El reg sostenible del espais verds

Passejar per qualsevol ciutat del nostre país, sense els arbres i el verd urbà que les caracteritza, no seria ni molt menys, el mateix. I una de les tecnologies que fa possible aquesta explosió de vida, és el reg.  Precissament per parlar del reg i de tot el que l'envolta, des del punt de vista de la sostenibilitat, passat pel sedàs dels tècnics que dissenyen i mantenen els verd, ha tingut lloc a la Fira de Girona el I Congrès SPV, Aigua i Espais Verds Mediterranis, dut a terme entre el 18 i 19 de setembre d'enguany.

Segur que no és pas casualitat, que es triés aquest any 2008 per a celebrar un esdeveniment d'aquestes característiques. La sequera que hem patit fins el primer semestre de l'any, -encara hi ha alguna conca amb forces dificultats com la de la Muga-, ens ha deixat a tots la sensació de que cal fer quelcom. I no pas actuacions per sortir-ne del pas. Els canvis han de ser estructurals i el món tècnic, tant des del punt de vista privat com públic, hi té moltes coses a dir. El que hem sentit al congrés ens ha fet veure que passar de la idea a la realitat en el món de la sostenibilitat és només qüestió de propòsit.

Entre els temes tractats, destaquen els de "Recursos alternatius - Utilització de les aigües regenerades" i "El nou model de jardineria".

El primer es basa en una recerca de fonts d'aigua sostenibles, per tal d'evitar al  màxim el consum d'aigua potable, ja que el reg pot admetre aigües d'inferior qualitat. En aquest bloc temàtic ens vam adonar de les diferències que una vegada més hi ha entre la capital de l'estat i la capital de Catalunya pel que fa a infraestructures, en aquest cas de jardineria i de reg. A Madrid fa anys que reutilitzen aigües regenerades per al reg de parcs públics -fins i tot el parc històric d'El Retiro-, i a Barcelona només tenim algunes experiències en aprofitament d'aigües freàtiques urbanes i de drenatge del metro. Les aigües regenerades estan arribant, però no són encara una realitat (no se'ns escapa que fa com qui diu dos dies que tenim la depuradora d'El Prat en funcionament).

Vam poder sentir, això sí, una experiència de reutilització d'aigües regenerades que pot servir de model a la resta del país, la de Tossa de Mar, on a més del reg de parcs urbans i la restauració de la riera, fins i tot s'aprofiten aquestes aigües per al reg de carrers a la neteja viària.

El debat entorn a la seguretat sanitària d'aquestes aigües regenerades, va girar sobre tot en relació al tipus de reg utilitzat. Cal tenir en compte que el reg per aspersió pot generar aerosols susceptibles de provocar problemes sanitaris per inhalació, si les aigües estan contaminades microbiològicament. Els regs localitzats poden evitar aquesta problemàtica. Els tècnics van estar d'acord en la seguretat d'aquest tipus d'aigua, que està molt controlada, i més ara, des de l'aprovació de la normativa que regula aquest aprofitament (RD 1620/2007). Gabriel Borràs, director de l'Àrea de Planificació per l'ús sostenible de l'aigua de l'Agència Catalana de l'Aigua va apuntar que estem discriminant aquesta font perquè és regenerada (procedent d'un tractament de regeneració després de passar per l'estació depuradora d'aigües residuals, EDAR), i el que cal fer és no discriminar per l'origen sinó per la qualitat.

Sembla que l'aposta de les administracions catalanes va finalment per aquesta via de fonts alternatives, només caldrà esperar que per exemple el Programa de Reutilització d'Aigües Regenerades de Catalunya vegi finalment la llum i que els ajuntaments hi posin l'accent en aquesta via d'actuacions, per tal que a la propera sequera hi haguem fet els deures.

Una manera d'estalviar aigua passa per utilitzar sistemes de reg més eficients com els localitzats (goter i subterranis). La gestió del reg utilitzant sensors i dades climàtiques, acosten el volum de reg utilitzat  cada cop més  a les necessitats reals de les plantes. Fins I tot les noves tendències recomanen programar regs deficitaris, amb volums inferiors als requeriments de les plantes.

Nous conceptes de jardí
Una altra forma de jardineria sostenible és plantejar-se un nou concepte de jardí, amb plantes i elements constructius que minimitzin al màxim el consum d'aigua.

Quim Comas, coordinador d'Espais Verds de l'Ajuntament de Granollers va presentar les experiències d'aquest municipi en el marc de la jardineria sostenible, que passen a més de per utilitzar fonts alternatives, per aplicar vegetació més resistent a la sequera, nous materials complementaris que substitueixen la vegetació, encoixinats que eviten l'evaporació d'aigua del terreny, en definitiva tècniques de la xerojardineria que s'hauran d'imposar si volem que la despesa de reg disminueixi.

Voldria acabar amb una frase d'Octavi Creus, enginyer tècnic agrícola, referint-se a que les àrees verdes tenen un cost, però també representen un premi per a la ciutadania. Jo afegeixo que els parcs i jardins públics, un guany social dels ajuntaments democràtics, han de ser el model sostenible per excel·lència al nostre país i, en això, cal no quedar-nos aturats. Ni en la seva superfície ni en la sostenibilitat dels criteris de la seva gestió.