Turística i domèstica

Periodista
23/01/2009
Els mals auguris econòmics sobre l'any que acabem d'estrenar podrien ser una benedicció per trobar la resposta sobre la quantitat de turisme que Barcelona pot assumir

"Mira mira la Ciutat Comtal, és turística i domèstica, és una postal" cantava Jaume Sisa fa molts anys abans de convertir-se en el cantant melòdic i sentimental Ricardo Solfa. Quina capacitat profètica i de síntesi la seva! No podia descriure en menys paraules el que és avui Barcelona: una destinació turística d'èxit internacional com s'ha vist, un cop més, durant les passades festes de Nadal.

Tanmateix, aquesta ciutat que s'ha configurat gràcies al boom turístic no agrada a un terç dels seus habitants, segons una enquesta publicada per El Periòdico a finals de desembre. L'argument més sentit és que Barcelona s'està convertint en un parc temàtic. La xifra és prou important com per tenir-la en compte i no val a dir que dos terços de la població té una visió més positiva. Tots sabem de les limitacions de les enquestes i del valor de les estadístiques però, en aquest cas, molts de nosaltres hem experimentat, d'una manera o altra, que els del terç dissident tenen una base real per a defensar la seva posició.

La tematització és una simple metàfora, perquè la ciutat segueix sent domèstica i bull en activitat. El problema ve quan es comença a tenir la percepció que la persona que viu o treballa a la capital té menys possibilitats que el visitant en alguns aspectes. Això passa, per exemple, en el transport. Sovint cal esperar molts minuts per agafar un autobús -fins i tot fa l'efecte que s'han retirat unitats o bé que circulen més lentament que abans- en aquest temps exasperant es veuen circular desenes d'autobusos turístics públics i privats. Aquí no es tracta que crear primers i segons en cap sentit, però el que no pot passar mai és que els ciutadans d'un indret se sentin desplaçats per la comoditat dels que han vingut a passar-hi uns dies.

És tradicional l'antipatia dels parisencs amb els turistes i la indiferència dels londinencs, proves d'altivesa ben arrelada en la història. El servilisme que es manifesta en certs indrets de Barcelona amb l'ús de qualsevol llengua en la retolació, menys les oficials del país, i les actituds de determinades persones que treballen en els serveis són, en realitat, l'herència d'un passat mediocre fins al punt que es diria que el fantasma de Carpanta passeja pels carrers. Símptomes d'enriquiment ràpid d'un país que encara no s'ha acabat de creure que està en primera línia internacional.

(F)

Hi ha un segona qüestió menys etèria respecte a la manera de gestionar el turisme a la ciutat. Es tracta de descongestionar certs punts que són els que propicien la impressió de tematització. Aquests indrets representen només una petita part del municipi. Cal doncs, expandir, les rutes d'interès. Primer, amb allò de què es disposa i que està desaprofitat. Segon, creant nous focus d'atracció. Exemples del primer cas serien la possibilitat de continuar la visita de la Barcelona romana descobrint les magnífiques restes de Badalona, a mitja hora de metro del centre, o crear un 'pack medieval' que, amb el barri gòtic, inclogués els monestirs de Pedralbes i el de Sant Cugat. En el segon cas, hi ha excel·lents perspectives de futur al costat del Besòs després de l'indult de la central tèrmica, molt més espectacular i majestuosa, sens dubte, que la Tate Modern britànica, també antiga central.

Tot i que aquestes són línies de treball que es podrien seguir, penso que només resoldrien algunes qüestions de percepció però no el tema de fons. Aquest s'ha plantejat al Pla Estratègic de Turisme 2015 de la Ciutat de Barcelona en els següents termes: "què passaria si desaparegués o minvés el turisme a Barcelona? Qui generaria els més de 7.000 milions de d'euros anuals que repercuteixen a la ciutat?" I en el revers: "Què passaria si seguis creixent al mateix ritme que fins ara? Ho suportarien els seus residents?".

Cal abandonar tot cofoisme i dedicar-se a trobar la resposta correcta. Existeix molta reflexió a l'entorn de les ciutats i la globalització i part d'ella coincideix amb l'ambivalència inherent al fet de passar a formar part de la lliga d'urbs internacionals. La sociòloga i economista nord-americana Saskia Sassen ha escrit que "la ciutat global sempre paga un cost social elevat i no és una fórmula per acontentar a tothom". Estar connectat a una xarxa de fluxos a gran escala dóna molt de joc quan el vent és favorable, si bé comporta una quantitat elevada de risc quan les coses no van tan bé.

Serà interessant veure què succeeix aquest 2009. S'ha de tenir en compte que molts dels visitant de la ciutat vénen per fires i negocis i, per tant, no és tan senzill discernir entre el turisme pur, per dir-ho així, i aquell que és el complement d'una activitat productiva diferent. En qualsevol cas, els mals auguris econòmics sobre l'any que acabem d'estrenar podrien ser una benedicció per trobar la resposta sobre la quantitat de turisme que podem assumir. De moment, però, el sector hoteler fa com si res i ha anunciat 54 nous hotels fins al 2012.

Periodista

Relacionats

Butlletí