Tordera participa en un projecte de recerca pioner a Catalunya per combatre el fong que ataca les alzines sureres

Font: Ajuntament de Tordera

13/08/2019 - 11:11

L'Escaldat és una malaltia provocada pel fong Diplodia Corticola, que afecta des de fa anys les alzines sureres un cop pelades. Donada la prohibició de les directives europees i la moratòria que la Generalitat ha dictat en l’ús del fungicida habitual per tractar aquest fong (metiltiofanat) , tècnics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Departament de protecció dels vegetals de la Generalitat i la Diputació de Barcelona han iniciat un nou estudi per investigar i descobrir nous tractaments biològics que siguin respectuosos amb el medi i ataquin definitivament el fong patogen de les sureres.

Tordera és un municipi ric en producció de suro i moltes de les alzines també es veuen afectades per aquest fong. Entre d’altres afectacions, com la pèrdua de fulles i el debilitament de l’arbrat, el fong ataca els vasos conductors de la saba i els teixits regeneradors de l'arbre, per la qual cosa no pot tornar a crear el suro que el recobreix. Per aquest motiu, d’acord amb l’Associació de propietaris forestals del Montnegre Corredor, l’Ajuntament  va oferir la possibilitat que les alzines situades a les franges de protecció contra incendis formessin part d’aquest projecte experimental a Catalunya.
D’aquesta manera, des de fa unes setmanes i coincidint amb la temporada de lleva del suro, tècnics de l’estudi han identificat i provat diferents fungicides naturals i biològics, fets a base d’argiles, sucres i bacteris a una quinzena d’ alzines situades a la zones de Niàgara Parc.  Aquestes proves, que s’allargaran durant tot l’hivern, determinaran l’efectivitat dels nous productes.

A banda del Centre Tecnològic Forestal, el Servei de protecció dels vegetals del Departament de Medi ambient de la Generalitat, el projecte de recerca també compta amb el suport i l'assessorament de la Universitat de Lleida, la Diputació de Barcelona, els agents rurals i l'Ajuntament de Tordera.

La Lymantria dispar, una altra espècie que amenaça el suro

Aquest projecte d'investigació no està relacionat amb la recent aparició de la Lymantria, més coneguda com" l'eruga peluda del suro". La Lymantria és una espècie autòctona que neix als boscos d'alzines. Primer és una eruga i quan arriba a la fase adulta es converteix en papallona. La transformació sol produir-se a finals del mes de juliol, però aquest any les condicions climatològiques han fet avançar el procés i augmentar-ne la població fins al punt de ser declarada plaga. La proliferació d'aquestes papallones ha fet saltar les alarmes a molts municipis del Maresme, però tot i la espectacularitat i la molèstia que ocasionen, són inofensives per a l'èsser humà i els experts asseguren que en uns dies es reduirà la seva presència d'una forma natural.

Aquest insecte pot afectar diferents espècies forestals, les més habituals són les alzines sureres i les alzines, encara que també ha arribat a atacar algunes varietats de pins. Les femelles posen  entre 200 i 500 ous al tronc i a les fulles dels arbres i, normalment al maig, neixen les erugues que, tot i ser molt similars a la processionària, no tenen efectes urticants per a les persones o els animals. En dos mesos, aquestes erugues peludes completen el seu desenvolupament transformant-se en les papallones que han arribat a diferents municipis del Maresme, principalment del centre i nord de la comarca.

Tenint en compte que és un insecte inofensiu, els experts no aconsellen l'ús de de tractaments químics  i asseguren que la població d'aquests insectes s'anirà reduint de forma natural els propers dies tant pel seu cicle vital com per l'acció dels seus depredadors naturals.


 

Categories: 

Relacionats

Article

El Parc Natural del Delta de l’Ebre ha alliberat aquest 23 d'octubre una cinquantena de tortugues d’estany (Emys orbicularis) a la llacuna de l’Alfacada, en el marc del projecte de recuperació d’aquesta espècie amenaçada que la Generalitat impulsa des del 2006, en col·laboració amb l’Associació Picampall.

Article

L’objectiu del projecte és ampliar l’espai natural de l’Aula per a l’estudi de la seva fauna i vegetació. L'actual equipament incorporarà cinc noves plataformes, una bassa naturalitzada, i un nou espai que donarà continuïtat al bosc a partir d'una de les cinc plataformes noves.

Article
El Museu de Ciències Naturals (link is external) (MCN) de Granollers ha estat precursor en la investigació de les poblacions de quiròpters (ratpenats) i ha promogut nombroses activitats de sensibilització per conservar aquests petits mamífers voladors. Ara el museu fa un pas més i crea un programa de ciència ciutadana per al seguiment de ratpenats a Catalunya amb quatre protocols diferents: QuiroRius, QuiroHàbitats, QuiroCaixes i QuiroRefugis, amb l’objectiu de monitoritzar les poblacions dels ratpenats dels medis forestal, aquàtic, cavernícola i urbà. 

Butlletí