La llista de la compra, clau per reduir els residus alimentaris

Una bona planificació i seguir uns senzills consells ens evitarien haver de llençar tant de menjar
Sostenible.cat
23/11/2009
Ara que tot Catalunya es prepara per fer la recollida selectiva de la fracció orgànica, fem un toc d'alerta sobre la quantitat de menjar que acabem llençant a les escombraries

Un terç del menjar que es compra acaba a les escombraries. I no es tracta només de pells de plàtan i espines de peix: la majoria són aliments que encara es podrien consumir. Setanta quilos de menjar per persona i any. Això és el que diu un estudi realitzat al Regne Unit, el més extens que s'ha fet fins ara sobre els residus que generem a partir del menjar, i que coincideix amb les estimacions que s'han fet a altres indrets europeus i nord-americans.

Planificar més bé el que comprem i el que cuinem té conseqüències directes no només en la reducció de residus, sinó també en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. I canviar d'hàbits no és gaire complicat.

Tones d'aliments malbaratats
Cada any els domicilis del Regne Unit llencen 6,7 tones d'aliments. El 60% encara es podrien haver aprofitat. Això són 70 quilos de menjar per cada habitant. És com si de cada tres bosses que es porten a casa plenes d'aliments, una anés directament a les escombraries. Traduït a diners, equival a més de 450 euros per persona, o a quasi 700 en el cas de les cases on hi ha nens. Això, com a impacte directe a la butxaca dels consumidors, perquè caldria afegir el que els hi costa a les autoritats la recollida i el tractament -que es paguen amb impostos- d'uns residus que en bona part es poden evitar. 

Segons aquest estudi, sobretot acaben anant a la brossa peces de fruita, verdures i amanides (es llença pràcticament la meitat de l'enciam que es compra). Però també pa, menjars preparats, carn, peix i productes lactis. Algunes xifres són realment colpidores. Cada dia es llencen set milions de llesques de pa (amb un valor de més de 150 milions d'euros l'any), més de cinc milions de patates senceres, quatre milions de pomes, vora tres milions de tomàquets, un milió de tallades de pernil, 1.600.000 plàtans, 1.300.000 iogurts, 660.000 ous i 444.000 menjars preparats. Cada dia.

Per què es llença tant de menjar?
La raó principal és que es compra més del que es consumeix realment, perquè no es fa una bona planificació. La cultura de l'usar i llençar ha calat també en els aliments, i dècades de preus baixos han contribuït a què els consumidors no valorin el menjar com es feia anys enrere. I no només en el cas dels joves: l'estudi mostra resultats semblants també entre la gent gran, fins i tot entre els qui van viure l'economia de guerra i de postguerra.

Les persones que viuen soles són les que, en nombre total de quilos, llencen més menjar. I a més dels aliments que es rebutgen sense haver-los arribat a tocar, també acaben a les escombraries aliments ja cuinats o preparats, perquè es serveixen racions massa grans. Així, per exemple, cada any es llencen 20.000 tones de cereals, provinents sobretot d'esmorzars inacabats abans d'anar a l'escola.

Conseqüències ambientals
Cada tona de menjar que es llença a les escombraries genera quatre tones i mitja de CO2. I si no es fa recollida selectiva de matèria orgànica i els aliments acaben, per tant, als abocadors, la descomposició -tot i que pensem que es tracta d'elements 'biodegradables'- genera metà, que també contribueix a l'efecte hivernacle.

El cas del formatge és molt il·lustratiu.  Per fer-lo, s'ha d'alimentar les vaques, munyir-les, transportar la llet en camions refrigerats, pasteuritzar-la, elaborar el formatge, tallar-lo, empaquetar-lo, portar-lo a les botigues de nou en camions refrigerats i mantenir-lo a les neveres. Això suposa un cost molt alt d'energia, amb les emissions corresponents de CO2. Tot perquè finalment, una part d'aquest producte no arribi a consumir-se mai. Cada dia es llencen 260.000 paquets de formatge envasat sense obrir al Regne Unit. I en podrir-se a un abocador, no es desfà sense més, sinó que emet metà. El cost ambiental és, per tant, molt elevat. Però molt fàcil d'evitar.

Campanya de consells per canviar d'hàbits
Després de realitzar aquest estudi, el Waste & Resources Action Programme (WRAP), l'organització britànica per la gestió dels residus, va posar en marxa la campanya 'Love Food, Hate Waste' (en anglès, "estima el menjar, odia els residus") per donar a conèixer aquestes dades i oferir consells per evitar que es llenci tant de menjar.

Amb el suport dels xefs més coneguts i altres famosos, la campanya aconsella fer una llista del que es necessita abans d'anar a comprar, planificar els menús de la setmana i estar molt pendents de les dates de caducitat; i recull receptes a partir de les sobres, trucs per mantenir més temps els aliments frescos (com ara embolicar les verdures en paper de cuina que absorbeix la humitat i evitar els plàstics que les fan malbé més ràpidament) i com mesurar adequadament els aliments en cru per aconseguir les racions adequades.

La campanya, iniciada l'estiu passat, permet que els ciutadans publiquin els seus propis consells, i compta a més amb la col·laboració de les cadenes de supermercats més importants. Per una banda, aquests s'han compromès a reduir els envasos en què venen els aliments, i també a oferir racions més petites, i a substituir les campanyes 2x1, que inciten a comprar més del que es necessita, per rebaixes del 50%.

El congelador, un bon aliat per evitar llençar aliments
Entre els consells que s'ofereixen, destaca el paper del congelador per a tots els aliments que estan a punt de fer-se malbé, tant si són frescos, com ja cuinats, o fins i tot de llaunes que caducaran aviat: fer racions individuals i congelar-les és la solució òptima per poder-ho consumir més endavant i que no acabin a les escombraries.

Congelar els set milions de llesques de pa que es llencen cada dia permetria fer torrades sense problemes (perquè a més el pa congelat es pot posar a la torradora directament), i la fruita, tallada, pelada i trossejada, també es pot congelar per fer batuts. Fins i tot les restes de begudes com el vi o la cervesa es poden congelar en cubs que s'aprofiten a l'hora de cuinar.

Per una alimentació encara més sostenible
A més d'aquests consells bàsics per evitar llençar menjar, els qui volen fer una llista de la compra el més sostenible possible han de començar per triar productes locals, frescos, de temporada i poc processats. Els aliments preparats, els embolcalls, el transport, al refrigeració i els hivernacles suposen un consum d'energia que es pot evitar si es té cura a l'hora de triar el que es compra.

Per altra banda, es pot optar pel menjar d'origen ecològic, i reduir el consum de carn: produir una caloria d'origen animal per al consum humà requereix nou vegades més energia que una caloria d'origen vegetal.

Relacionats

Notícia

El Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca ha iniciat una nova campanya per a la reducció de residus, amb tallers i recursos a les escoles. Aquest més de març s’ofereixen tallers a l’alumnat de primer de primària de totes les escoles del municipi, amb educadores i educadors ambientals.

Article

Dimarts 9 d’octubre a la tarda es va tancar la cinquena edició de Recuwaste, el Congrés sobre gestió de residus i economia circulat organitzat pel Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència Catalana de Residus i la Diputació de Barcelona. Les xifres parlen d’un èxit de la convocatòria, especialment significatiu en tractar-se d’una edició molt renovada, més transversal i farcida de novetats i activitats paral·leles.

Butlletí