Arrenca la consulta sobre el futur de l’Avinguda Diagonal

La reforma vol millorar les condicions ambientals, potenciar el transport públic i recuperar el valor històric, social i cultural de l’avinguda
Sostenible.cat
10/05/2010

Des d'avui 10 de maig fins al proper dia 16, tots els ciutadans de Barcelona que estiguin empadronats abans de l'1 de gener de 2010 i que siguin més grans de 16 anys podran votar sobre el futur de l'Avinguda Diagonal. En realitat la decisió no afecta tota l'Avinguda, que té un total d'11km, sinó el tram central que va de la Plaça Francesc Macià a la Plaça de les Glòries  amb només 3,8 km de longitud. És el tram més complicat en relació a qualsevol intervenció urbanística degut a l'elevada concentració de trànsit, vianants i activitats.
Les votacions es podran efectuar entre les 10 del matí del dia 10 i les 10 del matí del dia 16 ja sigui a través del web  www.bcn.cat/diagonal, o qualsevol dels 108 Punts de Consulta Presencial (PCP) habilitats a l'efecte. Tot i que s'ha parlat repetidament de dues opcions l' A (bulevard) i la B (Rambla) els votants podran triar una tercera opció anomenada cap de les dues anteriors.

 

Objectius d'una transformació
La intenció de transformar l'avinguda es va fer pública al setembre de 2008 i tot seguit, entre febrer i maig de 2009, es van donar a conèixer els objectius generals de la reforma: millorar l'espai de vianants, les condicions ambientals, potenciar el transport públic i recuperar el valor de patrimoni històric, social i cultural de l'avinguda. Aquests objectiu estan orientats a donar resposta al repte de fer una gestió més sostenible de l'espai urbà i molt especialment de la mobilitat, atenent a les demandes del Pla de mobilitat urbana 2006-2018.
En la plana web de l'ajuntament dedicada al tema es pot trobar un requadre on es comparen diverses xifres de la diagonal actual  i de les dues opcions proposades pel que fa a repartiment de l'espai, mobiliari urbà, desplaçaments en diferents modes de transport.

Procés participatiu
El juny i el setembre de l'any passat es van recollir unes 175.000 aportacions ciutadanes que es van canalitzat a través d'una butlleta participativa  i que es van traslladar a l'Oficina Tècnica de la Diagonal. La butlleta constava de diverses preguntes sobre la necessitat de la transformació i la manera d'abordar-la. Algunes dades obtingudes indiquen que entre les persones que van voler dir-hi la seva més del 80% es van mostrar d'acord amb el procés de transformació i només un 12% preferia deixar l'avinguda en l'estat actual. El 8% restant considerava que hi havia altres prioritats però va fer-hi aportacions. D'altra banda dues terceres parts creuen que la Diagonal hauria de ser un espai de passeig i de trobada amb una millora del transport públic. Un 75% dels participants va estar d'acord amb la implantació del tramvia per connectar les dues xarxes i un 79% en què cal millorar la xarxa d'autobusos. La reducció del trànsit privat va ser reclamada per un 60%. 
En aquest mateix període (juny-setembre 2009) s'han promogut taules sectorials amb les entitats d'àmbit ciutadà, amb l'objectiu de recollir les impressions i les necessitats d'aquests col·lectius així com una taula veïnal  formada pels representants de les associacions de veïns dels barris en contacte amb l'avinguda. Igualment s'han fet  tallers de debat a 23 escoles i instituts de la ciutat.
El debat de les alternatives s'ha desenvolupat entre març i maig de 2010 amb una exposició pública als Jardinets de Gràcia i la realització de jornades informatives. De tota manera, complementàriament s'han vingut celebrant des de molt abans altres debats públics que han involucrat a líders d'opinió i experts. En un d'ells celebrat el passat mes de desembre i promogut pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) Oriol Bohigas i Josep Anton Acebillo van criticar l'opció d'unir el tramvia, fet que va causar certa polèmica en ser aquesta unió un dels temes essencials de la reforma.

El factor tranvía
En el  debat celebrat al Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, organitzat per Camins.cat  es va arribar a la conclusió que  la unió de les dues xarxes de tramvia (Trambesòs i el Trambaix) per la Diagonal amb quatre línies i freqüències de pas de 12 minuts és l'opció més adequada per aconseguir una millora de la mobilitat a l'avinguda i de retruc a tota la ciutat. En el decurs d'aquest debat la PTP va fer una presentació en la què es presentaven diversos arguments per la reforma de la Diagonal i on es remarcava l'important paper del tramvia en  aquesta operació.

El president del grup municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona va acusar el govern municipal de convertir la consulta de la Diagonal en un plebiscit sobre el tramvia. En canvi, per al president del grup d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, el tramvia forma part de la transformació necessària conjuntament amb altres intervencions. L'alcalde de Barcelona ha volgut tallar els dubtes sobre aquesta qüestió, dient a finals d'abril que el tema estava tancat.  Per la seva banda, el Secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Manel Nadal, va assenyalar en una entrevista a Sostenible que el departament estava "rotundament a favor de la unió del tramvia". La circulació de tramvies pel tram central de la Diagonal es veuria reforçada per la incorporació de la nova xarxa Retbus.

Què passarà amb el vehicle privat?
La Fundació RACC no s'oposa a la reforma de la Diagonal però ha posat damunt la taula la necessitat de repensar una  reducció tan important de carrils per al vehicle privat que es contempla tant en l'opció A com en l'opció B. Segons aquesta Fundació cal pensar en la funcionalitat de l'avinguda a llarg termini i en aquest sentit recorda que "el trànsit privat seguirà creixent a Barcelona en termes absoluts". Aquests i altres arguments es detallen en aquest document.
Segons l'Ajuntament, l'Eixample serà capaç d'absorbir el trànsit que es tregui de la Diagonal. Així ho va manifestar el director de Mobilitat de l'Ajuntament Angel López, una càrrega que serà només del 7%" tenint en compte que hi haurà una alternativa potent de transport públic. Ramon Folch va posar en relleu  en aquest article que el gruix del trànsit d'entrada a la ciutat no passa pel tram  central de la Diagonal. En la mateixa línia, es va pronunciar l'enginyer Ole Thorson, conegut expert en mobilitat, en una breu entrevista a La Vanguardia.

Paisatge urbà i costos de la transformació
Des del consistori es defensa la idea que la transformació de la nova Diagonal permetrà que els arbres d'aquesta via estiguin en millors condicions, que n'hi hagi més (fins a 500 nous exemplars de plataners o palmeres), i per tant creixi l'àrea de verd urbà. Algunes informacions publicades apunten a que més de la meitat dels arbres que hi ha actualment a la Diagonal tenen problemes i no sobreviuran més de dues dècades.  Ho va concretar Jordi Campillo en una sessió amb periodistes en què va detallar la incidència de la reforma en l'arbrat.
Fins i tot els entusiastes amb la reforma accepten que tindrà uns costos en temps i en diners. L'Ajuntament lògicament intenta minimitzar aquest impacte i subratlla en el web dedicat al tema que cap edifici ni cap comerç de la Diagonal es veurà afectat per obres en la seva vorera per un temps superior a 7 mesos. Per il·lustrar-ho mostra el desenvolupament de l'obra per sectors i la despesa associada.
Miguel Angel Fraile, secretari de la Confederació de Comerç de Catalunya ha dit que la reforma de l'avinguda no és cap prioritat donat el context econòmic i s'ha mostrat inquiet pels terminis de l'execució de les obres i les possibles afectacions al comerç de la zona. Per la seva banda, Gaietà Farràs, president del Consell de Gremis de Catalunya, accepta l'obra però ha manifestat sentir-se preocupat pel termini de 30 mesos estimat per al conjunt de la intervenció. L'alcalde va explicar als comerciants que s'han mostrat preocupats per les possibles repercussions de les obres que els treballs es faran per fases i els va garantir que es minimitzarien els efectes sobre el comerç.

L'Ajuntament de Barcelona ha manifestat que donaria per bona una participació del 10% en la consulta i ha anunciat que aquest sistema podria aplicar-se a altres decisions urbanístiques de la ciutat durant els propers 10 anys.

Relacionats

Butlletí