Turisme a 15 km/h

Projectes Europeus i Relacions Internacionals
22/09/2016 - 14:10

Encara que sembli poc, 15 km/h és la velocitat mitjana d’un cicloturista. El pes de les alforges, l’esforç físic, els atractius del recorregut i el fet de disposar de tot el dia per endavant fan que no vulgui - ni necessiti - anar mes ràpid. Slow tourism en estat pur.

 

Aquest estiu vaig tenir l’oportunitat d’experimentar-ho recorrent a cop de pedal 450km de la Via de La Plata o, en nomenclatura europea, part de la xarxa ciclista Eurovelo nº 1. Efectivament, existeix una gran xarxa de rutes ciclistes que abasta tota Europa, la xarxa Eurovelo, de la mateixa manera que existeixen xarxes europees de transport, d’energia o de telecomunicacions.  Com es pot veure al mapa, Eurovelo està composada per 15 rutes de llarga distància que travessen tot el continent. Dels 70.000km d’itineraris, n’hi ha uns 45.000 en funcionament i s’espera que la xarxa completa estigui finalitzada al 2020. Les rutes senars segueixen l’eix nord-sud i les imparelles l’eix est-oest. A Espanya passen 3 de les 15 rutes: la Ruta Atlàntica (ruta nº 1), que va des de Noruega a l’Algarve portuguès, la Ruta del Peregrins (ruta nº 3), que coincideix amb el Camí de Sant Jaume, i la Ruta Mediterrània (nº 8) que voreja la ribera nord del Mediterrani des de Grècia fins a Cadis i que travessa Catalunya de nord a sud.

Eurovelo és una iniciativa gestionada per la European Cyclists’ Federation i impulsada a mitjans dels anys 90 però de forma paral·lela s’han anat desenvolupant altres actuacions que han estat l’embrió de l’actual esclat de vies ciclables. A Espanya, s’ha de destacar el Programa Vías Verdes, coordinat per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, que a partir dels anys 80 i 90 ha reconvertit més de 2.500km d’infrastructures ferroviàries en desús en itineraris cicloturistes i senderistes. Ben conegut és el cas de l’exitoses Vies Verdes a Girona, que han anat creixent de l’original ruta del Carrilet Olot-Girona-Sant Feliu de Guíxols fins als 125km actuals o de la cada cop més popular Ruta de la Val de Zafan-Terra Alta a les comarques del sud de Catalunya. El fenomen del conegut i transitat Camí de Sant Jaume i la menys freqüentada Via de la Plata també són fites d’aquest boom. A altres països europeus, amb una cultura de la bicicleta molt més consolidada, també s’han condicionat itineraris com la Ruta del Danubi (més de 1.000km des d’Alemanya al mar Negre) o la Ruta dels dos Mars (que a França enllaça l’Atlàntic amb el Mediterrani a través del canal du Midi i el canal del Garona).

A Barcelona, cal assenyalar el projecte de les Vies Blaves, impulsat per la Diputació de Barcelona, per convertir més de 300km de les lleres dels rius Llobregat, Cardener i Anoia en vies transitables a peu, en bicicleta i en cavall, un projecte singular per la seva dimensió, la proximitat a una gran aglomeració urbana i l’abundància de patrimoni industrial i natural que enllaçarà.

Tot plegat amanit amb múltiples rutes de distància inferior (p.ex. Penedes 360º) amb un caire no només turístic sinó també lúdic-esportiu que sembren el territori i que gràcies als GPS d’ús personal, creixen fins a l’infinit. Al mateix temps, han proliferat proveïdors i empreses especialitzades en aquest segment (lloguer de bicis convencionals o elèctriques, guiatge, agències especialitzades, allotjaments bikers-friendly, etc).

Des del punt de vista turístic, el cicloturisme presenta diferents atractius: s’inscriu dins el turisme sostenible, és pot gaudir en moltes èpoques al llarg de l’any pel que ajuda a desestacionalitzar l’oferta de sol i platja, desconcentra els fluxos turístics, potencia el turisme i l’impacte econòmic en zones rurals, contribueix a la valorització del patrimoni cultural i natural i pot atreure turistes amb més temps disponible (p.ex. gent gran d’altre països europeus).

Val la pena fer una ullada a l’estudi del Parlament Europeu The European Cycle Route Network Eurovelo: Challenges and Opportunities for Sustainable Tourism (2012) que feia una diagnosi i avaluació del potencial del mercat del cicloturisme i de com una xarxa transeuropea amb estàndards unificats de disseny, senyalització i promoció podia potenciar l’oferta i la demanda. L’estudi estima que anualment el cicloturisme  genera 20 milions de pernoctacions amb un volum de despesa de 9.000 milions d’euros.  

Ha contribuït el finançament europeu al desenvolupament d’aquestes iniciatives?. Fonamentalment a través de dues vies: d’una banda, els programes regionals i estatals del FEDER ha finançat la construcció de nombroses rutes i infrastructures complementàries (rehabilitació d’estacions, oficines de gestió, senyalització, etc.) Un exemple són les Vies Verdes de Girona que tenen prevista una propera ampliació de 143 km finançada parcialment pel FEDER. De l’altra, els fons europeus han estat claus pel finançament per a la connexió de rutes entre països i contribuir així a culminar la xarxa Eurovelo. Entre ells, es poden destacar els programes COSME i POCTEFA.

La línia de turisme sostenible del programa COSME ha estat una de les més rellevants per al desenvolupament de la xarxa Eurovelo. Així, ha finançat diversos projectes que cobreixen trams transnacionals com, per exemple, IRON CURTAIN TRAIL, la ruta que ressegueix la frontera marcada pel Teló d’acer, EUROVELO 8, la ruta mediterània o GREENWAYS PRODUCT i GREENWAYS OUTDOOR per promoure els productes turístics vinculats a les vies verdes. A més a més, altres línies de COSME sobre accessibilitat i desestacionalització han finançat projectes relacionats: GREENWAYS4ALL sobre la millora de l’accesibilitat a les vies verdes o SILVER CYCLIST per atraure al mercat sènior cap al cicloturisme.

A la frontera amb França, la labor del programa transfronterer Espanya-França-Andorra (POCTEFA) ha estat rellevant. A la vessant mediterrània, ha finançat el projecte ENLLAÇ que ha complementat i ampliat les vies verdes de Girona amb la creació de la ruta transfronterera PIRINEXUS de 351 km de distància. A la vessant atlàntica, CIRCULDOUCE va crear 45 km de carril bici al litoral del Bidasoa i ara EDERBIDEA continuarà el treball fet unint les ciutats de Pamplona, Sant Sebastià i Baiona a través de vies verdes.

*Article publicat en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat 16-22 de setembre de 2016. Sota el lema 'Mobilitat intel·ligent. Economia potent', la Setmana del 2016 a més de vetllar per una vida saludable, sostenible i segura, vol reforçar el potencial de la mobilitat intel·ligent a l'hora de contribuir al desenvolupament econòmic.


Categories: 

Relacionats

Notícia
Pel 3 de juny, Dia Mundial de la Bicicleta
Foto: Paolo Chiabrando - Unsplash

Un Grup de treball de Nacions Unides posa el focus en les bicicletes com a exemple de solució per a la mobilitat a potenciar en l'escenari post-pandèmic a les ciutats europees.

Notícia
(Foto: AMB. Robert Ramos)

(Foto: AMB. Robert Ramos)

L'AMB elabora un pla amb propostes per consensuar amb les administracions de cara a la nova mobilitat posterior a la crisi del coronavirus

Article

L'Ajuntament de Cornellà ha inicat l'ampliació de la zona exclusiva per a vianants en més de 13.000 metres quadrats i la xarxa pedalable, en més de 21 quilòmetres. 

Butlletí