Cicles biològics en parcs i platges metropolitans durant el confinament
La reducció de l'activitat humana durant el confinament per la COVID-19 ha afavorit que els parcs i les platges metropolitans s'hagin convertit en refugis de natura. El resultat ha estat un augment de fauna difícilment observable en circumstàncies normals, com ara flamencs, cabirols o senglars.
El declivi de les abelles està rebent molta atenció mediàtica ja que són una peça molt important de l'ecosistema. Gràcies a l'esforç de recerca ja hem descobert algunes causes i conseqüències d'aquest complex procés. Seguim investigant per continuar entenent el problema i proposant solucions.
És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.
En espais que conserven la vegetació que ha crescut de manera natural durant el confinament
Durant el període de confinament més estricte en València, els treballs de jardineria han baixat d’intensitat i això ha provocat que en algunes praderes dels jardins de la ciutat han crescut de manera natural flors i plantes que atrauen insectes polinitzadors beneficiosos per la seua acció com a fauna útil per al control de plagues i millora dels ecosistemes urbans.
L'arbrat (bosc) urbà és una part bàsica de la infraestructura verda i contribueix a millorar la qualitt de vida de les comunitats urbanes i els seus residents. Les persones prefereixen ciutats amb parcs i arbres ben cuidats, però és necessari gestionar la seguretat (i la percepció de seguretat) del nostre patrimoni verd. Per aquest motiu, la Diputació de Barcelona ha publicat una Guia per a la gestió del risc de l'arbrat.
En el 50è aniversari del Dia de la Terra, compartim la carta oberta al Secretari general de Nacions Unides, António Guterres, de la principal associació mundial de conservació de la naturala, BirdLife International. En aquesta carta, l'organització fa una crida a l'ONU perquè faci un pas audaç i sense precedents: declarar un medi ambient sa com un dret humà fonamental.
Treballadors temporals romanesos esperen per volar a Alemanya, aquest divendres a l'aeroport de Bucarest (Reuters)
La Covid-19 ens ha fet sentir la incertesa a la qual estem exposats i ens ha recordat que som éssers biològics que depenem completament de la biosfera. Amb la crisi del coronavirus tenim una bona oportunitat per començar a practicar. Per exemple: preparant-nos de debò per mitigar la crisi climàtica que ens caurà a sobre en les pròximes dècades. Que, de fet, ja tenim al damunt.
En plena crisi pel coronavirus, centres de recerca d’arreu del món – inclosa Catalunya – pugnen per ser els primers a trobar la vacuna contra el virus i frenar la pandèmia, que ja ha traspassat les fronteres de pràcticament tots els països del planeta. Segurament no serà la darrera; en els últims anys, les pandèmies mundials han anat en augment (l’OMS va registrar 1.483 brots epidèmics en 172 països entre el 2011 i el 2018); i juntament amb el Banc Mundial va elaborar el setembre passat un informe alertant del perill d’una possible pandèmia.
Cal reenfocar el nostre model social de manera que la despesa en protegir i restaurar uns ecosistemes funcionals i rics en espècies es converteixi en la millor inversió que podem fer. En realitat, no tenim alternativa. El focus en el medi ambient no és una opció. És l'única manera d'assegurar no només el nostre benestar sinó la nostra mateixa persistència.
Biodiversitat
