Els governs de les Balears i del País Valencià presentaran un projecte conjunt per a protegir la biodiversitat de la Mediterrània

Font: dbalears.cat

20/08/2021 - 09:09

L’objectiu és situar el medi marí, a partir de l’economia blava, en el marc central de la conservació i la recuperació i diversificació econòmica. Els governs de les Balears i del País Valencià han treballat ja de manera conjunta en la recuperació de les tortugues marines i són els únics governs que han impulsat normativa per a protegir la posidònia. En aquest context, doncs, es posarà en marxa el projecte singular.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, Mireia Mollà, han anunciat, aquest dimarts en el marc de la Cimera Ecomediterrània, un projecte singular conjunt per a la conservació de la biodiversitat marina de la Mediterrània, en el marc del Conveni de Barcelona i la figura de les Zones Especialment Protegides d’Importància per a la Mar Mediterrània (ZEPIM).

A més, les Illes Balears i el País Valencià presentaran un projecte de recuperació de fauna marina perquè es financiï a través dels fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. La finalitat és intensificar la coordinació i col·laboració no només per al rescat i seguiment d’espècies, especialment les tortugues marines i els cetacis, sinó per a la investigació i recerca.

Les actuacions plantejades per a portar endavant el projecte aniran enfocades, principalment, a les tasques vinculades a les xarxes d’avaraments, les captures accidentals i el rescat d’espècies marines.

Mir ha qualificat aquest acord com «una molt bona notícia per a la biodiversitat marina de la Mediterrània». «L’emergència climàtica ens ha deixat el gran repte de gestionar noves situacions. L’experiència conjunta que hem assolit durant aquest temps es tradueix ara en una col·laboració dotada amb recursos econòmics i tècnics per fer front als nous reptes».

Mollà ha recalcat que des de 2010 la Conselleria, en col·laboració amb l'Oceanogràfic de València, han recuperat 587 tortugues marines, i també dona suport al Govern de les Balears tant en la recuperació d'exemplars com en la cria dels nius depositats a les platges. Per a la consellera de Transició Ecològica és necessari avançar en nous projectes comuns i obrir l'espectre a la protecció d'altres espècies com els cetacis, que també estan veient-se amenaçats pel canvi climàtic i la contaminació i que tenen un dels seus principals corredors en el canal que separa les Illes de la costa valenciana.

En la reunió que han mantengut aquest dimarts al matí, els consellers també han acordat reclamar a l’Estat que les hectàrees marines entrin a formar part dels criteris de repartiment dels fons europeus pel que respecta a la conservació de la biodiversitat.

«No tenir en compte aquest criteri a l’hora de repartir els fons és no tenir en compte la singularitat d’un territori com les Illes Balears», ha subratllat Mir. «Aquesta Conselleria ha demostrat que és capaç d’impulsar i executar normatives pioneres com el Decret posidònia, però per protegir la biodiversitat marina en un context de canvi global, necessitam un finançament just». El conseller ha recriminat a l’Estat que «aplica criteris molt diferents a l’hora de tenir cura del medi marí: gestiona Costes però no pensa en la protecció global de la posidònia o la neteja del litoral».


 

Etiquetes: 
Categories: 

Relacionats

Notícia

Per vuitena vegada, l’entitat Ecologistes en Acció ha atorgat  a les platges locals del Remolar i Cal Francès la distinció de ‘Platges Verges’. Els 1,6 km de litoral que ocupen les dues platges són l’únic tram de costa reconegut amb aquests guardó de tota la província de Barcelona.

Article

Els municipis de costa representen només el 3% del territori, però suporten el 43% de la població catalana i 10 milions de turistes cada any. Això representa un model d’ocupació intensiva i estacional amb greus conseqüències sobre el funcionament ecosistèmic dels hàbitats litorals i sobre la seva biodiversitat. La investigadora de la UdG Àgata Colomer, coordinadora del projecte LIFE Pletera, explica el procés de desmantellament i renaturalització d’una urbanització sense edificar al municipi de Torroella de Montgrí, dins del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.

Article

Els protocols que marca el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic remarquen que les restes vegetals del litoral s’han de retirar d’una forma no agressiva, evitant maquinària pesada i utilitzant garbelladores i tamisadores.

Butlletí