Font: Generalitat de Catalunya
Totes les zones que fixa el Pla de sequera se situaran en normalitat, tret de Riudecanyes, que es mantindrà en prealerta.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, ha anunciat, després de la reunió amb el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, a Madrid, que totes les zones de les conques internes, a excepció de l’embassament de Riudecanyes, retornaran a l’escenari de normalitat per sequera. Això implicarà canvis en vuit àrees diferents: embassaments del Ter, embassaments del Llobregat, embassaments del Ter Llobregat, el Consorci d’Aigües de Tarragona, l’aqüífer del Fluvià Muga, l’embassament de Darnius Boadella, l’Empordà i la Serralada Transversal. Totes aquestes àrees passaran a normalitat.
La mesura s’adopta després d’una recuperació consolidada dels embassaments, que se situen per damunt del 76% de la seva capacitat, i dels diferents aqüífers. No obstant això, es manté la unitat que depèn de l’embassament de Riudecanyes en situació de prealerta (60% de reserves), a l’haver tingut una recuperació més moderada i requerir una anàlisi més acurada i constant de la seva evolució. Pel que fa a Sant Feliu de Codines, que estava en situació d’emergència, també tornarà a l’escenari de normalitat.
Tots aquests canvis es faran efectius entre finals d’aquesta setmana i principis de la vinent, quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la resolució del director de l’ACA.
Impuls als recursos que no depenen de la pluja
Tot i la millora de les reserves, les dessalinitzadores catalanes continuaran funcionant al 90% de la seva capacitat. Precisament la consellera, després de la reunió amb el secretari d'Estat de Medi Ambient, ha refermat “la necessitat d’impulsar les actuacions per a deixar de dependre de la pluja i es preveu, per a principis d’estiu, signar el conveni per a iniciar els treballs d’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera”.
Paneque ha aprofitat per destacar les mesures aplicades durant el període de sequera, evitant que “els embassaments del sistema Ter Llobregat haguessin quedat buits en el mes de maig del 2023, cosa que hauria suposat estar 431 dies sense aigua als embassaments, un fet que hauria provocat talls de subministrament en tot l’àmbit que s’alimenta dels embassaments del Ter i del Llobregat”.
Per fer front al descens de reserves, des del febrer del 2022 s’han activat de manera progressiva un conjunt de mesures enfocades a garantir l’abastament d’aigua.
Coincidint amb l’entrada en prealerta al sistema Ter Llobregat (febrer de 2022) van començar a activar-se les primeres mesures de gestió, fonamentalment l’increment en l’aportació d’aigua dessalinitzada a través de les plantes del Llobregat i de la Tordera. Des d’aleshores i fins al març del 2025, aquestes han aportat un total de 236,5 hm³.
Amb l’entrada en alerta el novembre del 2022, es va iniciar el retorn d’aigua regenerada al riu Llobregat per a usos prepotables, substituint així l’aigua que circula pel riu de manera natural i preservant més recurs als embassaments.Aquest retorn ha permès incorporar al sistema 62 hm3, als quals cal sumar uns altres 10,5 hm³ d’aigua regenerada que s’han lliurat per a reg a l’àmbit del Baix Llobregat. Si no s’hagués desplegat aquesta mesura, durant el primer trimestre de 2024, amb la fase d’emergència activada, els embassaments haurien baixat fins als 50 hm3, comportant la fase d’emergència 2.
En global, s’han aportat al sistema un total de 309 hm³ de nous recursos que han permès pal·liar en part el dèficit d’aportacions.
