El 8 i 9 de novembre, Barcelona acollirà el 2n Congrés Català de Pobresa Energètica, que enguany se centra en les causes que agreugen la problemàtica i l’estat actual de la defensa dels drets energètics. L’objectiu és augmentar la capacitat de resposta i les estratègies de les administracions públiques i la societat civil per prevenir la pobresa energètica. Es calcula que més de 400.000 persones a Catalunya es troben en situació de pobresa energètica (IDESCAT) Com a novetat, aquest any s’instal·larà un Punt d’Assessorament Energètic en el congrés. Serà obert a la ciutadania i les persones usuàries rebran informació i assessorament personalitzat en matèria de drets energètics
Veïns i veïnes de Barcelona han pogut participar aquesta Mercè en un escenari de festa major poc habitual: els carrers de la Via Laietana i Gran de Gràcia. Coincidint amb el Dia sense Cotxes aquests carrers s’han tallat al trànsit per celebrar la Mercè Respira per reflexionar sobre la recuperació de l'espai públic i la necessitat d'un canvi de model a les ciutats que millori el benestar i la qualitat de vida.
L’Institut Català d’Energia ha posat en funcionament un visor d’estacions de recàrrega que mostra la seva ubicació i ofereix informació en temps real sobre el seu estat. L'ICAEN ha rebut 68 sol·licituds de corporacions locals catalanes per un import de més de 3,6 milions d’euros que volen instal·lar estacions de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics als seus municipis.
La plataforma de ciència ciutadana Alerta Forestal ha rebut l’avís de l’aparició de les primeres erugues de processionària a Catalunya, que ja han començat a sortir dels ous en les zones de Prepirineu. L’equip científic de la iniciativa, coordinada pel CREAF dins del projecte ‘Boscos Sans per una Societat Saludable’ adverteix que la nova campanya d’Alerta Processionària es preveu tan complicada com l’anterior, sobretot si la tardor es manté càlida com aquests darrers anys.
Les actuacions realitzades han permès que l’Oficina de Mobilitat deixi de ser un punt més de venda de títols de transport i passi a oferir un servei personalitzat d’informació i de comunicació de totes les maneres de moure’s per la ciutat (carrers de prioritat per a vianants, aparcaments per a cotxes, carrils bicicleta, línies de bus i de tren, etc.), tant de forma presencial com telefònica, tot mantenint els serveis habituals de venda i tramitacions de títols bonificats.
Les ciutats de Sabadell, Terrassa i Matadepera disposaran, a partir de l’any vinent, d’itineraris de vianants i bicicletes que les connectaran entre si. La infraestructura de 4,1 km de longitud vol promoure que les persones vagin en bicicleta i a peu en els seus desplaçaments, millorant la seva seguretat, ja que per aquestes carreteres hi circulen una mitjana de 27.0000 vehicles al dia. El projecte, realitzat i finançat per la Diputació de Barcelona, tindrà un cost de 3,2 milions d’euros i beneficiarà més de 400.000 persones.
Contaminació, soroll, cotxes privats que són els reis de lespai públic, dificultats de convivència entre vianants, ciclistes i motoristes… són algunes de les problemàtiques associades a la mobilitat a les grans ciutats. En aquest Deuwatts es parla de mobilitat sostenible i de diverses iniciatives que proposen altres maneres de moures per la ciutat.
A l'eliminació progressiva del glifosat en obres o adjudicacions, la Diputació també recomanarà a tots els Ajuntaments, òrgans, ens i institucions públiques de els comarques gironines els productes i processos alternatius. La Diputació també ha adoptat el compromís d’informar, sensibilitzar i educar a la població dels avantatges de la lluita biològica respectuosa amb la salut de les persones i l’entorn natural.
El 20 de setembre, ha tingut lloc l’acció «Agafa la bici» per promoure l’ús de la bicicleta en els trajectes de casa a la feina dels traballadors i treballadores de la Diputació de Barcelona com una opció més per als desplaçaments diaris.
Els coralls són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2
Les gorgònies estan substituint als coralls escleractinis que estan desapareixent dels ecosistemes marins com a conseqüència de l'impacte humà i del canvi climàtic global. Així es desprèn d'un article publicat per l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sergio Rossi que analitza per què les gorgònies (o octocoralls) estan resultant una de les espècies "vencedores" en aquest procés de transició provocat per la vertiginosa mort o deteriorament dels corals en els fons marins i els esculls.
Les gorgònies estan substituint als coralls escleractinis que estan desapareixent dels ecosistemes marins com a conseqüència de l'impacte humà i del canvi climàtic global. Així es desprèn d'un article publicat per l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sergio Rossi que analitza per què les gorgònies (o octocoralls) estan resultant una de les espècies "vencedores" en aquest procés de transició provocat per la vertiginosa mort o deteriorament dels corals en els fons marins i els esculls.