Municipis ebrencs han reduït les emissions de CO2 en 3.000 tones anuals en guanyar eficiència energètica

Font: L'Ebre

13/11/2019 - 12:00

Les principals administracions públiques de les Terres de l’Ebre han aconseguit reduir substancialment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera en haver-se dotat d’un instrument administratiu i tècnic potent com l’Agència d’Energia de les Terres de l’Ebre (AETE), que es gestiona des de l’àrea d’assistència tècnica del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate) i que també ha contribuït de forma determinant durant l’última dècada a reduir la factura energètica que paguen estes administracions, sobretot ajuntaments.

L’Agència mateix xifra en 1,5 milions d’euros l’estalvi anual per als ajuntaments i ens públics ebrencs amb els quals treballa, i en 3.000 tones l’any la reducció d’emissions de CO2. L’Agència va nàixer el 2007 i el 2010 va començar a concretar convenis amb els ajuntaments i en els darrers cinc anys, amb uns històrics de dades bastant complets, és quan s’obtenen els majors resultats d’estalvi i eficiència energètica de les accions empreses per l’Agència, els objectius principals de la qual passen per dotar els municipis d’un programa de comptabilitat energètica; fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica; l’ús i coneixement de les energies renovables i l’autoconsum; la mobilitat sostenible; l’optimització dels serveis i els subministraments relacionats amb el sector energètic; la tramitació de subvencions i l’educació. 

Trenta-cinc ens públics

Segons explica l’Agència, amb el programari GemWeb s’importen i s’avaluen mensualment totes les factures de fins a 35 ens públics de les Terres de l’Ebre i més de 1.600 subministres. Amb les pujades del terme fix que hi va haver fa uns anys, la factura de la llum va patir increments importants i a l’Agència es fan estudis i es determina quina ha de ser la potència òptima a contractar. Els estalvis aconseguits amb este tipus d’actuacions ascendixen a 429.705 euros anuals. També es fan reclamacions, ja que les companyies reconeixen l’Agència com a gestora del subministre d’electricitat dels ens públics, i es fa un informe anual de millora dels consums municipals.

D’altra banda, durant els últims cinc anys, l’Agència d’Energia ha redactat els plecs de condicions per a la introducció de tecnologia més eficient en les instal·lacions i dependències municipals. A part de la necessitat de reducció de consum, en el cas de les instal·lacions d’enllumenat públic hi ha la necessitat de reduir la contaminació lluminosa; complir amb la regulació d’eficiència energètica; invertir econòmicament per a la millora de l’eficiència; simplificar la gestió de les instal·lacions i portar a terme tots estos objectius sense incrementar la despesa. 

L’Agència d’Energia del Copate ha treballat en els estudis i treballs per a aportar eficiència energètica als enllumenats públics de Camarles, Tortosa, l’Ametlla de Mar, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i altres municipis petits del Baix Ebre. En total, per esta via s’ha aconseguit un estalvi de més d’un milió d’euros anual i de més de 6,6 milions de kWh cada any. Un estalvi econòmic que, sumat als obtinguts gràcies a l’optimització de la potència contractada, dona com a resultat un estalvi al voltant del milió i mig d’euros anuals. 

A l’Agència se li presenten ara altres reptes a curt i mitjà termini relacionats amb la línia d’adaptació i la mitigació del canvi climàtic, ja que les Terres de l’Ebre és un dels territoris més vulnerables del país. El Copate ja treballa en projectes europeus per a augmentar la resiliència al canvi climàtic i per a buscar un model energètic basat en les energies renovables, descentralitzat i distribuït i que empodere socialment i econòmicament el territori ebrenc.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Article

Una prova pilot a l’estació de Ciutadella - Vila Olímpica, que consisteix en nou armariets modulars, permet recarregar els vehicles elèctrics de mobilitat personal amb energia recuperada del metro.

Article

El Pla per a l’eficiència i la transició energètica té tres eixos d’intervenció: el de les infraestructures; el de l’assessorament i l’acompanyament a les empreses en aquest procés de transició; i el de la fiscalitat a través de diferents bonificacions aplicables a impostos i taxes relacionades amb l’activitat econòmica que inclogui mesures de millora energètica. El Consell Econòmic i Social de Mataró ha prioritzat i donat suport a aquest Pla per la pressió que el sector empresarial està patint pels costos de fabricació i per la inestabilitat a l’alça dels preus dels subministraments, especialment de l’energia i el gas.

Article

La nova estratègia per a la distribució urbana de mercaderies 2030 (EDUM 2030) s’orienta a potenciar el comerç i reduir l’impacte en el medi ambient, l’ocupació de l’espai públic i la sinistralitat. Es treballa per adaptar-la a la transformació urbanística de la ciutat i al canvi d’hàbits de consum de la ciutadania.

Butlletí