L'estrany municipi creixent

Es perd platja, s’ensorren túnels i s’estagna l’aire contaminat perquè la natura és abans i primer
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
27/06/2011 - 00:00
El municipi de Barcelona té una mica més de 101 km2. La Gran Enciclopèdia Catalana  diu que en té 91,4. Quan va ser publicada, fa tres dècades, tenia aquesta extensió, en efecte. Com pot augmentar en un 10% la superfície d'un municipi sense annexionar terra veïna? Doncs guanyant terreny al mar. Barcelona ha guanyat uns 10 km2 al mar en poc més de trenta anys. Aviat és dit.

Aquests guanys recents són deguts a gran obres d'enginyeria relacionades amb els ports i amb les platges artificials resultat de recréixer les naturals anteriors. Però el Llobregat i el Besòs s'han ocupat de fer créixer el Pla de Barcelona, més lentament, durant segles i segles. S'ha preguntat per què les medievals drassanes barcelonines queden avui a 150 metres del mar? La fundacional Barcino romana era arran de platja, però a 300 metres de la línia de costa actual. La plana situada per sota de la carretera de Sants, la Gran Via i la Meridiana és part dels deltes recents del Llobregat i del Besòs. El mar quasi arribava a la Gran Via en època ibèrica.

La història geogràfica i geològica de Barcelona pot trobar-se a "Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou". És un fascinant assaig de geologia urbana editat l'any 2009, obra d'Oriol Riba i Ferran Colombo. Quasi ningú coneix aquest llibre, publicat amb excessiva discreció per l'Institut d'Estudis Catalans. Moltes coses importants passen desapercebudes en aquests temps de massa soroll mediàtic banal i intranscendent. La mateixa mort de Riba, esdevinguda fa un mes, sense anar més lluny.

No podem avançar ignorant les coses fonamentals. La natura del subsòl, la dinàmica litoral o el règim climàtic són capitals en un urbanisme solvent. Ens preguntem per què perdem la sorra de les platges, se'ns enfonsen alguns túnels o ens aclaparen els episodis anticiclònics. Doncs perquè la història i la natura són abans i primer. Oriol Riba consagrà la seva vida a estudiar-ho, a aprendre-ho i a explicar-nos-ho. Gràcies, in memoriam.

*Article publicat a El Periódico 

 

Socioecòleg, Director general d'ERF