Un mar de peixos o de plàstics?

Periodista.
22/06/2019 - 17:15

El passat 31 de maig 140 joves estudiants i educadors van participar al Museu Marítim de Barcelona en l’acte de cloenda de l’edició d’aquest any del programa Observadors del Mar – Plàstic 0, una acció de ciència ciutadana que es va posar en marxa al 2016 i que té com a principal objectiu la recollida de dades sobre la presència plàstics en les nostres costes.

La present edició d’aquest programa també dedicat a la sensibilització socials ha comptat amb la participació de 2.747 alumnes de 43 centres educatius d’Alacant, Barcelona, Badalona, Blanes, Calella, Gavà, Formentera, Mallorca, Pineda i Sant Feliu de Guíxols.

Les dades recollides per aquest joves estan sent analitzades ara pels experts de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i formaran part de diversos projectes de recerca que de ben segur veurem publicades en els propers mesos.

Els joves que han participat en aquest programa i passin les seves vacances a la platja, segur que miraran l’aigua i la sorra amb una altres ulls.

Ells formen part de la generació hereva d’un problema que durant anys semblava que volíem amagar: la producció i consum incontrolat de plàstics s’ha convertit en una de les pitjors plagues que afecten el Planeta en aquesta part de la hipotètica nova era geològica que ens toca viure, l’Antropocè.

Per una vegada sembla que tothom està d’acord en que cal fer alguna cosa per posar fre a una crisi que se’ns està escapant de les mans, com ho demostren les dades recollides pel joves del Observadors del Mar o les imatges com les que ens arribaven a finals de maig del fons marí de l’estret de Messina, convertit durant dècades en un abocador gegant... I com també ens ho indicaven les fotografies del catxalot mort el passat mes d’abril al nord de Sardenya amb 22 quilos de residus de plàstic a l’estomac o el vídeo de la necròpsia del zífid mort a Filipines el mes de març amb 40 quilos de plàstics a la panxa.

Perquè aquesta vegada ens trobem davant un problema ambiental d’escala global que també ens afecta de molt a prop. Tots som una mica culpables de l’acumulació de residus de plàstics mal gestionats i tothom pot veure els seus efectes en les aigües del mars com el Mediterrani.

En l’acte de cloenda del programa Observadors del Mar d’aquest any, els joves assistents van escoltar amb atenció l’investigador Luís Francisco Ruiz-Orejón, que va avançar alguns dels resultats aconseguit a partir de les dades aportades.

Ruiz-Orejón, que estudia el problema de la contaminació marina per plàstics des de 2011, es va doctorar a la Universitat Politècnica de Catalunya al juliol de 2018 amb una tesi titulada “Residus plàstics flotants en el mar Mediterrani; concentració actual i percepció social”.

Ruiz-Orejón forma part del grup de Sistemes socio-ecològics en ambients costaners i marins del CEAB-CSIC, i és coordinador científic del programa Observadors del Mar, des d’on col·labora amb el Museu Marítim de Barcelona.

Ruiz-Orejón també va participar en el projecte NIXE III liderat per investigadors del CEAB-CSIC, que va permetre calcular que només a la part superficial del Mediterrani (fins a 20-25 centímetres de fondària) hi ha flotant unes 1.455 tones de residus plàstics. Potser no es veu a simple vista però, «en aquesta part superficial de la Mediterrània hi ha flotant una mitjana de 147.500 peces o fragments de plàstic per cada quilòmetre quadrat de mar; amb un pes aproximat de 579 grams de residus plàstics per cada quilòmetre quadrat», detalla Luís Francisco Ruiz-Orejón. 

Si obrim el focus més enllà del Mediterrani, veurem que el problema és igual o pitjor en molts altres punts del planeta. Un estudi publicat a la revista Science el febrer de 2015 per investigadors de la Universitat de Santa Barbara (Estats Units) indicava que cada any arriben al mar entre 4,8 i 12,7 milions de tones de plàstics. 

Encara hi ha més, un estudi publica al desembre de 2014 a la revista PloS One en què es van analitzar dades de 24 expedicions marines, l'equip dirigit per Marcus Eriksen, del ‘5 Gyres Institute’ de Los Angeles (Estats Units), va calcular que al mars i oceans del planeta floten actualment "com a mínim" uns 5,25 bilions de partícules de materials plàstics, amb un pes total de 268.940 tones.

Abans d’ofegar-nos en estudis, cal mencionar un dels treballs que potser ha tingut més impacte social en les últims anys -i que fins i tot l’ONU el menciona en les seves campanyes de sensibilització. Es tracta de la recopilació de dades i proposta d’acció global presentada  al Fòrum Econòmic de Davos al 2016 amb el títol genèric de La nova economia dels plàstics. Repensant el futur dels plàstics.

Com es recordarà -perquè ha estat profusament repetit- en aquesta proposta per repensar l’ús indiscriminat de plàstics d’un sol ús i no biodegradables, els autors calculaven que «al ritme actual de producció i abocament de residus, l’any 2050 el pes dels plàstics acumulats a l'aigua marina serà superior al pes de tots els peixos del planeta».

Les dades són prou clares i no tenim temps a perdre abans que definitivament ens ofeguem en un mar de plàstics.


Etiquetes: 

Relacionats

Notícia
Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.

Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.

Un treball dirigit per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC revela la densitat i tipus d'escombraries en aigües a poca profunditat de la mar Mediterrània, comparant dues zones, una urbana i una altra rural. En els resultats de l'estudi, que es publica a la revista Waste Management, des d'un 5% fins a gairebé un 40% de la captura total a la xarxa és escombraries.

Notícia

Els objectius del ‘Pacte per la Sostenibilitat de les Falles’ i del projecte ‘Per unes Falles Sostenibles’ estan vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, i també als reconeixements i implicacions de la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Notícia
El Recinte Modernista de Sant Pau acollirà l'esdeveniment. Foto: El País

El Recinte Modernista de Sant Pau acollirà l'esdeveniment. Foto: El País

La Diputació de Barcelona acollirà la organització de la Conferència Internacional de l'Aliança del Clima 2018. Serà la primera vegada que aquest esdeveniment s’organitzi al sud d’Europa i rebrà més de 200 representants d'institucions internacionals i de ciutats i pobles d'arreu del continent que connectaran i intercanviarian experiències amb ens locals catalans i de la resta de l'estat.

Butlletí