El metavers: esperança o condemna per al planeta?

Reportatge
12/09/2023 - 11:55

 

La possibilitat de fer moltes de les activitats quotidianes a distància en un univers digital podria suposar un estalvi d’energia important pel que fa a transport i mobilitat arreu del món.

Foto: Grandfailure. Font Getty Imatges.


Els dilemes ètics que planteja el Metavers són molts i tenen una incidència en la societat més greu del que a priori podria semblar. Com qualsevol avenç tecnològic, l’accés a una nova eina mai és universal i, en certa manera, contribueix a fer encara més gran la bretxa digital i els biaixos socioeconòmics actuals. A més, els debats morals sobre la manca de privacitat que proposen els diferents sistemes  d’intel·ligència artificial associats al Metavers, les continuades fake news que s’han anat fent públiques en els darrers més -que bé podrien no haver-se rebel·lat com a notícies fictícies- i la falta de regulació en l'àmbit legal per la rapidesa i precipitació dels llançaments amb l’aparició sobtada de ChatGPT fan que bona part dels ciutadans i ciutadanes desconfiïn d’aquests nous paradigmes tecnològics.

Això sí: també existeixen diferents projectes i algunes mostres de què el seu ús pot ser beneficiós per al conjunt de la ciutadania. És el cas de Corea del Sud. Segons recull el portal CitiesToBe.com, un dels països que més ha avançat en aquesta nova tecnologia. El 2021, el govern metropolità de Seül va anunciar el seu pla per convertir-se en la primera ciutat a entrar completament al Metavers. A través de la plataforma «Metaverse Seoul», els residents poden posar-se un auricular de realitat virtual i veure una representació en 3D de l'Ajuntament i la plaça que hi ha davant, on interactuen amb versions virtuals de tots els departaments de l'administració, facilitant la realització de processos burocràtics i altres tràmits i ampliant l'accés als serveis públics de la ciutat, independentment de la geografia. Una experiència semblant s’està duent a terme a Santa Mònica, als Estats Units, en aquest cas centrada en la promoció d'una economia virtual per ajudar a impulsar les petites empreses i el comerç local. 

A través de la plataforma «Metaverse Seoul», els residents poden posar-se un auricular de realitat virtual i veure una representació en 3D de l'Ajuntament i la plaça que hi ha davant, on interactuen amb versions virtuals de tots els departaments de l'administració.

 

Ara bé, a banda de tenir una utilitat en l'àmbit social, econòmic i d’accessibilitat, és possible utilitzar aquesta nova revolució digital a favor del medi ambient? Segons el Pacte Mundial de les Nacions Unides a Espanya, tot i que adverteixen que encara és d’hora per treure resultats concloents, eines com ara el Big Data o la intel·ligència artificial poden ajudar a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de forma més ràpida i amb majors garanties. 

Un dels primers exemples que exposen és que la virtualització de certs esdeveniments o dels propis llocs de treball suposarà un estalvi en contaminació i residus, tan pel que fa als desplaçaments com per al consum associat que generen. De la mateixa manera, tal com s’exposa en el cas de Seül, la virtualització de serveis imprescindibles tant públics com privats també pot suposar una reducció afegida dels moviments urbans. A més, també podria tenir un impacte positiu pel que fa a la creació de models de negoci més sostenibles i basats en una economia circular, ja que serà possible l’intercanvi i reutilització de recursos virtuals i no pas físics. 

A l’article “Pollution-reducing and pollution-generating effects of the metaverse”, publicat a l’International Journal of Information Management també s’exploren algunes de les possibles aplicacions a favor de la conservació del planeta. “En general, les activitats d'oci i gaudi del metavers del consumidor tenen conseqüències energètiques i ambientals adverses. Moltes aplicacions de metavers industrials, d'altra banda, probablement tindran un impacte ambiental positiu”, diuen els autors. Entre les propostes, està la possibilitat d’executar activitats amb un menor impacte i més ecològiques, acomplir activitats existents de forma més sostenible o reduir l’impacte de les persones quan hi ha una gran quantitat d’elles que es troben fent servir alguna aplicació del metavers i, per tant, no consumeixen o contaminen fent-ne d’altres més nocives. 

“Encara estem expectants per veure cap a on van les coses. A Europa hi ha molta crítica en l'àmbit de la despesa d’energia, servidors, recursos… Però si, en canvi, parles amb algun expert de Corea del Sud, segurament opina que és el futur i que totes les ciutats haurien de tenir una plataforma del metavers a tots els nivells”, explica Cristina Garrido, directora d’innovació i estratègia de la consultora Anteverti. 

A Europa hi ha molta crítica en l'àmbit de la despesa d’energia, servidors, recursos… Però si, en canvi, parles amb algun expert de Corea del Sud, segurament opina que és el futur i que totes les ciutats haurien de tenir una plataforma del metavers a tots els nivells”

 

Això sí, empreses líders en microprocessadors subratllen que perquè tots els serveis al núvol i en línia previstos per als anys vinents funcionin necessitarem una eficiència mil vegades superior (alguns estudis com el de la Universitat de Lancaster assenyalen que els videojocs al núvol emeten un 30% més d’emissions que els que es practiquen directament en consoles o ordinadors). Un món que, a hores d’ara, no sembla tan proper, ja que la capacitat informàtica, l'emmagatzematge de dades i la connexió encara no s’han desenvolupat prou per assolir aquests objectius d’estalvi energètic.

Tuvalu, un cas únic

Malgrat no es tracti d’una aplicació per a la millora de la qualitat ambiental, el cas de Tuvalu té una estreta relació amb la utilització del metavers i el medi ambient. Aquest petit país insular de la Polinèsia, el quart més petit del món, està greument amenaçat per l’increment del nivell del mar. Les seves illes -nou en total- no s’eleven més de cinc metres sobre el nivell del mar, i des de fa uns anys els seus habitants han començat a emigrar cap a les illes Fiji com a refugiats climàtics. Si l’augment de les temperatures manté el ritme actual, Tuvalu podria ser el primer país del món en quedar literalment engolit per l'aigua. 

Per preservar el paisatge, la cultura, la llengua i els costums en cas que s’acabi produint la terrible tragèdia, el govern del país ha decidit impulsar un trasllat cap al metavers. És a dir, iniciar una transició cap al món digital per salvaguardar els documents històrics, les platges, l’artesania i les formes de fer en cas que l’extinció del país acabi per destruir-ne la identitat. "Aquesta tragèdia no és exagerada […] Tuvalu podria ser el primer país del món a existir únicament al ciberespai, però si l'escalfament global continua sense control, no serà l'últim", va explicar el ministre de Justícia, Comunicació i Assumptes Exteriors de Tuvalu, Simon Kofe, en un discurs de l’any passat adreçat als líders de la COP27.


 

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Article

Girona lidera un conveni pioner per avançar en la implementació de polítiques públiques innovadores en matèria de transició ecosocial i postcreixement. Les associacions Research and Degrowth International, Dark Matter Labs i la Universitat de Girona aplicaran les seves investigacions a la ciutat per tal que esdevingui més resilient i adaptada al canvi climàtic a mig i llarg termini.​

Acte
15/06/2024 - 11:00
Hub Social Barcelona c/de Girona, 34
Article

L'Ajuntament de Granollers, en col·laboració amb el Consorci Besos Tordera (CBT) participa en el projecte KNOWING de l’Horizon Europe, per impulsar actuacions d'adaptació i resiliència davant les inundacions pluvials i fluvials, identificades en el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i en el Pla de Resiliència Urbana de Granollers.

Butlletí