Les restriccions de reg dels jardins públics i privats
Davant l'actual situació de manca de recursos hídrics, un nombre important de municipis es troba a la vora de l'emergència per sequera.
Sense discriminar entre diferents ciutats i pobles, es tracta d'una circumstància recurrent, que coneixem de períodes de sequera anteriors i sabem que, sens dubte, tornarà a produir-se. No obstant això, malgrat que molts de nosaltres tenim a la nostra memòria episodis passats, som conscients que els efectes sobre l'arbrat i la resta d'infraestructura verda (pública i privada) són diferents i de més abast en l'actual situació d'emergència climàtica.
L'arbrat no es pot pronunciar al respecte, per tant, algú ha d'aixecar la veu per motivar la necessitat del reg i justificar les causes. Algunes comunitats autònomes, en el marc de les seves competències, tenen aprovats decrets de sequera per exercir les suspensions segons el nivell d'alerta, alarma, preemergència i emergència. D'altres, on no hi ha regulació autonòmica específica, actuen a nivell municipal, a través de bans municipals a partir de les recomanacions dels organismes competents en vista de l'evolució de l'estat de les conques hidrològiques a què pertanyen.
Els efectes sobre l'arbrat i la resta d'infraestructura verda (pública i privada) són diferents i de més abast en l'actual situació d'emergència climàtic.
Saltem ara del tema de l'aigua i abordem la qüestió del patrimoni arbori. Som conscients de la relació directa entre la gestió de l'aigua i el patrimoni arbori. L'Associació Espanyola d'Arboricultura pertany a un col·lectiu que defensa els drets de l'arbre a la ciutat, perquè aquest es desenvolupi amb dignitat, i en aquest sentit es va aprovar el Manifest “El Dret a l'arbre a la ciutat”, el 1995, més conegut com a Carta de Barcelona. Un ràpid repàs dels 40 signants recollits que figuren a la web, 25 pertanyen a Catalunya i Andalusia, territoris que presenten avui dia nombroses conques en situació de preemergència i/o emergència.
Cal tenir en compte algunes consideracions. Sortim d'un estiu atípic, amb rècord de temperatures estivals i indicadors de temperatures màximes sense precedents des que hi ha registres. “Els termòmetres de l'estiu del 2023 han registrat 1,3 graus per sobre de la sèrie històrica (1991-2020), el que el col·loca com el tercer més càlid per darrere dels registres de 2022 i 2003. Les quatre onades de calor que van afectar el país durant els mesos de juliol i agost van aguditzar els valors anòmals de les temperatures, especialment a Catalunya” segons Beatriz Pérez, cap de climatologia de l'AEMET a Catalunya, que ha assegurat que són dades sense precedents a la comunitat. Si escoltem als climatòlegs experts, les prediccions apunten a noves i repetides onades de calor i a una tendència d'augment de les temperatures progressiva, si no s'apliquen mesures contundents de mitigació amb caràcter immediat.
En paral·lel, la ciència aborda la importància de la presència de l'arbrat i el verd a les ciutats de manera permanent. S'han fet públics nombrosos estudis sobre els beneficis de l'arbrat per a la ciutadania; es tracta d'aspectes que afecten la seva qualitat de vida, però també la seva salut, i la mortalitat i morbiditat. Tenim dades aclaparadores sobre els efectes de repunt de la mortalitat a les ciutats en els períodes d'onades de calor. Articles publicats en revistes com Nature, Lancet i altres; i diversos autors i institucions com IS Global, publiquen i divulguen en un llenguatge comprensible aquests efectes a la ciutadania. També mitjans escrits com The Conversation, i altres de gran difusió ens reporten aquesta informació gairebé diàriament.
Com a associació, una part important del nostre col·lectiu treballa a la ciutat, per la qual cosa també ens ocupen i preocupen aspectes relacionats amb la salut dels treballadors que exerceixen la seva activitat, sotmesos a aquestes inclemències i els efectes sobre la salut i els riscos.
Perquè l'arbre es desenvolupi en la seva plenitud a un entorn urbà, necessita unes condicions mínimes, i ha de “ser tractat amb Dignitat”.
Paral·lelament, coneixem a través de nombroses aplicacions i estudis els efectes mitigadors de l'arbrat a la ciutat, element que contribueix clarament a reduir aquests efectes, com són la concentració de CO₂ a l'atmosfera o els increments de temperatura. Fonts com el CREAF, són referents, i els seus articles i publicacions mostren una clara necessitat de prestar especial atenció al verd, davant els estudis que testifiquen efectes negatius ja constatats i patents.
Nombrosos associats ens comparteixen les seves inquietuds, que van en la mateixa línia. I entre els nostres pilars i conforme a les nostres possibilitats, com a associació professional de llarg recorregut en promoure la ciència de l'arbrat, volem destacar la importància el fet que perquè l'arbre es desenvolupi en la seva plenitud a un entorn urbà, necessita unes condicions mínimes, que la carta de Barcelona resumeix en el seu desenvolupament referint-s'hi com el “ser tractat amb Dignitat”.
Massa vegades, l'arbre a la ciutat no disposa del que necessita (espai, bon sòl, actuacions de conservació coherents, i no vulneració de les arrels que també ho conformen, en aquest arbre que no es veu.)
En els darrers temps nombrosos col·legues professionals de municipis afectats per situació d'emergència per sequera ens transmeten la seva preocupació que falti l'aigua, ben necessària en el desenvolupament de l'arbrat consolidat i en l'èxit de les plantacions.
I finalment abordem el paper de la societat civil; davant d'un col·lectiu que Ortega i Gasset definia com a 'home-massa', un individu fet de pressa, que no escolta res, però opina de tot, i enmig de la revolució digital, hi ha importants moviments ciutadans que estan reaccionant i prenent consciència en defensa de l'arbrat patrimonial en certs espais. Sense abordar la qüestió política ni dels mitjans de comunicació, la veritat és que cal una revisió dels criteris aplicats a les qüestions “vitals” i quins són els serveis mínims essencials en les situacions més restrictives.
Prenent una reflexió del filòsof i escriptor Kike Valtierra sobre una frase atribuïda a Joker a “El Caballero Oscuro” “Ningú entra en pànic quan les coses van segons el previst, fins i tot si són horribles (…)”; sobre aquesta cita es refereix “Qüestiona la Normalitat. No perquè alguna cosa s'està fent com es fa des de fa temps, vol dir que està bé.”
Demanem en les fases de preemergència i emergència, una reconsideració de les prohibicions de reg de jardins públics i privats, especialment quant a l'arbrat.
Així, en aquest plantejament i atenent les consideracions exposades, com a associació ens plantegem, demanar en les fases de preemergència i emergència, una reconsideració de les prohibicions de reg de jardins públics i privats, especialment quant a l'arbrat, i considerar altres restriccions, perquè la pèrdua de patrimoni afecta el present i el llegat a futur, i no és restituïble a curt i mitjà termini, i perquè s'incrementa de manera important el risc de fractura de certes espècies, especialment sensibles a la manca d'aigua. En paral·lel, demanem iniciar amb caràcter urgent determinades accions d'inversió, normativa i operativa encaminades a aprofitar un bé escàs que necessitem com és l'aigua.
A títol de necessitats identifiquem prioritàries les següents:
1. No perdre l'aigua de reaprofitament, necessitem aprovar un ordenament amb urgència de l'ús d'aigües grises. Coneixedors que resulta un assumpte complex especialment a la ciutat consolidada, i dotar de recursos econòmics i personals que possibiliten les adaptacions, que en permetin l'aprofitament amb caràcter urgent.
2. Aprofitar l'aigua d'infiltració, no perdre les aigües pluvials, en els mateixos termes que hem indicat per a les aigües grises. Hem d'arribar a totes les ciutats, adaptant les infraestructures grises i blaves a les noves necessitats, no tenim marge de temps fins que aquestes noves tècniques s'assenten, hem d'accelerar la velocitat de creuer.
3. Abordar l'ordenament i dotar-lo de recursos per emprendre auditories obligades de xarxes de subministrament d'aigua, implementant tant sí com no xarxes sense fuites, amb instal·lacions dotades de sistemes de reg eficient i eficaços que incorporin la separació de l'arbrat de la resta del verd, per poder prioritzar davant de noves situacions eventuals de sequera com la que abordem ara, que sabem es repetiran.
4. I la més important, conscients que part dels consums que s'estan afrontant com a essencials fixen estàndards de 200 L/habitant i que existeixen dades que podem limitar els consums per habitant fins als 90 L/habitant i dia, apel·lar a l'opinió pública amb valentia generant un debat obert que abordi la necessitat del verd com a element fonamental i essencial a les ciutats, prioritzant l'arbrat davant les praderies i altres tipologies de verd de forma immediata, per evitar perdre patrimoni arbori, i el seu conseqüent afecció a la salut a la ciutadania, constatada i a la seva relació causa-efecte.
Ens hi va molt.
