Producció d’energia renovable local. El lideratge dels alcaldes

Font: Laconca51.cat . Autora: Assumpta Farran

01/04/2019 - 14:06

La nova directiva elèctrica europea deixa clar que els ciutadans tenen dret a generar, consumir, emmagatzemar i compartir l’energia, és a dir, poden participar en el mercat elèctric, igual que avui ho fan les grans elèctriques. Per a facilitar-ho cal que es garanteixin els drets a les comunitats energètiques per part dels Estat i les regions. Més del 70% de l’energia renovable d’Alemanya és propietat dels ciutadans, molt sovint mitjançant comunitats energètiques, per tant, és possible.

Fa temps que tenia ganes d’explicar-vos la història que avui llegireu i en la que els seus protagonistes són la Carme Ferrer i en Marc Roca, pels que no els conegueu,  l’alcaldessa de Senan i l’alcalde de Rocafort de Queralt i servidora, en aquells moments directora de l’Institut Català d’Energia.

En Ferran Civit, diputat al Parlament de Catalunya, protagonista i home de consens de la llei del Canvi Climàtic de Catalunya va ser qui ens va enredar a compartir un dia del mes d’agost de 2017 per tal de cercar la forma per que aquests municipis avancessin cap a la sobirania energètica.

Senan i Rocafort feia uns anys que havien impulsat la creació de l’Associació de Micropobles de Catalunya, una xarxa de municipis que tot just havia conegut aquell mateix any i que em van sorprendre pel seu gran coneixement i interès en allò del que ara ja en parla força gent, però que en aquell moment només estava en l’argot dels que ens hi dedicàvem professionalment: la transició energètica. I és que els micropobles de Catalunya gestionen el 30% del territori tot i comptar amb una població que no arriba a l’ 1% i és clar, seran els grans protagonistes del país si un dia ens decidim a aprofitar a nivell local i nacional el nostre preuat  recurs energètic solar.

El motiu pel que he esperat gairebé dos anys en escriure aquesta història  és perquè aquella trobada no va poder anar més enllà d’una visita a la zona i una conversa, gairebé subversiva a la oïda dels polítics i les lleis oficials del moment, on els tres cercàvem la fórmula per a poder aprofitar espais públics, com la zona de captació i dipòsit de l’aigua a Rocafort, per generar energia solar fotovoltaica que mitjançant una línia de distribució es connectaria a un transformador del municipi per a que aquella energia elèctrica pogués ser utilitzada per la gent de Rocafort. A Senan es volia aprofitar l’energia de la fantàstica pèrgola solar de la plaça, una de les més boniques que he vist, ben integrada i que ni molt menys és la novetat del moment, ja fa uns quants anys que el poble la va instal·lar com a resposta a garantir la propietat de l’energia per al territori, allò que avui es coneix com a “comunitat energètica”. La Carme volia que l’electricitat solar de la pèrgola fos utilitzada per tal que subministres energia als diferents equipaments i l’enllumenat públic i així rebaixar la despesa municipal en energia.

"La llei espanyola deixava molt clar que l’energia solar fotovoltaica generada fora del sistema de les grans elèctriques, no es pot compartir"

Malauradament, res d’allò era possible tot i ser tècnicament molt senzill. La llei espanyola deixava molt clar que l’energia solar fotovoltaica generada fora del sistema de les grans elèctriques, no es pot compartir. Per tant, la pèrgola només podia donar llum a un sol subministrament, en concret, al que estava connectada i, òbviament, la instal·lació que s’ubicaria al sostre del dipòsit de Rocafort només podria servir per al propi dipòsit.

També van mirar quines possibilitats hi hauria a Senan per a que enlloc d’utilitzar les teulades com a sostres solars, atès que els sostres del municipi estan protegits per la normativa urbanística de Catalunya i no permeten l’ús d’aprofitament energètic, es pogués utilitzar un petit terreny molt proper on s’instal·larien els captadors solars que, un cop connectats a l’únic transformador del poble, podrien donar llum a totes les cases de Senan. Òbviament tampoc era possible, perquè si es decidia connectar a més d’un consumidor es veurien obligats a lliurar la línia de distribució a la companyia elèctrica, Endesa Distribució i per tant, els costos fixes del rebut, els més alts de la UE i que s’apropen al 50% del que paguem mensualment, els haurien de pagar igualment tot i haver fet ells la inversió en la línia de distribució. Per no marejar-vos no us explicaré que aquestes propostes municipals a més a més es veurien afectades per un impost, conegut popularment com l’impost al Sol.

Aquell mateix hivern a la seu de l’ICAEN van tenir lloc diverses reunions amb l’Associació de Micropobles que conjuntament amb l’Associació LEADER Ripollès Ges Bisaura, l’Agència d’energia del Ripollès i l’expert en energia Ramon Sans estaven treballant en “La transició energètica a municipis i comarques de Catalunya TE21” en aquestes reunions es plantejava un model local d’energia renovables 100% amb els municipis i comarques productors i consumidors connectats en xarxa. En funció de la densitat de població i la superfície disponible, moltes comarques serien clarament productores i d’altres, extremadament importadores. L’oportunitat per als micropobles amb més del 30% del territori era molt clara.

"El passat 19 de desembre i a darrera hora de la nit, les tres institucions europees: el Parlament, la Comissió i el Consell es van posar d’acord en aprovar la directiva del mercat elèctric, la “llei europea” que fixa les condicions i regles que regiran el mercat interior de l’electricitat als estats comunitaris. Amb la seva aprovació s’ha tancat “ el paquet d’Energia Neta per a tots els Europeus” que regirà la política energètica i climàtica en els propers 12 anys i esdevé l’eina fonamental per donar compliment als compromisos climàtics de l’acord de París"

Què ha canviat per a que avui us expliqui tot això? Fa un parell de mesos el govern espanyol va presentar un Real decret llei on bona part de tot això que us explicava de compartir l’energia autogenerada deixava d’estar prohibit. De fet, es podrà compartir amb tothom que estigui connectat a un mateix transformador (és un primer pas). L’impost al sol també desapareixerà. Però efectivament, encara he esperat dos mesos per parlar-ne. I doncs? El cert és que a l’estat espanyol és força habitual que la normativa energètica canviï en funció de quins ex-ministres, presidents i diputats van a parar a companyies energètiques (alguns de catalans, també) alhora que, alguns partits són força partidaris de garantir els ajuts que calguin per a la subsistència del carbó, el gas i l’energia nuclear. També és freqüent que la política energètica canviï en funció de com varien les voluntats i interessos de les companyies del statu-quo i a més, aquests canvis els apliquen amb efectes retroactius sense que passi gaire res per què els tribunals els sol donar la raó. Per aquest motiu, no m’he atrevit a parlar-ne fins ara. I que és el que ha canviat ara? El passat 19 de desembre i a darrera hora de la nit, les tres institucions europees: el Parlament, la Comissió i el Consell es van posar d’acord en aprovar la directiva del mercat elèctric, la “llei europea” que fixa les condicions i regles que regiran el mercat interior de l’electricitat als estats comunitaris. Amb la seva aprovació s’ha tancat “ el paquet d’Energia Neta per a tots els Europeus” que regirà la política energètica i climàtica en els propers 12 anys i esdevé l’eina fonamental per donar compliment als compromisos climàtics de l’acord de París.

"La nova directiva europa, tot i ser de les menys sexi mediàticament, ha estat la més complexa d’aprovar i és que suposa “la clau de volta” de la transició energètica. En ella es regulen  les noves figures que suposen capgirar el sistema elèctric centralitzat tal i com el coneixem, des de l’era d’Edison i Tesla, on l’energia es fonamentava en un model centralitzat, amb grans plantes de generació i un sistema de transport de la electricitat unidireccional, de les grans empreses productores a casa nostra"

Aquesta directiva, tot i ser de les menys sexi mediàticament, ha estat la més complexa d’aprovar i és que suposa “la clau de volta” de la transició energètica. En ella es regulen  les noves figures que suposen capgirar el sistema elèctric centralitzat tal i com el coneixem, des de l’era d’Edison i Tesla, on l’energia es fonamentava en un model centralitzat, amb grans plantes de generació i un sistema de transport de la electricitat unidireccional, de les grans empreses productores a casa nostra. Avui, les tecnologies renovables  distribuïdes i l’emmagatzematge en bateries  sumades a la transformació digital donen lloc a un canvi de paradigma on l’empoderament ciutadà deixa de ser un “eslògan propagandístic” per passar a ser una realitat, sempre i quan les polítiques nacionals i locals  no ho bloquegin i obstaculitzin, temporalment es clar, perquè la transició a un món elèctric, renovable i confiem que distribuït, és imparable. 

"La directiva del mercat deixa clar que els ciutadans tenen dret a generar, consumir, emmagatzemar i compartir l’energia es a dir, poden participar en el mercat elèctric, igual que avui ho fan les grans elèctriques i per a facilitar-ho cal que es garanteixin els drets a les comunitats energètiques per part dels Estat i les regions"

Si repasseu l’article anterior “El pitjor que pot passar és que aquí no passi res” veureu que insisteixo en la implicació personal en la  necessitat de participar en la inversió comunitària en tecnologies de generació energètica renovable. Això és del que parlaven la Carme Ferrer i en Marc Roca, que des de els propis consistoris municipals volien impulsar el que es coneix com a “comunitat energètica renovable”. La Unió Europea els hi ha donat la raó. La directiva del mercat deixa clar que els ciutadans tenen dret a generar, consumir, emmagatzemar i compartir l’energia es a dir, poden participar en el mercat elèctric, igual que avui ho fan les grans elèctriques i per a facilitar-ho cal que es garanteixin els drets a les comunitats energètiques per part dels Estat i les regions. Es a dir, és evident que alguns no ho estaven garantint gens ni mica. La directiva també prohibeix actuacions retroactives (un altre avís per a navegants). Confio que no us sorprengui si us dic que més del 70% de l’energia renovable d’Alemanya es propietat dels ciutadans, molt sovint mitjançant comunitats energètiques (i en tenen molta més d’instal·lada que nosaltres), per tant, és possible.

La directiva fa especial esment a que les administracions locals puguin formar part de la comunitat energètica renovable, de fet demana que ho impulsin, atès que considera que és la millor forma per a que els ciutadans participin en la transició energètica alhora que es contribueixi a la democratització de l’energia i a generar un impacte positiu en el desenvolupament social i econòmic local alhora que combatre la pobresa energètica i la creació de llocs de feina.

Segurament llegint aquest article hi ha qui pensarà i riurà “on van Senan i Rocafort, si no arribem als 350 habitants tots dos junts, a tenir aquest tipus d’aspiracions!!??” això cal deixar-ho per ciutats com Barcelona.

Doncs bé, el Comitè de les Regions, organisme europeu on les regions sense estat i ciutats tenen veu per influir en les directives europees (negociades pels Estats, Parlament i Comissió) en l’informe preceptiu que va fer de la directiva, anava més enllà i demanava que en el seu redactat, a més de les comunitats energètiques, també s’inclogués a les empreses d’energia municipal. O sigui, demanava incloure “la protecció legal” entre d’altres, a la recent creada empresa “Barcelona Energia. Operador elèctric metropolità” .

Com bé saben la gent que va treballar en el projecte “Transició Energètica a municipis i comarques de Catalunya TE21” i l’Associació de Micropobles de Catalunya, l’àrea metropolitana de Barcelona és deficitària en territori i per tant, no podrà garantir energia renovable generada de forma local a tots els seus ciutadans, de fet, ni tan sols al 100% dels seus equipaments públics. Així, fa pocs dies llegíem que la comercialitzadora pública Barcelona Energia, per tal de disposar de l’energia renovable necessària per subministrar als seus equipaments i famílies que la contractin, ha tret un concurs públic per la compra de KWh amb certificats d’origen renovable (certificats que atorga la Comissió Nacional de Mercats i la competència CNMC). El concurs el va guanyar la companyia elèctrica Endesa.

M’hagués agradat que la visió de la Carme i el Marc l’haguessin tingut molts altres alcaldes i molts anys abans.  Un cop implicada la gent en projectes petits, si es garanteix amb normativa fiable un preu just de la venda de l’electricitat, és fàcil que aquests s’animin i utilitzin terrenys erms, que no els hi donen res, per a construir més plantes renovables amb la inversió dels veïns de tota la comarca, i si cal, de tots els ciutadans que vulguin a títol personal formar part de la comunitat. Si això ja fos una realitat, la comunitat energètica de Senan i de Rocafort s’hagués pogut presentar al concurs de Barcelona Energia i l’alcaldessa Ada Colau tindria raó de dir “Barcelona deixa de dependre de l’oligopoli”, malauradament, avui això ha estat un “farol” electoral més propi del dia dels innocents, data en què he aprofitat per escriure aquest article.

*Article publicat l'11 de febrer a LaConca51


 

Categories: 
Municipis: 

Relacionats

Acte
25/10/2019 - 08:30
Biblioteca Mestre Martí Tauler. Rubí
Notícia

L’esdeveniment tindrà lloc el pròxim 25 d’octubre a la biblioteca Mestre Martí Tauler i explicarà experiències d’autoconsum en clau ciutadana, empresarial i institucional. El 6è Congrés es dedicarà a l’autoconsum energètic amb la voluntat de fer servir l’altaveu que suposa el prestigi del Congrés per impulsar l’interès per l’autoconsum a través de l’experiència de Rubí i dels testimonis de persones expertes.

Entrevista

La Red de Mujeres por una Transición Energètica Ecofeminista és un moviment ciutadà que ha entrat amb força en els debats i les actuacions per promure el canvi de model energètic. Parlem amb una de les seves representants, Gabriela López, per entendre quina és la visió d'aquesta corrent ecofeminista que reivindica una transició justa amb perspectiva de gènere.

Butlletí