El Protocol de Kyoto (vigent des de 2005) no parla de municipis. A la Conferència de Cancun (desembre de 2010), que n'actualitzà els continguts, ja aparegueren les responsabilitats municipals, precisament a proposta catalana. En tot cas, la Unió Europea ho té clar: per combatre el canvi climàtic cal racionalitzar l'ús de l'energia en el transport i en l'edificació, cosa que concerneix de ple els ajuntaments. D'aquí va néixer, l'any 2008, el Pactes d'Alcaldes (Covenant of Majors). Ja compromet 2.602 municipis (126 milions de ciutadans), 844 dels quals pertanyen a l'Estat Espanyol. És a dir, una part sensible dels consistoris que ara es renoven.
El Pactes d'Alcaldes fa costat a les directrius de la UE: l'any 2020, un 20% de l'energia ha de procedir de fonts renovables i tant la demanda energètica com les emissions de gasos hauran d'haver disminuït en un 20% respecte de 2008. És l'operació 20/20/20 per a 2020, cinc 20 fàcils de recordar. Però no tant d'assolir. D'aquí la importància de posar-s'hi immediatament. I la sorprenent absència d'aquesta capital qüestió en la campanya electoral passada, reduïda més que mai a un guirigall de celobert.
Girem full. La campanya s'ha acabat, ara ve la feina. Els nous ajuntaments tindran cinc 20 a l'horitzó. I, a més de mitigar el canvi climàtic, adaptar-s'hi, tal com estableix el Llibre Blanc europeu (abril de 2009). No són opcions, són obligacions administratives. I un imperatiu econòmic, perquè sense eficiència, estalvi i suficiència no sortirem mai més de la crisi. Els nous ajuntaments faran bé de tenir-ho molt present.
