Més previsibles inundacions imprevistes

Construïm en llocs inadequats i qualifiquem d’accident els nostres actes temeraris
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
17/01/2011 - 00:00
Una dotzena de giragonses de quasi 180º fa el riu Brisbane mentre travessa la ciutat homònima, a l'estat australià de Queensland. Fins a l'any 1824 el riu no tenia nom occidental i la ciutat no existia. Sir Thomas Brisbane, governador de Nova Gal·les del Sud (Queensland no esdevingué colònia separada fins a 1859) ordenà fundar-ne una a la desembocadura del riu, prop del penal de Redcliff. Era una zona regularment inundada, però aleshores ningú prestà atenció al detall.

Brisbane ha sofert moltes inundacions. Les més sonades han estat les de 1841, 1890, 1893, 1931 i 1974. Finalment, hom decidí regular el riu construint la resclosa de Wivenhoe, a final dels setanta. Fa uns anys caigueren 1.300 litres per metre quadrat en cinc dies i no passà gran cosa. Ara n'han caigut 274 en dos i la ciutat ha quedat negada, perquè Wiwenhoe no regula, és clar, els nombrosos cursos menors que conflueixen al riu Brisbane aigües avall de la resclosa, sobre les ribes dels quals la ciutat no ha parat de créixer.

Teresópolis és una ciutat brasilera ubicada en plena serralada de la Região Serrana de Rio de Janeiro. A la primeria del segle XIX, era un "quilombo", és a dir un petit assentament d'esclaus negres fugitius. L'any 1855 esdevingué parròquia amb el nom de Santo Antonio de Paquequer, però la gent li deia Teresópolis, en honor de l'emperadriu consort Teresa Cristina de les Dues Sicílies, nascuda a Nàpols i casada amb l'emperador Pere II del Brasil. Li va quedar el nom. Un poblet simpàtic esdevingut una ciutat impossible, enfilada en relleus no aptes per a la urbanització.

Les darreres pluges han deixat quasi tres-cents morts a Teresópolis i rodalia. A la regió de Brisbane n'hi ha hagut 15 i més de 14.000 edificis han quedat inundats. Ha plogut com sempre, potser una mica més. No ha estat cap desastre natural o accident imprevisible, sinó un previsible desastre per construir en àrees inadequades. És un ritornello sense aturador aparent. El canvi climàtic en curs accentuarà aquesta mena de situacions. Per què ens costa tant d'entendre el funcionament de la natura?

*Article publicat a El Periódico de Catalunya

Socioecòleg, Director general d'ERF
Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

El ple municipal de l’Ajuntament d’Avià ha aprovat una ordenança per regular l’accés i l’ús públic del medi natural. Es regulen accions com aparcar en camins rurals, abandonar deixalles, fer malbé zones de cultiu o molestar els animals.

Butlletí