Els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat a Catalunya

L'àrea mediterrània és una de les més sensibles a les modificacions climàtiques
Sostenible.cat
03/05/2010

La comunitat científica ho té clar: el canvi climàtic tindrà un gran efecte sobre la biodiversitat del planeta. És més, ja comença a tenir-lo. I a Catalunya s'han detectat alguns exemples.

Les prediccions són difícils de concretar, perquè el canvi climàtic no és un factor aïllat i caldrà veure els resultats de la interrelació amb els canvis d'usos del sòl o la quantitat de CO2 que poden absorbir les plantes, per exemple. No cal prendre-les, doncs, al peu de la lletra, però sí com a la tendència que s'augura per a les pròximes dècades. I el que diuen per a casa nostra és, com a mínim, preocupant. Tota l'àrea mediterrània serà una de les més sensibles a les modificacions climàtiques, amb una disminució de pluges i un augment de la temperatura que comportaran un major grau d'aridesa. I a les zones de muntanya es notarà de manera molt directa.

Uns boscos diferents
La composició dels boscos canviarà, perquè les condicions de vida que tenen ara no seran les mateixes. La major part de les nostres espècies forestals actuals tindran menys possibilitats de supervivència, i d'altres s'estendran i ocuparan el seu lloc. Això és el que diu un estudi realitzat sobre seixanta espècies forestals de tota la península ibèrica, en el que ha participat l'investigador del CREAF i catedràtic d'ecologia de la UAB Francisco Lloret.

Els resultats es poden veure en una sèrie de mapes de previsió aproximada de distribució de les espècies. Així, el pi roig podria reduir-se dràsticament, mentre que el pi blanc tendiria a augmentar al conjunt de Catalunya. En general, les varietats de tipus euro-siberià minvarien, perquè les condicions serien massa càlides i seques, i creixeran les llenyoses i els matolls més mediterranis. Les que ara ocupen les parts més altes de les muntanyes seran les primeres candidates a desaparèixer, i el canvi climàtic farà pujar l'altura de la distribució d'espècies vegetals. Al Montseny, per exemple, ja hi ha constància que el faig està creixent més amunt d'on solia fer-ho.

Evidentment, la distribució no canviarà d'un dia per l'altre, però pot ser prou ràpida perquè algunes espècies no tinguin temps suficient per a fer l'adaptació necessària i desapareguin del territori. I els episodis climàtics extrems, com les sequeres perllongades, poden provocar la mort massiva de plantes i accelerar-ne el procés. En aquesta situació, per altra banda, els Pirineus poden esdevenir un refugi de biodiversitat per a les plantes que ja no puguin sobreviure a alçades més baixes.

En tot això, però, també hi intervenen altres factors, com ara la gestió forestal que pot afavorir o posar entrebancs a certes espècies, la presència de paràsits o les pertorbacions greus com ara els incendis forestals, que amb el nou panorama climàtic podrien tenir lloc a alçades més elevades.

L'ús del sòl, un altre factor clau
L'aspecte futur de les muntanyes no depèn només del canvi climàtic, sinó també dels usos del sòl. I aquí la pastura juga un paper fonamental. A la Universitat de Lleida, l'equip de la professora Maria Teresa Sebastià estudia el comportament d'espècies vegetals quan canvien les condicions climàtiques mitjançant el trasplantament des dels dos mil metres d'alçada a la plana de Lleida. El resultat observat és que en poc de temps disminueix la diversitat, i algunes espècies originàriament minoritàries s'apropien de bona part del sòl. L'extrapolació fa pensar que això és el que pot passar quan augmentin les temperatures: disminuiran les gramínies (és a dir, el farratge), i el que creixi serà de qualitat més baixa.

I a això cal sumar-hi que darrerament s'estan substituint els ramats d'ovelles per les vaques, que necessiten menys dedicació. Les ovelles seleccionen quines plantes mengen, de manera que faciliten la conservació de les espècies que descarten, entre elles algunes d'endèmiques pirenaiques. Les vaques, per contra, són menys selectives. Tot plegat fa témer que la biodiversitat d'aquest espais corre un alt risc.

(F)

Amb les papallones es veu clar
Les papallones diürnes estan considerades com bioindicadors, perquè la complexitat del seu cicle biològic les fa especialment sensibles a les alteracions de l'hàbitat. A més, existeix un cens eficient, el que permet comptar amb dades fiables passades i presents, com les del Catalan Butterfly Monitoring Scheme, que coordina Constantí Stefanescu i recull informació de Catalunya, Andorra i les illes Balears.

La previsió és que la diversitat d'espècies de papallones caurà en picat en els propers anys com a efecte de l'aridesa. I ara com ara ja hi ha evidències empíriques de canvis en el seu comportament, sobretot pel que fa a l'aparició cada cop més avançada en l'any. Això pot comportar una pèrdua de sincronia entre els diversos esglaons de la cadena tròfica, amb efectes que es multiplicarien si, per exemple, les erugues apareguessin abans d'hora i no poguessin servir d'aliment per les cries dels ocells, o si els insectes pol·linitzadors no coincideixen amb la floració.

El canvi de temperatures també comporta un nou mapa de distribució. Així, algunes espècies que desapareixen del Montseny es poden trobar al centre d'Europa, o passen a viure a cotes més altes de la muntanya. I les espècies africanes, que en alguns casos arriben de manera sobtada coincidint amb les entrades d'aires des del Sàhara, cada cop troben condicions més propícies per sobreviure-hi.

La difícil supervivència d'alguns ocells
Com a efecte directe de l'aparició avançada de les erugues, ja hi ha dades que mostren el risc de supervivència dels nous polls d'algunes espècies d'ocells. Caldrà que s'adaptin al nou calendari, però l'ajustament no és senzill. Segons l'investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), Lluís Brotons, moltes espècies migratòries ja arriben abans, i també marxen abans. I les condicions que trobaran aniran canviant tal i com evolucionin les zones forestals.

Amb tot això, s'espera la disminució d'espècies aquàtiques i de bosc, i un augment de les de zones obertes i d'espècies tropicals. De fet, als últims anys s'han detectat algunes aus africanes al sud d'Espanya.

Tropicalització també al fons marí
Al igual que ocorre amb les papallones i els ocells, un efecte del canvi climàtic és la 'tropicalització' progressiva del mar: hi ha un nombre creixent d'espècies invasores, la majoria provinents de mars més càlides que fins ara no aconseguien sobreviure aquí. Algunes d'elles han arribat, per exemple, a través del canal de Suez, i n'hi ha que ja han aconseguit d'instal·lar-se al voltant de les illes Balears, perquè a la tardor i l'hivern les temperatures no baixen tant com abans. Una altra dada ja contrastada: els pescadors de sardines cada vegada troben més alatxa i menys amploia. També el mero es reprodueix ara més a prop, quan fa només uns anys ho feia a la zona del Marroc.

Ara com ara la informació disponible sobre els efectes del canvi climàtic al mar és escassa, segons les explicacions del catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona Joandomènec Ros. Però les poques dades recollides mostren que la temperatura superficial d'aquesta zona de la Mediterrània ha augmentat en l'últim quart de segle, i també a 80 metres de profunditat. Més enllà, doncs, de les possibles conseqüències d'una modificació de les corrents globals i de la fusió dels casquets polars, els perills es detecten també aquí mateix. La diferència de temperatura pot modificar la distribució d'espècies marines, la demografia i la distribució sexual, i les proporcions d'aliments i depredadors. Podria, a més, afavorir l'aparició de malalties i proliferacions tòxiques. I tot això repercuteix directament en la biodiversitat. De fet, ja ho està fent.

Nota: Aquest reportatge s'ha elaborat amb la informació exposada al primer Seminari de Biodiversitat del departament de Medi Ambient i Habitatge, dins les accions de l'Any Internacional de la Biodiversitat 2010.

AdjuntMida
Image icon (Foto: Àlex Ortiz)18.75 KB

Relacionats

Article

La fundació municipal de l’Ajuntament de València, València Clima i Energia, en col·laboració amb el centre d’innovació Las Naves convoca per primera vegada el concurs fotogràfic “Objectius pel canvi”, que busca conscienciar i visibilitzar les causes i conseqüències del canvi climàtic a la nostra vida diària. 

Reportatge

Cada cop hi ha més morts a Catalunya per malalties respiratòries, més càncers causats per la contaminació atmosfèrica i, fins i tot, més casos de malformacions congènites. Hi arriben virus tropicals com el dengue, el chikungunya i el Zika. Hi apareixen malalties de noms nous com la MERS, la febre Crimea-Congo o la febre de Lassa. El canvi climàtic i la contaminació estan causant indirectament un nou fenomen sanitari: les malalties climàtiques. Catalunya no n'és cap excepció. El futur és incert.

Butlletí