Amb el mes electoral enrere s'acaba la memòria col·lectiva sobre promeses, campanyes i programes presentats al llarg del primer trimestre de l'any. Ara estem en època de negociacions, nomenaments i intercanvis. Ministeris que canvien de nom, moltes cares (la majoria conegudes) que es mouen de cadira, però continuen allà mateix, lluites i guerres de partits i altres misèries de les estructures polítiques. Al mateix temps, aviat farà un any de les municipals i, si féssim balanç, segur que els ciutadans ens sorprendríem de quants processos de moció de censura ja estan oberts, quans canvis de programa i sorpreses respecte a allò que vam votar. Ara mateix, la sequera és la carta de negociacions i de crítiques. Fa poc més d'un mes només es parlava de canvi climàtic.
És lògic que cada moment tingui les seves urgències i ara l'aigua n'és una. Però molesta molt el cinisme polític que mou principis amunt i avall segons com bufi el vent. L'espectacle deplorable que ens donen totes les administracions a tots els nivells, des del municipal a l'estatal, en relació a l'aigua i els seus possibles i impossibles transvasaments ja és prou vergonyós en ell mateix com per parlar-ne més. Anem a ocupar-nos del canvi climàtic.
Recentment hi ha hagut alguns conflictes locals relacionats amb la crisi energètica i les seves estructures que no han passat d'aquí, de crisis locals. Per començar, no fa massa les Terres de l'Ebre van viure un referèndum per opinar sobre els parcs eòlics i el rebuig va ser clar. Les veus emeses en els mitjans de comunicació van ser majoritàriament socials. No vaig sentir els partits polítics, que durant la campanya tant es van omplir la boca amb la inversió en energies renovables, que defensessin o critiquessin l'energia eòlica ni plantejar qüestions de fons sobre els models de producció i consum energètic.
(F)
Tampoc vaig sentir crítiques ni autocrítiques dels que van enfonsar-se el 9 de març sobre la influència o no del seu discurs (o falta de discurs) sostenible durant la campanya. És cert que els analistes postelectorals i els experts en campanya dels partits fan totes les interpretacions del vot en funció del joc d'intercanvi de vots. Però és força insultant que pensin que els votants ignorem absolutament els missatges defensats durant les campanyes i que ens centrem només, quan votem, en quin altre partir sortirà o no perjudicat amb la nostra decisió. Cada cop som menys els que anem a votar i això exigeix tenir-ho prou clar i haver escoltar un mínim del que es diu en campanya com per poder decidir. Per tant, agrairia una mica més d'anàlisi de contingut i no només de forma en les interpretacions postelectorals del vot.Amb només una excepció, i potser va ser perquè es tracta d'un partit que segueixo poc, pràcticament vaig sentir l'expressió "canvi climàtic" utilitzada per un o més candidats de totes les forces polítiques catalanes, i també de les estatals. L'ús que en feien em semblava tan cosmètic i superficial que m'avergonyia i em feia pensar que amb aquell argument semblava que posessin el tema de l'energia al mateix nivell que les pàgines centrals de la premsa rosa. La qüestió era fer aparèixer la frase, encara que fos encaixant-la enmig d'un discurs que poc hi tenia a veure. El resultat i l'evidència que això era així l'hem vist al cap de quinze dies dels resultats: els que tant se n'omplien la boca es fan els sords, muts i cecs quan hi ha un conflicte (sempre al costat de la ciutadania, és clar) i els que inserien el tema amb calçador enmig dels discursos ja ni es recorden de què anava ni de l'explicació que els en va donar el cap de campanya per si algú preguntava. Un trist espectacle.
