Amb aquest pensament sorgit de l'evolució biològica, anem fent. Tractem d'explicar-nos qui som, d'on venim i on anem. Els coneixements generats per les ciències han superat les concepcions purament especulatives de l'antiguitat. Avui dia som capaços d'explicar molts fenòmens materials, però encara fracassem a l'hora d'entendre'n altres. Per què aquest cervell limitat i de funcions tan difuses ha de poder comprendre-ho tot?
L'univers és un dels grans temes pendents de ser entesos. En les darreres dècades hem avançat molt. L'astrofísica i la informàtica han aportat informacions insospitades, la mecànica quàntica i la física relativista han fornit algunes claus. Però els nostres coneixements semblaran tan rudimentaris a les generacions venidores com ho són per a nosaltres els conceptes de les anteriors. Modern vol dir actual, no insuperable.
Stephen Hawking ha canviat de parer i diu ara ("The Grand Design", acabat de publicar) que amb les dades ja disponibles es pot explicar l'origen de l'univers sense la intervenció de cap ser transcendent. I amb les dades de què encara no disposem o de les que no disposarem mai? Déu és el nom del que no sabem explicar. Prescindir-ne no és l'explicació que ens faltava; refiar-se'n, tampoc. No sabem si som Pinocchios sorgits d'un Geppetto juganer o rabasses accidentalment independitzades del seu cep. No estirem el braç més que la màniga. De moment, prou feina tenim, amb el nostre cervell glandular que no sap per què pensa ni com, a comprendre la vinya immediata.
*Article publicat El Periódico El Catalunya
