Hipocresies climàtiques: ni els horts solars ni els cotxes elèctrics són sempre el millor

Periodista
10/05/2021 - 11:25

Foto: Chixoy

Que tots els cotxes passin a ser elèctrics. Que s’instal·lin hortes solars per tot el territori. I molins per fer energia eòlica. És aquesta la nova veritat climàtica? O cal vigilar amb les hipocresies que amaga? Lluny de ser veritats climàtiques, es tracta de qüestions que cal analitzar molt bé en cada situació i que no haurien de servir per donar corda als arguments negacionistes.

Situació. Entrevisten a un personatge que es dedica a l’estudi, activisme o polítiques al voltant de temes relacionats amb el canvi climàtic i la primera pregunta que sembla obligada és: “Com has vingut fins aquí? Tens cotxe? És elèctric?” L’objectiu sembla desacreditar qualsevol argument que pugui venir després sota la lògica de la hipocresia que suposadament envolta els que defensen la reducció d’emissions però després tenen hàbits contaminants. És l’abc negacionista.

"Deslegitimar personalment els activistes i defensors de polítiques climàtiques per invalidar els seus arguments és la campanya bàsica dels negacionistes. L’única manera de replicar aquests abusos argumentatius és a partir de dades"

Deslegitimar personalment els activistes i defensors de polítiques climàtiques per invalidar els seus arguments és la campanya bàsica dels negacionistes. En el seu abc hi ha, primer, la qüestió del cotxe; després ve el consum energètic: “et dutxes amb aigua freda? T’escalfes amb espelmes?”; i es continua amb la resta de pautes de consum: “ah, però tu tens mòbil?” Malauradament, és una estratègia poderosa i ben coneguda. La fal·làcia ad hominem es basa, justament, en invalidar l’argument desacreditant la persona que l’emet. I malauradament també, l’única manera de replicar aquests abusos argumentatius és a partir de dades; i quan parlem de canvi climàtic, les dades tendeixen a complicar els arguments més que no pas simplificar-los. Com surt el personatge entrevistat d’aquest atzucac?

"Cal argumentar per totes les vies possibles que el repte climàtic no es resol amb una suma de comportaments individuals, ja que es tracta d’un repte col·lectiu. Per tant, cal tenir dades que mobilitzin i impulsin polítiques i canvis de model"

D’entrada, al personatge no li queda més remei que tenir comportaments escrupolosament coherents amb el seu discurs. Aquesta ha estat l’estratègia comunicativa, per exemple, de Greta Thunberg que es va empassar dies de navegació per alta mar per assistir a la Cimera del Clima reduint al mínim el seu impacte de CO2. És obvi que es tractava d’una conducta política ja que no tothom tenim la possibilitat de trobar qui ens porti pel món en catamarà. I aquí està el següent pas per sobreviure als atacs deslegitimadors: la reivindicació del comportament polític. Cal argumentar per totes les vies possibles que el repte climàtic no es resol amb una suma de comportaments individuals, ja que es tracta d’un repte col·lectiu. Per tant, cal tenir dades que mobilitzin i impulsin polítiques i canvis de model. El forat de la capa d’ozó o la pandèmia de la COVID19 són exemples de grans problemes que han mobilitzat a molts actors i han generat polítiques i actuacions per buscar i implementar solucions. Però amb el canvi climàtic és més complicat comptar número de morts que es puguin atribuir directament a la seva causa. Els efectes són ben visibles i comprovats per la ciència, però no ho són tan a escala individual i immediata. Al final, les polítiques climàtiques han de conviure contínuament amb la hipocresia.

 

"Cal demostrar amb xifres en quins llocs el balanç està a favor del conreu o de la instal·lació solar i perquè. D’una manera similar, l’argument segons el qual el cotxe elèctric és una bona alternativa climàtica amaga la hipocresia d’una adaptació tecnològica que manté el monopoli del cotxe en l’espai públic sense que canviï el model"

Un exemple d’aquesta difícil convivència són els conflictes locals que van apareixent en el territori a causa de projectes d’instal·lacions de plaques solars. D’entrada, semblaria que tots els ambientalistes haurien d’estar d’acord amb qualsevol projecte d’instal·lació d’horta solar. Per defensar això s’utilitza un argument ad hominem al revés ja que omplir el territori de plaques solars no comporta necessàriament un canvi de model si desplaça conreu de proximitat. Es desacredita els ambientalistes que s’oposen a aquestes instal·lacions acusant-los de que no saben el que volen: “però no dèieu que calia fer servir l’energia solar? Doncs, què voleu?”. És la mateixa hipocresia climàtica al servei del mateix model de desenvolupament. I de nou, cal replicar la fal·làcia amb dades que mostrin si el balanç energètic de desplaçar un conreu local per fer una horta solar és positiu. Cal demostrar amb xifres en quins llocs aquest balanç està a favor del conreu o de la instal·lació solar i perquè. D’una manera similar, l’argument segons el qual el cotxe elèctric és una bona alternativa climàtica amaga la hipocresia d’una adaptació tecnològica que manté el monopoli del cotxe en l’espai públic sense que canviï el model. I encara més: de vegades es pot anar a peu o en bici a un lloc, però hi ha ocasions en les que cal un cotxe que només podrà ser elèctric per als ambientalistes més privilegiats, però que serà una carraca per als que ho són menys, i no per ser més pobres seran menys ambientalistes. De vegades fa molta mandra rebatre determinats arguments i hipocresies, però no hi ha més remei.


 

Categories: 

Relacionats

Entrevista

La nova llei de Canvi Climàtic espanyola obliga a la conca de l’Ebre a mobilitzar els sediments acumulats als embassaments. Una noticia que dona esperança per salvar l’Ebre, greument amenaçat pel canvi climàtic. Explorem en aquesta entrevista, amb Nuno Caiola, investigador del Eurecat i coautor de l’últim informe del MedECC sobre Mediterrània i Canvi Climàtic, la vulnerabilitat específica del Delta i les mesures necessàries per protegir-lo.  

Notícia

L'Estratègia Estatal per la Bicicleta, que ha aprovat el Govern espanyol pretén incrementar l'ús de la bicicleta i promoure un canvi cultural favorable cap a la mobilitat sostenible, per aconseguir-ho compta amb un centenar de mesures que van des d'ajudar les empreses amb plans de mobilitat sostenible a anar a l'escola pedalant.

Opinió

Estem davant d’un projecte global que traspassa fronteres i ha de comptar amb l’esforç solidari de la comunitat humana. El gran, immens, repte dels temps que vivim i que viurem els propers anys.

Butlletí