Gaia sense Lovelock

Sostenible.cat
05/09/2022 - 10:55

«La biosfera i jo estem al darrer 1% de les nostres vides», comentava Lovelock al 2020. Actiu fins pràcticament la fi dels seus dies, el 2019 publicà el seu darrer llibre, Novaceno, on apunta amb optimisme un futur en que humans i màquines cooperarem per salvaguardar l’habitabilitat del nostre planeta, i ara es trobava escrivint un conte en el que ell era un dels protagonistes.  Et trobarem a faltar, Jim, al teu somriure i a les teves disrupcions, un terme que el filòsof Josep Ramoneda descriu com una innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses"

James Lovelock ens va deixar el passat 26 de juliol, just el dia del seu 103 aniversari, rodejat de la família a la seva casa de Dorset, Anglaterra. Culminava així la prolífica vida d’un dels científics més destacats del segle XX: químic, metge, biofísic, inventor, escriptor, divulgador científic… Aquest gentleman anglès va ser tot un polímata, a l’estil d’un altre gran savi al qui ell admirava, Galileu. Tal com explica el filòsof Bruno Latour a The Guardian, mentre que l’astrònom italià del Renaixement, inspirat per Copèrnic, ens descobria amb el seu telescopi que la Terra forma part d’un univers inabastable, Lovelock, en col·laboració amb la brillant biòloga evolutiva Lynn Margulis, va fer percebre al món la magnitud de la fragilitat de la vida. Entre tots dos van concebre als anys setanta una bella i inspiradora hipòtesi científica que, per suggeriment d’un veí i amic de Lovelock, l’escriptor i premi Nobel William Golding, autor de El senyor de les mosques, van anomenar Gaia. L’any 1974 publicaria per primera vegada amb Margulis la idea de Gaia en un article en el que van plantejar que la Terra és un sistema homeostàtic, un superorganisme en el que Terra i biosfera formen una unitat en coevolució, un complex sistema que sautorregula per perpetuar les condicions dhabitabilitat. El 1979 l’anglès aprofundiria en aquest concepte en el llibre que el faria cèlebre a nivell mundial, Gaia: una nova visió sobre la Terra. Una idea bella i revolucionaria que, com moltes de les grans idees que han canviat el món, va ser rebuda amb gran escepticisme i que encara avui genera controversia. Malgrat tot, va ser la precursora dels estudis dels sistemes terrestres.

"Va ser un autèntic dissident, tant entre la comunitat científica, que posava en dubte els postulats de Gaia, com per tots aquells new age que creien que la hipòtesi donava ales a la idea d’una mena de mare Terra protectora"

La llavor de tot plegat, però, es va gestar en un lloc un xic insòlit: un laboratori de crionització on Lovelock aconseguia ressuscitar hàmsters congelats dins d’uns incipients forns de microones. Per avançar en la investigació va portar a analitzar unes mostres a l’expert en cromatografia de gasos Archer Martin, (Premi Nobel de Química el 1952), però aquest li va dir que, per fer ho, necessitava un detector molt més sensible que els existents. «Per què no n’inventes un?», li va dir. I Lovelock en va fer dos. Un va esdevenir el primer detector comercial emprat en cromatografia de gasos i el segon va ser el seu invent més cèlebre: un detector de captura d’electrons gràcies al qual es va descobrir, per un costat, la presència a l’atmosfera de clorofluorocarburs o CFC i, per l’altre, que els pesticides, un cop abocats, s’acumulen al medi ambient i als teixits animals. Mentre que el tema dels CFC va permetre que Sherwood Rowland i Mario Molina alertessin al món de l’existència del forat de la capa d’ozó i de la seva perillositat per la vida, la informació recavada sobre els pesticides va inspirar el llibre La primavera silenciosa de Rachel Carson, considerat detonant de l’activisme mediambiental: l’obra va fer que J.F. Kennedy endegués un estudi sobre aquestes substàncies tòxiques i que es creés l’Agencia de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA).

L’invent de Lovelock, que al llarg de la seva carrera crearia més de quaranta patents, va fer que la NASA el contractés per investigar la possible presència de vida a Mart. Però no nomes això. El seu detector li va fer guanyar molts diners, el que va fer possible que durant tota la seva vida anés per lliure, consolidant el seu caràcter inconformista. Per a molts, va ser un autèntic dissident, tant entre la comunitat científica, que posava en dubte els postulats de Gaia, com per tots aquells new age que creien que la hipòtesi donava ales a la idea d’una mena de mare Terra protectora: Lovelock havia arribat a dir que, en realitat, el millor que podria passar-li a Gaia seria desfer-se de l’espècie humana. Un altre punt de desentesa amb els anomenats ecologistes va ser el seu posicionament a favor de les nuclears, que considerava la única opció viable per salvar la nostra civilització, ja que les renovables com l’energia eòlica o la solar no poden garantir un subministrament constant.

«Crec que rebutgem l'evidència que el nostre món està canviant perquè encara som, com ens va recordar aquest meravellós biòleg E. O. Wilson, carnívors tribals"

 

Molt preocupat pel l’ escalfament global, el 2006 publicava La venjança de la Terra: la teoria Gaia i el futur de la humanitat, per argumentar la crisi ambiental causada per aquest fenomen. Ja aleshores va alertar de que el clima extrem es convertiria en la norma en un sistema terrestre desequilibrat per les accions humanes. «Crec que rebutgem l'evidència que el nostre món està canviant perquè encara som, com ens va recordar aquest meravellós biòleg E. O. Wilson, carnívors tribals. Estem programats per la nostra herència per veure els altres éssers vius principalment com una cosa per menjar, i ens importa més la nostra tribu nacional que qualsevol altra cosa. Fins i tot donem la nostra vida per això i estem preparats per matar altres humans de la manera més cruel per al bé de la nostra tribu. Encara trobem aliè el concepte que nosaltres i la resta de la vida, des dels bacteris fins a les balenes, formem part d'una entitat molt més gran i diversa, la Terra viva».

«La biosfera i jo estem al darrer 1% de les nostres vides», comentava Lovelock a Jonathan Watts a The Guardian el Juliol de 2020. Actiu fins pràcticament la fi dels seus dies, el 2019 publicà el seu darrer llibre, Novaceno, on apunta amb optimisme un futur en que humans i màquines cooperarem per salvaguardar l’habitabilitat del nostre planeta, i ara es trobava escrivint un conte en el que ell era un dels protagonistes.  Et trobarem a faltar, Jim, al teu somriure i a les teves disrupcions, un terme que el filòsof Josep Ramoneda descriu com una innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses"


 

Categories: 

Relacionats

Article

Aquest Informe, el tercer d’aquestes característiques que elabora la Generalitat de Catalunya, vol ajudar a traslladar a la ciutadania de forma entenedora les principals dades referides a l’estat del medi ambient a Catalunya.

Article

El 15 de novembre s'ha triat com a data simbòlica per marcar el dia que el planeta acollirà vuit mil milions d'habitants. 

Butlletí