El desordre que (de vegades) ordena

Periodista
13/08/2012 - 00:00

Abans que es desplegués pel territori el model de la deixalleria, els trastos vells, residus especials o voluminosos d'origen domèstic podien anar a parar a qualsevol lloc. Els abocaments incontrolats i la bossa d'escombraries eren els destins habituals que s'han pogut evitar gràcies a aquestes instal·lacions locals. Res a dir-hi, tot avantatges. O gairebé. Potser un valor que se'ns ha quedat pel camí, encara que és obvi que també comportava problemes, és la possibilitat de recuperar tota mena de coses que un podia trobar vora les portes de les cases, en especial les nits d'estiu.

Els llatins, desordenats i mandrosos segons l'estereotip, compartim i gaudim a l'estiu d'activitats ben normals, i d'altra banda habituals a segurament totes les cultures que tenen el privilegi del sol, com ara anar a la platja o els sopars a la fresca. Una altra activitat típica del temps de descans és la de fer neteja a la llar, pintar i renovar, com confirmen les campanyes intensives de màrqueting dels establiments de bricolatge i similar. Doncs bé, molts podríem recuperar aquell record nostàlgic de com l'estiu començava la nit de Sant Joan amb la crema en fogueres públiques de mobles i andròmines sortides de totes les cases del barri. El nostre elevat risc d'incendis, juntament amb la normativa ambiental que ens protegeix de la crema de plàstics  i materials amb emissió de dioxines i altres contaminants desaconsellen rotundament aquelles pràctiques.

(F)

A casa nostra, per fortuna, ara tenim les deixalleries i també conservem la celebració de la nit de Sant Joan, que no per tenir menys fogueres és menys nostra. En els països anglosaxons, i ja que parlem d'estereotips, tenen altres fórmules per a la recuperació dels trastos vells que surten de les neteges estivals. Als Estats Units són molt habituals les anomenades "garage sales", "stoop sales", entre d'altres denominacions. Consisteixen, senzillament, en petits mercats de segona mà que els veïns instal·len al pati de casa amb el fruit de l'esporgada domèstica. Els britànics, a més, tenen les ben conegudes "charities" o botigues de segona mà els beneficis de les quals van a parar a alguna causa que està clarament retolada a l'entrada. N'hi ha per a associacions contra el càncer, la paràlisi cerebral, la pobresa infantil, la dona maltractada.

En aquests establiments s'hi troba roba, parament de la llar, petits electrodomèstics, llibres, contes, jocs. Fan olor de golfes i ranci i els més polits podrien posar-hi pegues, però s'hi pot descobrir molta cosa i s'hi veu entrar des de gent que necessita coses a preus molt, molt baixos (pràcticament simbòlics), fins a turistes, passant per caçadors de tendències i gent "chic" que busca algun complement "vintage". El mecanisme és senzill però rematadament eficient. Qui tingui alguna cosa útil i en un estat decent de conservació la pot deixar ben tancada en una bossa en horaris comercials. Els voluntaris s'ocupen de classificar, rebutjar, etiquetar i vendre. Haver estat dependent d'una charity és un punt important en el curriculum vitae per a altres feines similars o, simplement, per mostrar implicació social. Les vendes es registren adequadament i es dóna factura. Hi ha emprovadors. En definitiva, una botiga amb tots els ets i uts.

Aquests establiments ja han anat proliferant a casa nostra, tot i que no sempre vinculats a una causa social (o no d'una forma tant visible) i encara es presten a certs prejudicis com ara el fet que no conviuen precisament amb botigues de les grans cadenes, entre altres motius perquè no tenim un model de filantropia (ni econòmic-financer) que dugui els propietaris a cedir locals d'alt valor comercial.

(F)

La nostra cultura potser no té perquè emular els "garage sales" ni les "charities". Pel que en sé, i sense dades més bones a l'abast, en la majoria de deixalleries està prohibit endur-se trastos i cal passar abans per l'assistent social local. Però en d'altres, voluntaris s'ocupen de recuperar allò que sembla que encara pot ser útil i es posa a disposició de qui ho necessiti o, senzillament, s'ho vulgui endur. I és que cada cultura endreça i desendreça a la seva manera.

 

Periodista
Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

La presentació de la Declaració Futur sense Tòxics, impulsada per Rezero i amb més de setanta adhesions de professionals dels àmbits de la recerca i de la salut, obté una àmplia repercussió mediàtica.

Notícia

Prop de 60 persones participen en la darrera jornada del Compromís Barcelona Plàstic Zero, on es van compartir bones pràctiques i diferents organitzacions de la ciutat van poder teixir aliances entre elles. L'Ajuntament de Barcelona ofereix una reducció del preu públic de recollida de residus comercials en cas d'aplicar accions de reducció o eliminació dels plàstics d'un sol ús.

Acte
16/03/2024 - 00:00
Diverses poblacions d'Osona

Butlletí