Delta de l’Ebre: després de la tempesta Gloria, què?

Els danys que va causar la tempesta al Delta han fet que es posi sobre la taula la situació d’emergència en la qual es troba.
10/02/2020 - 11:26

El temporal Glòria, la “llevantada perfecta”, va arrasar bona part de la península Ibèrica, i el Delta de l’Ebre va ser una de les parts més tocades. Arrossars, muscleres, aiguamolls… tot un sistema de vida de més de 3.000 hectàrees engolit per l’aigua, que a poc a poc comença a recuperar-se. Arran de la pressió mediàtica, les administracions s’han reunit amb els actors del territori i han promès accions urgents.

Recuperant-se lentament de la ressaca del Gloria, el Delta s’enfronta a un combat gens fàcil però ho fa amb certa esperança. Sabent del cert que els efectes del canvi climàtic aniran en augment durant els pròxims anys; i que, tota possibilitat de supervivència passarà per una gestió adequada dels sediments de l’Ebre.

El Delta després de la tempesta Gloria. Autor: Joan Grífols

 

El Delta de l’Ebre, crònica d’una mort anunciada

Tot i que les  inundacions pel Gloria al Delta de l’Ebre han sacsejat el territori, “aquest tipus d’afectacions al Delta i a la costa passen cada any”, explica Sofia Rivaes, responsable de l’oficina tècnica de SEO BirdLife al Delta de l’Ebre. “El que passa és que enguany han estat de forma excepcional i molt més virulenta”. Això no treu, però, que les inundacions siguin un fenomen natural del Delta. “La costa del Delta està reculant una mitjana de 10 metres per any”, adverteix Rivaes, “algunes zones arribant als 18 metres anuals”.

Les causes d’aquest fenomen es coneixen perfectament. Un delta, per definició, no és un terreny completament estable. “El Delta de l’Ebre té una història llarga, i ha sofert modificacions al llarg del temps”, explica Luis Berga, catedràtic jubilat del Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya.

“La problemàtica dels darrers trenta anys és coneguda: erosió, temporals, subsidència… però ara hi ha un fenomen nou, i és que el nivell del mar està pujant acceleradament”, explica Berga.

 

“La problemàtica dels darrers trenta anys és coneguda: erosió, temporals, subsidència… però ara hi ha un fenomen nou, i és que el nivell del mar està pujant acceleradament”

El problema d’arrel del retrocés del Delta és la manca de sediments que actualment transporten les aigües de l’Ebre.

Cal que hi hagi un subministrament continu de sediments per fer front a la força erosiva del mar. Quan als anys seixanta es van construir els embassaments de Mequinensa (1966)  i Riba-roja (1969), el 99% dels sediments van passar de dipositar-se al Delta a quedar encallats a les preses.

Aquest fet deixa el Delta, literalment, a mercè de les onades. “Els deltes s’enfonsen de manera natural” explica Berga. El de l’Ebre ho fa a una velocitat de 3 mm per any. I tot i que d’entrada pot semblar una quantitat ínfima, no ho és si es té en compte que la part més alta del delta està tan sols a 1 metre per sobre del nivell del mar. La meitat de la superfície deltaica està tan sols a 50 cm per sobre, i un 45% està per sota del nivell del mar.

A aquesta situació se li ha afegit una altra variable que ha entrat amb força; l’augment del nivell del mar. Si bé durant el s. XX el mar ha pujat, de mitjana, 20 cm, “l’informe que fa cada 5 anys l’IPCC (International Panel for Climate Change, de les Nacions Unides) mostra que cada vegada ho fa més de pressa”.

Autor: Joan Grífols

"L’any 2050, amb la pujada del mar estimada de 70 cm, la meitat del delta desapareixeria sota l’aigua, és a dir, el Delta tindria un aspecte semblant al de la fotografia que va deixar el temporal Gloria"

Les dades sobre la regressió

Entre el 1957 i l’any 2000, es calcula que les hectàrees d’aiguamolls que han desaparegut al Delta són unes 150. Però durant el s. XXI, el canvi serà molt més dràstic. L’any 2050, amb la pujada del mar estimada de 70 cm, la meitat del delta desapareixeria sota l’aigua (és a dir, el Delta tindria un aspecte semblant al de la fotografia que va deixar el temporal Gloria). El projecte Life Ebro ADMICLIM, amb l’ajuda de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, han creat un mapa que ajuda a visualitzar l’evolució del Delta durant el nou segle.

 

La lluita per salvar el Delta

El Delta de l’Ebre és la zona humida més important de Catalunya. Les seves característiques geològiques i paisatgístiques l’han convertit en un punt estratègic pel desenvolupament i protecció de la flora i fauna, en especial com a indret de visita de nombroses aus migratòries. El territori compagina aquest paper biològic amb una forta humanització, que es materialitza en l’aprofitament dels recursos agraris i pesquers, i el turisme.

La construcció de preses que va arrancar als anys seixanta, així com les polítiques de transvasament, ha anat afectant progressivament el riu. Per fer-hi front, des de les plataformes ecologistes fins a les associacions de regants s’han mobilitzat per demanar uns nivells de sediments necessaris per poder mantenir el Delta dempeus. Paral·lelament, s’han dut a terme nombrosos estudis per examinar la viabilitat i aplicació d’un hipotètic retorn de sediments al riu. Un d’ells és el projecte Life Ebro ADMICLIM, que preveu que caldrien entre 1,2 i 3,5 milions de tones anuals de sediments que arribessin al delta per fer front a la subsidència.

El Delta després de la tempesta Gloria. Autor: Joan Grífols

 

La Taula de Consens del Delta

Per a reclamar aquestes mesures de manera unitària davant les administracions, un dels objectius del projecte Life Ebro ADMICLIM era la creació d’un espai de trobada entre els diferents actors del territori. El novembre del 2018 va néixer la Taula de Consens i Territori, impulsada sobretot per les dues comunitats de regants de l’Ebre (Esquerre i Dret). La taula va néixer amb la voluntat d’unificar les demandes del territori, fer de peticionaris, de catalitzadors en la definició i implementació d’actuacions. Amb la coordinació d’un tècnic, Rafael Sánchez, la taula ajunta també els representants dels 7 ajuntaments deltaics (l’Aldea, l’Ampolla, Amposta, Camarles, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja).

"Amb aquest tema no es poden realitzar accions aïllades, sinó que cal un pla de gestió unificat. D’una banda, s’han de realitzar estudis previs en diferents àmbits amb un full de ruta clar. Un cop estudiat el terreny, són necessàries proves pilot. I també cal trobar un espai de diàleg entre els actors importants, com les empreses propietàries dels embassaments"

 

Un dels passos endavant que va suposar aquesta Taula de Consens és la redacció d’unes mesures unitàries acordades pels diferents actors del territori. És a dir, ajuntaments, regants, musclaires, pescadors, sector turístic, i d’altres. Això va fer que, per primera vegada, es parlés “com una veu unitària i significativa de tot el Delta”, explica Rafael Sánchez, el coordinador tècnic. Aquest equip va presentar, davant les administracions catalana i estatal, un “proto-pla”, com l’anomena el tècnic, basat en dues fases.

La primera fase era la protecció més immediata del litoral. Es mou en una temporalitat urgent i a curt termini. “Els problemes hi són i són greus, no podem esperar vint anys”, adverteix Sánchez. Aquesta primera fase busca combatre la regressió aturant l’erosió i les inundacions del delta, que tot i que són greus en algunes zones, “no afecten tota la superfície del delta”.

Es tracta, doncs, de mesures específiques per a cada part del delta. Un exemple seria fomentar els ambients naturals al llarg de la costa del delta. Contràriament als arrossars, “els ecosistemes naturals tenen una major resiliència davant els fenòmens naturals, es regulen i s’adapten als canvis més fàcilment”, explica Sofia Rivaes, de SEO BirdLife. “Per això,  hem de dotar el delta d’hàbitats flexibles, com a mínim a la part litoral, perquè facin de coixí i en protegeixin l’interior i els camps d’arròs”. Aquestes mesures, però, només serveixen per pal·liar els efectes a curt termini. Com explica Rivaes, “tot això no serveix de res si no baixen els sediments. Sense sediments no hi ha res a fer”.

Les mesures per recuperar els sediments proposades per la Taula de Consens es troben en una segona fase, a mitjà i llarg termini. Rafael Sánchez, el coordinador tècnic de la Taula, considera que es tracta d’un tema que encara està verd: “tenim moltes incerteses per poder pensar que a curt termini podrien arribar els sediments al Delta”, explica. El tècnic ressalta que amb aquest tema no es poden realitzar accions aïllades, sinó que cal un pla de gestió unificat. “D’una banda, s’han de realitzar estudis previs en diferents àmbits (ambientals, jurídics, econòmics, etc.) amb un full de ruta clar. Un cop estudiat el terreny, són necessàries proves pilot. I també cal trobar un espai de diàleg entre els actors importants, com les empreses propietàries dels embassaments (Endesa)”.

El Delta després de la tempesta Gloria. Autor: Joan Grífols

 

Canvi de conjuntura política: fi de la inacció?

Malgrat el llarg historial de demandes que des de les Terres de l’Ebre s’ha fet a les administracions catalana i espanyola per revocar la situació, difícilment s’havia arribat a fixar pressupostos – i molt menys a executar-los. Sembla, però, que els estralls causats pel temporal Gloria podrien servir per posar les administracions contra les cordes (una vegada més) i forçar-los a prendre mesures.

"Els estralls causats pel temporal Gloria podrien servir per posar les administracions contra les cordes (una vegada més) i forçar-los a prendre mesures"

“Tinc confiança en què estem en un punt d’inflexió”, preveu amb optimisme el coordinador tècnic de la Taula. “Entre altres coses perquè en una situació així mai havia vingut presencialment el president de la Generalitat i a demanar-nos com podia ajudar”. El tècnic confia també amb una major predisposició per part del govern central: “Teresa Ribera, la ministra de Transició Ecològica, ens va manifestar que el Delta és una de les prioritats de l’Estat en matèria de medi ambient”.

Però no tothom ho veu de la mateixa manera. Nuno Caiola, investigador de l’IRTA que va participar en el projecte Life Ebro-Admiclim, es mostra escèptic davant les “solucions immediates” que va prometre el president Quim Torra; “quan es prenen aquestes decisions en calent sovint es parla de solucions d’obra dura, com els dics, que sovint són contraproduents”. En aquest sentit, els experts recalquen la importància d’una campanya integral, amb una visió holística del Delta.

Desembocadura del riu Ebre. Autor: Joan Grífols

 

Diàleg inexistent amb les empreses hidroelèctriques

El passat 29 de gener, la Taula de Consens es va reunir amb les administracions per transmetre-li els punts acordats entre diferents actors de les terres de l’Ebre. La reunió va comptar amb nombrosos representants de l’administració; a més dels governs català i espanyol, hi havia la presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, representants de la cambra de comerç, i persones vinculades al món universitari i científic.

“Fa almenys vint anys que estem parlant de sediments, i encara no s’ha parlat mai amb Endesa.“Per tirar endavant hem d’obrir espais de diàleg amb tots els actors, i això vol dir també les hidroelèctriques”

Entre tots els participants es va respirar un cert optimisme. Rafael Sánchez, tècnic de la Taula i que va ser l’encarregat de presentar el projecte, fa un balanç positiu de la jornada. No obstant això, un dels grans actors no hi va fer acte de presència: Endesa, l’empresa propietària dels embassaments del darrer tram de l’Ebre. Però això no és res nou: “Fa almenys vint anys que estem parlant de sediments, i encara no s’ha parlat mai amb Endesa”, explica el tècnic.

“Per tirar endavant hem d’obrir espais de diàleg amb tots els actors, i això vol dir també les hidroelèctriques”, remarca Sánchez. “Ho tenim identificat com un punt a treballar, i actualment estem buscant una reunió per obrir aquest espai de diàleg”. Malgrat que mai s’ha arribat a establir contacte amb un actor clau per mobilitzar els sediments, el tècnic es mostra optimista, i preveu “una actitud positiva” per part seva.

Pel que fa al futur del Delta, doncs, els agents del territori ja han passat la pilota a les administracions respecte a mesures i focus mediàtic. Però encara no s’ha obert l’espai de diàleg amb un dels actors principals que pot desencallar el problema estructural de la seva desaparició: Endesa, propietària de les centrals hidroelèctriques. Queda doncs encara camí per recórrer, i dotze mesos abans no tornin els temporals d’inicis d’any. Amb cada vegada menys paciència, el Delta segueix esperant.


Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

Entre d’altres partides, es destinaran 10 MEUR en ajuts per a reparar infraestructures d’abastament en alta; 8 MEUR per a reparar danys de la xarxa ATL; 24 MEUR en actuacions d’adequació de les lleres i 6,6 MEUR per a reparar danys en sistemes de sanejament. En total estan previstes prop de 620 actuacions en lleres fluvials; 280 a la demarcació de Girona, 250 a Barcelona, 12 a Tarragona, 27 a Terres de l’Ebre i 50 a la demarcació de Lleida.

Notícia

D'aquests 8 milions, 5 corresponen a una partida que ja té a punt aquesta administració per atendre peticions dels municipis per fer front a despeses que haurien d'assumir des dels ajuntaments. Els altres 3 milions serviran per arranjar elements que són competència de la pròpia Diputació, com algunes carreteres

Notícia

El ple de la Diputació de Barcelona ha donat compte, aquest dijous, de la declaració d’emergència per poder fer front a les actuacions necessàries per pal·liar els desperfectes en diversos punts de la xarxa viària de carreteres de la corporació, ocasionats durant el temporal Gloria i amb un pressupost de 2,4 milions d’euros.

Butlletí