La xarxa pedalable de la ciutat creixerà amb la creació de 32,6 quilòmetres més de carrils bici fins al 2023 i la millora dels existents per fer més fàcils, sostenibles i segurs els desplaçaments en bicicleta. En total, la infraestructura tindrà 272 carrils, més de 1.000 si hi sumem els carrers amb un límit de velocitat de 30 km/h i els entorns pacificats com les superilles.
El pla Superilla Barcelona preveu guanyar un milió de metres quadrats d’asfalt per recuperar espai per al veïnat, fomentar la vida als barris, crear noves zones verdes, impulsar la mobilitat sostenible i afavorir els comerços, la restauració i les indústries locals. Un nou mapa interactiu permet consultar les actuacions executades i previstes fins al 2023.
La coberta verda situada al carrer Llauder, 1, als Porxos d’en Xifré, ha estat guardonada amb el Premi de la Nova Bauhaus Europea, que convocat la Comissió Europea, en la categora de “Patrimoni cultural conservat i transformat”.
En les tasques d’asfaltatge que s’executen s’han utilitzat 555 quilos de plàstics de rebuig que s’han incorporat a la mescla asfàltica de 185 tones de quitrà que s’han utilitzat per asfaltar el Passeig Dalmau en tot el tram de 1.580 metres quadrats. La utilització del plàstic reciclat suposa una reducció de 860 quilos de CO2 emesos.
El consistori inicia els estudis dels indicadors de l’economia del dònut per fomentar una ciutat sostenible davant l’amenaça de la crisi climàtica, tal i com fan altres ciutats del C40 com Amsterdam, Copenhagen i Londres. L’economia del dònut aposta per la reducció de les desigualtats socials i a la vegada per un canvi profund de les formes de producció i consum que han portat els estats a infringir els límits del planeta posant en risc, fins i tot, l’habitabilitat.
L’alcaldessa de Barcelona i els alcaldes de Madrid, Sevilla i València, amb el suport del Govern espanyol, han signat la declaració institucional “Ciutats climàticament neutrals el 2030”, que s’emmarca dins de la iniciativa Cities 2030, per promoure formes innovadores de col·laboració entre ciutats, actors i sectors clau perquè accelerin la transformació necessària per arribar a ser ciutats sostenibles, saludables i resilients davant l’emergència climàtica actual.
L’Ajuntament de Reus impulsarà la creació d’una comunitat energètica de fins a 6,2 MWp de potència al polígon Reus que aprofitarà les cobertes d’edificis públics i privats per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques que podran subministrar energia als edificis municipals i a les empreses instal·lades al polígon, en un radi de 500 metres, i aprofitar l’excedent per a produir hidrogen verd.
El Pla preveu destinar prop de 2 milions d'euros a transformar la ciutat
A partir del 2022 s’iniciaran les obres per adequar diverses vies per promoure la mobilitat sostenible i la transició energètica
Els Serveis Municipals de l’Ajuntament ja han engegat les tasques necessàries per tirar en davant totes les actuacions, que seran finançades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona
L’objectiu és aconseguir un model energètic compatible amb la preservació de la qualitat paisatgística, la promoció de l’activitat econòmica agrària, la protecció ambiental, de la biodiversitat i del patrimoni cultural.
11. Ciutats i comunitats sostenibles
