20 anys de l'Ordenança d'estalvi d'aigua de Sant Cugat del Vallès

Font: Cugat mèdia

03/01/2023 - 12:00

En dues dècades, Sant Cugat ha passat de ser un dels municipis amb més consum a aproximar-se a la mitjana

La primera ordenança d'estalvi d'aigua de Sant Cugat compleix 20 anys. En aquell moment va ser una normativa pionera a l'Estat espanyol i, encara avui, amb dues modificacions el 2008 i el 2018, continua sent una eina potent per aconseguir una reducció del consum en una de les ciutats amb més piscines, amb un creixement constant i envoltada d'espais verds, sumat a la situació d'alerta que viu actualment el municipi. A l'espera de com s'aplicarà el Pla de Sequera a Sant Cugat, a la ciutat el consum domèstic mitjà és de 135,32 litres per habitant i dia (fa 20 anys era de 193). Una xifra que se situa per sobre de la mitjana de l'àrea metropolitana (105 l/hab/dia) i de la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut (100 l/hab/dia). Quin és llavors el seu impacte? L'analitzem amb les darreres dades del municipi.

L'any 2001, just abans de l'aprovació d'aquesta ordenança específica, el consum mitjà de Sant Cugat se situava en 193 litres per habitant al dia. Llavors el municipi tenia gairebé 56.000 habitants. Ara, aquesta xifra s'ha reduït fins als 135 litres per habitant i dia en una població amb més de 94.000 persones. És un 30% menys que fa dues dècades.
 

Dades de consum d'aigua per anys / Foto: Cugat Mèdia


Tot i que són xifres superiors a la mitjana de l'àrea metropolitana i a la recomanació de l'OMS; que també s'han vist alterades pels canvis d'hàbits per la pandèmia, especialment amb el teletreball, evidencien l'impacte de l'ordenança d'estalvi d'aigua al llarg dels anys.
 

A què destinem l'aigua que consumim?

El consum majoritari al municipi té un destí domèstic, que, a més, des del 2019 ha crescut un 6% en part per l'augment del teletreball. El segueixen l'ús industrial i el municipal. En tots dos casos s'ha reduït respecte al 2019, un 13 i un 4%, respectivament. En el cas del consum industrial, la disminució està vinculada a reduccions de producció o tancaments durant la pandèmia, així com a l'aplicació de plans de gestió del cicle de l'aigua a les empreses que consumeixen més de 5.000 metres cúbics d'aigua potable a l'any.

Consum d'aigua / Foto: Cugat Mèdia


En el cas del consum domèstic, hi ha diferències entre els edificis plurifamiliars i els unifamiliars. En el primer cas, l'aigua destinada a dutxes i vàters s'emporta el 46% del consum. En canvi, el principal consum per als edificis unifamiliars és la piscina i el jardí, que representa el 36%
 

Consum segons tipus d'habitatge / Foto: Cugat Mèdia


Per això, l'ordenança, acompanyada d'altres instruments com el pla de sequera, té com a fronts principals l'ús racional, la reutilització i el reaprofitament. Tres pilars que es materialitzen amb obligacions que han estat pioneres i que han servit per assolir reduccions del consum.
 

Reutilització d'aigües grises

L'ordenança aprovada ara fa 20 anys, i modificada el 2018, obliga a instal·lar un sistema de reutilització de les aigües grises en totes les promocions d'obra nova de vuit o més habitatges. Sant Cugat va ser el primer municipi de l'Estat espanyol en incorporar a la seva normativa aquesta obligació. Des de llavors, s'ha incorporat aquest tipus d'instal·lació a 400 promocions amb uns 30.000 veïns en total. És a dir, un terç de la població de Sant Cugat viu en un edifici amb sistema de reutilització d'aigües grises de dutxes i banyeres.
 

Reducció de la mida de les piscines

Sant Cugat és el municipi català amb més piscines amb prop de 5.000. Això, evidentment, deriva en més consum d'aigua. L'aprovació de l'ordenança, però, ha comportat una reducció de la mida de les piscines. El motiu és l'obligació d'incorporar -primer a les piscines de més de 40 metres quadrats i amb les successives modificacions a totes les majors de 20 metres quadrats- un dipòsit d'aprofitament de l'aigua de contrarentat. La mesura ha provocat que les noves promocions projectin piscines cada vegada més petites per estalviar-se el dipòsit i, per extensió, un estalvi d'aigua. I és que el manteniment d'aquestes piscines és equivalent al consum d'aigua de tot el municipi durant un mes com novembre.

De fet, el pla de sequera, actualitzat recentment, també preveu un control sobre les piscines en cas d'activació de les alertes per escassetat dels recursos hídrics. En concret, amb l'activació de la fase d'excepcionalitat s'inicien les inspeccions a les comunitats de veïns amb piscines de més de 40 metres quadrats de superfície i zones enjardinades superiors a 1.000 metres quadrats. En fase d'emergència, es prohibeix l'ompliment total o parcial de qualsevol piscina.

La mateixa normativa estipula sancions d'entre 750 i 3.000 euros per l'incompliment d'aquestes mesures.
 

Superfícies permeables i comptadors

Un altre dels aspectes que aborda l'ordenança és la permeabilitat de les superfícies. La normativa estableix per a l'obra nova i d'urbanització que els espais lliures com jardins han de facilitar la permeabilitat de la superfície per afavorir la recàrrega dels aqüífers. És a dir, tenir elements drenants i evitar la pavimentació o les rajoles. De fet, en cas de tenir 200 metres quadrats o més d'espai lliure de construcció susceptible de ser regat, és obligatori comptar amb un dipòsit soterrat de com a mínim de cinc metres cúbics per al reaprofitament de l'aigua de pluja.

A més, estableix que tots els sistemes d'estalvi amb dipòsits d'acumulació han d'incorporar comptadors volumètrics del rendiment.
 

Grans consumidors

El 21% de l'aigua consumida a Sant Cugat prové de la demanda d'una seixantena d'empreses i de les administracions locals. Aquests grans consumidors van gastar durant el 2021 1,44 milions de metres cúbics d'aigua potable, dels 6,73 que suposa el consum total de la població.

D'aquests 1,44 milions de metres cúbics, el 82% ha anat a parar a empreses i serveis privats, el 12% al reg del municipi i el 3% a grans comunitats de veïns. Tot i així, en tres anys, s'ha disminuït d'un 28% a un 21% el volum d'aigua consumida per aquesta seixantena de consumidors respecte al consum total d'aigua al municipi.

Per això, l'ordenança també posa el focus en aquests grans consumidors; que són principalment grans empreses, indústries i equipaments que consumeixen més de 5.000 metres cúbics d'aigua potable a l'any. Tots ells han d'implementar accions d'estalvi d'aigua i conèixer els seus consums per monitorar-los i fer-ne seguiment.
 

L'ordenança del futur

L'impacte de l'ordenança és evident; com ha destacat a Cugat Mèdia la regidora de Sostenibilitat, Alba Gordó; però la situació actual d'emergència climàtica fa necessari continuar treballant. En aquest sentit, Gordó posa la mirada en la regulació a àmbit nacional, en els grans consumidors i en donar més usos a l'aigua. "Per seguir reduint el consum d'aigua, ara que ja estem gairebé a la mitjana del país, ens hem de fer noves preguntes. Ens les haurem de fer segons disposem de més o menys aigua. Hi ha bastants números que cada vegada disposem de menys aigua", ha afirmat Gordó.

*Les dades que presenta aquesta notícia han estat facilitades pel servei de Sostenibilitat i Medi Ambient de l'Ajuntament i fan referència al 2021.


 

 

Categories: 
Municipis: 
Vallès OccidentalSant Cugat del Vallès

Relacionats

Article

El nombre d’instal·lacions fotovoltaiques a Caldes es multiplica per 8 en tan sols 2 anys. El 2022 l’Ajuntament va rebre 212 comunicacions per instal·lar plaques fotovoltaiques a Caldes de Montbui. La xifra multiplica per 8 el nombre de llicències registrades el 2020, que van ser 26

Article

L'Ajuntament de Terrassa organitza una nova edició del Programa d'Educació per a la Sostenibilitat de Terrassa (PEST) per proporcionar a les escoles els recursos necessaris per respectar el medi ambient. Enguany, participaran gairebé 8.500 alumnes d'infantil, primaria i secundària, dels 51 centres de la ciutat que han sol·licitat, en total, 333 activitats.

Notícia
Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)

Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)

Això implica unes 650 multes al mes de mitjana (22 al dia), tot i que el repartiment és molt irregular segons els mesos

Butlletí