sigui zero. Es pot aconseguir? Un dels elements clau per aconseguir aquest objectiu seran les fotolineres, els llocs on els cotxes elèctrics es recarregaran gràcies a l'energia solar.
Catalunya importa el 100% dels metalls verges. L’única “producció domèstica” és la que prové del reciclatge, i a més no sempre hi ha una política suficient per assegurar que els materials entrin de nou al cicle econòmic localment, sinó que sovint són exportats.
Els polítics catalans s’han quedat sense l’excusa del centralisme de Madrid: “Ah! Jo no hi puc fer res, és una llei que depèn de Madrid”. Ja no. Ara les barreres al desplegament de les renovables les tenim principalment a Catalunya: a la Generalitat, i a les administracions locals. Quines són, aquestes barreres?
La nova directiva elèctrica europea deixa clar que els ciutadans tenen dret a generar, consumir, emmagatzemar i compartir l’energia, és a dir, poden participar en el mercat elèctric, igual que avui ho fan les grans elèctriques. Per a facilitar-ho cal que es garanteixin els drets a les comunitats energètiques per part dels Estat i les regions. Més del 70% de l’energia renovable d’Alemanya és propietat dels ciutadans, molt sovint mitjançant comunitats energètiques, per tant, és possible.
La ciutat d’Amsterdam es la més ambiciosa del món pel que fa a l’impuls de la transició cap a una economia circular. Sostenible ha entrevistat Sladjana Mijatovic, que des del 2014 treballa per a l'Oficina de Tecnologia com a Responsable d'Innovació Circular d’Amsterdam. Sladjana Mijatovic ens explica quins objectius s’ha marcat la ciutat en aquest terreny, en què consisteix la seva estratègia i com l’està desplegant en diferents àmbits, projectes, i iniciatives.
Barcelona ja compta amb una comercialitzadora energètica: Barcelona Energia (BE). Aquesta basa la seva activitat en la transparència, la proximitat, l'apoderament i l'increment de la cultura energètica, i en esdevenir un instrument per facilitar la transició energètica. La ciutat ha iniciat el seu procés cap a un model basat en renovables on l'estalvi, l'eficiència energètica i el consum racional esdevinguin els pilars principals, col·locant les necessitats de les persones al centre del mateix. Parlem amb Irma Soldevilla, directora de projectes de l’Agència d’Energia de Barcelona per saber tots els detalls de funcionament de Barcelona Energia!
No hi ha res més poderós que una idea a la qual li ha arribat el moment, va dir Victor Hugo. I l'autoconsum fotovoltaic és clarament una d'aquestes idees poderoses. És legal i és viable, i s'està fent. Però sobretot té un potencial de creixement extraordinari.
L’Agència de Residus de Catalunya engega de nou la campanya per al foment de la recollida de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) que va iniciar a principis de 2016. La campanya pretén informar els ciutadans que poden dur els aparells vells de què vulguin desfer-se’n a les botigues d’electrodomèstics, i aconseguir que els consumidors percebin el comerç com un canal prioritari de recollida per incrementar-ne la recollida, aprofitant la seva proximitat.
Albert Vendrell Roca, técnico de la Oficina de Cambio Climático y Sostenibilidad de la Diputación de Barcelona, analiza en este artículo, publicado en la revista ROP, la Revista de los Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, laestrategia de la Diputación de Barcelona para el fomento de la fotovoltaica de autoconsumo en la administración pública local.
Celebra la 17a Assemblea a Tarragona, amb 286 administracions associades i 20 grups de treball
Liderar els ajuntaments i fer valdre la força i la urgència del medi ambient per convertir la sostenibilitat en un compromís de cada ciutat i poble de Catalunya. Aquesta reivindicació és representativa de l'energia de la 17a Assemblea de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat, celebrada aquest 8 de març a Tarragona. La trobada ha permès compartir iniciatives locals pioneres i aprovar la Declaració de Tarragona per un turisme sostenible i compartit.
Entrevistem Ferran Garrigosa, gerent del clúster de biomassa de Catalunya
Enginyer Industrial i MBA per ESADE, Ferran Garrigosa és gerent del Clúster de Biomassa de Catalunya, director del Màster d’Energies Renovables a la Universitat de Barcelona, i membre del comitè executiu de la comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. En aquesta entrevista explica a Sostenible quina és la situació actual de la biomassa en el país, així com el seu potencial de futur en l’escenari de la transició energètica.
Renovables
La ciutat d’Amsterdam es la més ambiciosa del món pel que fa a l’impuls de la transició cap a una economia circular. Sostenible ha entrevistat 
