Cicles biològics en parcs i platges metropolitans durant el confinament
La reducció de l'activitat humana durant el confinament per la COVID-19 ha afavorit que els parcs i les platges metropolitans s'hagin convertit en refugis de natura. El resultat ha estat un augment de fauna difícilment observable en circumstàncies normals, com ara flamencs, cabirols o senglars.
El passat dia 11 de maig van néixer els tres polls de corriol camanegre del niu que aquest ocell, propi dels ambients dunars de les platges. És una espècie en perill i que està protegida. És el segon any consecutiu que nidifica a les platges del municipi de Tarragona. Enguany donada la situació de confinament, el niu el van fer enmig de la platja i per a protegir-lo, va caler d'abalisar tot el tram a l'entorn del niu.
La pluja abundant ha afavorit la proliferació d'herbes i flors arreu. Imatge de Vallromanes (Vallès Oriental)
Una primavera excepcional pel que fa a la pluja ha coincidit amb la interrupció de les activitats de gestió de les zones verdes —segues i altres— de pobles i ciutats de Catalunya a causa del confinament i l’aturada per la pandèmia.
El declivi de les abelles està rebent molta atenció mediàtica ja que són una peça molt important de l'ecosistema. Gràcies a l'esforç de recerca ja hem descobert algunes causes i conseqüències d'aquest complex procés. Seguim investigant per continuar entenent el problema i proposant solucions.
Els aiguamolls de l'Empordà podrien viure la cria de dues espècies d'ocell per primera vegada a la seva història, gràcies a les pluges d'aquest 2020 i la tranquil·litat que hi ha pel confinament. Es tracta de l'agró blanc i el bernat pescaire, dues espècies que es traslladen cap a la zona del Mediterrani una vegada al centre d'Europa baixen les temperatures.
La llista de fauna observada s'assembla a les de 2006 i 2007, els anys amb més diversitat de vertebrats a la riera de Caldes. Aquesta primera setmana de maig Joan Daranas va localitzar tres ànecs de collverd, tres polles d'aigua, dos bernats pescaires, tres rossinyols bords i dos teixidors "Remiz pendulinus". Tots envoltats d'una discoteca d'ocells de fins a 25 espècies i sota l'atenta mirada dels conills.
El manifest demana que després de la pandèmia de la COVID-19 es freni el "col·lapse global" ambiental, es redefineixin els nostres valors i es passi a l'acció per "dignitat, supervivència i coherència"
És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.
Com són les vespes asiàtiques? Com les podem diferenciar d'altres insectes semblants? On fan els nius? Quin impacte tenen en les persones i l'entorn? Com les podem prevenir i controlar?. La Diputació de Girona comença la difusió en fascicles de làmines sobre la vespa asiàtica creades per Toni Llobet.
En espais que conserven la vegetació que ha crescut de manera natural durant el confinament
Durant el període de confinament més estricte en València, els treballs de jardineria han baixat d’intensitat i això ha provocat que en algunes praderes dels jardins de la ciutat han crescut de manera natural flors i plantes que atrauen insectes polinitzadors beneficiosos per la seua acció com a fauna útil per al control de plagues i millora dels ecosistemes urbans.
Biodiversitat
