Segons s'indica en aquest informe, "a Catalunya no existeix, fins avui, cap publicació que doni compte de l'evolució de l'estat de la natura en el seu conjunt, ni tampoc cap programa coordinat de seguiment dels seus principals indicadors o paràmetres". De fet, l'informe repassa les mancances de diverses publicacions que el Departament de Medi Ambient i Habitatge, així com d'altres organismes adscrits a la Generalitat de Catalunya, han elaborat en els darrers anys. I constata que les dades sobre l'estat de la natura són escasses, atès que aquestes publicacions estan més enfocades a explicar les pressions, els impactes i les polítiques o accions per protegir, conservar o restaurar el medi natural. No responen, doncs, la pregunta indicada a l'inici d'aquest reportatge.
Aquesta situació presenta una excepció en l'àmbit dels ecosistemes aquàtics, per als quals l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) disposa d'un programa de seguiment que compta amb una significativa bateria d'indicadors. A finals del passat mes d'octubre es van presentar els resultats d'aquest programa per al període 2007-2009.
26 indicadors agrupats en quatre àmbits
L'informe de la ICHN -elaborat amb la col·laboració de més de 60 experts- consta de dues parts principals: una proposta metodològica per calcular 26 indicadors que permetin conèixer l'estat i les tendències dels diferents components del medi natural; i una primera aplicació d'11 dels 26 indicadors proposats, la qual cosa aporta una aproximació a l'estat de la natura del país l'any 2010. Més endavant, i prenent de base els cicles dels diferents components del medi natural, es preveu calcular i difondre els resultats de tots els indicadors, amb l'objectiu final que cada 10 anys es disposi d'una visió de conjunt de l'estat del medi natural a Catalunya.
Els 26 indicadors proposats s'agrupen en quatre blocs: medi físic (vuit indicadors sobre clima, qualitat de l'aire, patrimoni geològic, sòl, i aigües continentals, subterrànies i costaneres); territori (cinc indicadors sobre usos del sòl, fragmentació i connectivitat dels sistemes naturals, i transformació d'espais litorals); ecosistemes (nou indicadors sobre boscos, hàbitats, rius, zones humides i ecosistemes marins); i espècies (quatre indicadors sobre espècies bioindicadores, biodiversitat ramadera i espècies invasores al·lòctones).
Cada indicador disposa d'una fitxa que explica com calcular-lo i amb quina periodicitat. A més, inclou un sistema que valora l'estat de cada component a partir d'una escala de cinc graus: molt bo (MB), bo (B), mitjà (Mj), dolent (D) i molt dolent (MD). D'altra banda, i amb l'objectiu de poder establir prioritats a l'hora d'escollir quins indicadors calcular, aquests s'han analitzat des de cinc punts de vista: existència de dades necessàries per fer el càlcul; facilitat de càlcul; facilitat d'interpretació dels resultats; novetat de l'aportació (entesa com aportació de la ICHN); i interès social que ofereix.
Medi físic, connectivitat i litoral
D'indicadors sobre medi físic se n'han calculat tres, i les dades són positives. L'estat del patrimoni geològic (l'any 2004) es considera bo ja que un 87% dels espais d'interès geològic es troben en un estat òptim o amb lleus problemes de conservació. Pel que fa als rius, la qualitat fisicoquímica (valorada a partir dels nutrients, la matèria orgànica i la salinitat de l'aigua en 400 punts de mostreig) es considera mitjana, atès que en més de la meitat dels trams fluvials la qualitat és bona, però en més d'un terç és inacceptable. En el cas de les aigües costaneres, la qualitat fisicoquímica (valorada segons els nutrients dissolts) és millor que en les fluvials, ja que en un 80% de les masses d'aigua és bona o molt bona.
Per al segon grup d'indicadors, els relacionats amb els usos del territori, el panorama és més preocupant. Se n'han calculat dos: connectivitat ecològica i transformació dels espais litorals. Pel que fa al primer, la valoració és un suspens: gairebé la meitat del territori (44%) presenta àrees on la connectivitat ecològica és dolenta o molt dolenta. I si ens fixem en el litoral, la situació encara és pitjor. Les dades sobre la transformació de les platges són negatives, tant pels efectes de l'erosió com per la pèrdua del seu grau de naturalitat; al litoral gironí, l'únic amb dades disponibles, un 85% de les platges amb dunes presenten un estat de naturalitat molt dolent. Quant a l'erosió, es calcula que en el període 1995-2004 el conjunt de platges sorrenques del país han reculat 2,1 metres de mitjana cada any.
Ecosistemes i espècies
Sobre l'estat dels ecosistemes, s'han calculat quatre grups d'indicadors. La qualitat biològica dels rius no arriba, globalment, a uns nivells acceptables, ja que més de la meitat dels punts de mostreig presenten una qualitat inferior a bona. L'estat de les zones humides encara és pitjor, ja que gairebé tres quartes parts d'aquests ecosistemes no arriben a un estat que es pugui qualificar com a bo. En canvi, la situació de les aigües costaneres és més positiva: un 70% de les masses d'aigua analitzades tenen una qualitat biològica bona o molt bona.
També en l'àmbit dels ecosistemes, s'han calculat subindicadors relacionats amb la fenologia de les espècies, per saber com responen als factors climàtics. En el període 1994-2008 les espècies no s'han adaptat bé al canvi climàtic, cosa que es podria explicar pel fet que l'augment més fort en les temperatures mitjanes a Catalunya s'ha enregistrat entre finals de la dècada dels 80 i l'inici de la dels 90 del segle passat, mentre que posteriorment les temperatures han oscil·lat sense una tendència clara.
Pel que fa a organismes bioindicadors, s'han analitzat 112 espècies d'ocells, de les quals una cinquena part mostren tendències regressives significatives en el període 2002-2008. A partir del criteri establert, aquesta situació es considera dolenta. D'altra banda, el 30% de les espècies d'ocells nidificants a Catalunya en el període 1999-2002 es troben amenaçades. Si ens fixem en l'hàbitat, les espècies d'ambients oberts que tenen algun grau d'amenaça són majoria.
Aquests primers resultats del 2010 evidencien que la situació de la natura catalana és ambivalent. Hi ha indicadors que presenten resultats favorables i esperançadors, mentre que n'hi ha d'altres amb resultats negatius i preocupants. En qualsevol cas, l'informe, en consonància amb les recomanacions de l'Agència Europea de Medi Ambient, fa evident la necessitat d'elaborar, periòdicament i per part d'institucions independents, informes sobre l'estat del medi natural del conjunt de Catalunya. Si s'aconsegueix el finançament necessari, es preveu que cada any es publiquin les dades corresponents a alguns indicadors i que cada cinc o sis es tingui una visió força completa de quins aspectes de la natura del país romanen estables, milloren o empitjoren.
