Boscos, amics, conservació i custòdia

Director de la Xarxa de Custòdia del Territori
25/09/2011
A finals de juliol dos prestigiosos col·laboradors d'aquesta publicació com José Luís Gallego i Martí Boada parlaven sobre els boscos catalans en una opinió i una entrevista respectivament, en motiu de l'Any Internacional dels Boscos. Per enriquir el debat, que certament convé, tant a la societat com als boscos catalans, em plau fer les següents reflexions.

(F)

Comparteixo l'opinió de Gallego i Boada sobre la gran necessitat que tenim de destacar i celebrar la importància que té el bosc a Catalunya, en molts sentits, i ressaltar el treball i l'esforç de propietaris i silvicultors, i altres grups i professionals que tenen cura dels nostres boscos, als quals no ens podem permetre renunciar. També crec que hem de posar una major atenció en la importància de conservar els boscos catalans i la seva biodiversitat, fent possible que aquests propietaris i silvicultors voluntàriament puguin incorporar-ne la seva custòdia al costat de les finalitats productives que és fonamental que tinguin. Perquè és evident que hem de tenir present els serveis i els beneficis socials que aporten els ecosistemes forestals, com molt bé identifica el CADS en una de les seves darreres publicacions, i el paper clau de conservar la biodiversitat per assolir-los.

Vaig trobar molt encertat a José Luís Gallego destacant el paper dels "amics del bosc" al seu article, i citant a col·lectius diversos, malgrat la meva sorpresa de no veure mencionades a les més de 70 entitats de custòdia del territori de Catalunya i els seus voluntaris i professionals que col·laborant amb centenars de propietats forestals els ajuden a garantir la conservació dels valors i els recursos dels seus boscos, per les futures generacions, per un principi ètic, per a un patrimoni seu que usaran temporalment i han de llegar al futur, com diu Josep Maria Mallarach.

Estic convençut que ni els plantejaments (hiper)conservacionistes d'extrema dreta ni un pensament general sobre la intocabilitat del bosc mencionats a l'entrevista de Martí Boada estan arrelats a la societat catalana, ni a la urbana ni a la rural. Crec que la voluntat dels professionals, els voluntaris i els simpatitzants de la conservació de la biodiversitat a Catalunya aporta i aportarà molt de positiu a silvicultors, pagesos i propietaris, i m'alegra saber, com vaig tenir oportunitat de comentar amb en Martí després de l'entrevista, que segurament no m'equivoco per pensar així.

(F)

Una part fonamental de la tasca de la Xarxa de Custòdia del Territori és fomentar el diàleg cap a posicions comunes, convençuts que propietaris forestals, silvicultors, pagesos i conservacionistes no estem allunyats i que justament tenim moltes visions compartides i oportunitats de col·laborar. I si alguna cosa no hem fet prou bé es comunicar i desenvolupar aquestes oportunitats i donar a conèixer les experiències d'èxit. Una mostra que la conservació i la custòdia forestal no són en absolut sinònims d'intocabilitat forestal la trobem en acords de recuperació de prats en finques forestals per millorar hàbitats per a l'àguila cuabarrada (SEO, BirdLife); les rompudes per la creació de noves pastures i l'eliminació d'espècies forestals al·lòctones a la Vall de Sant Daniel per a l'heterogeneïtat del paisatge i la prevenció del risc d'incendi en acords entre propietaris i l'Ajuntament de Girona, o les actuacions d'adevesat per a la millora de boscos degradats a l'Alta Garrotxa (Consorci de l'Alta Garrotxa). Però també - i tant!- els boscos intocats son importants per a la societat, i diem ben alt que Catalunya necessita conservar una mostra representativa dels seus boscos madurs intocats, com a autèntica inversió de futur per al país i la humanitat, i no només mostra d'estudi, reservori genètic de futur. En són bons exemples el Programa Selvans de microreserves forestals impulsat per la Diputació de Girona, les adquisicions de drets de tala en 25 reserves forestals del Pallars Sobirà (Obra Social Catalunya Caixa) i diferents projectes d'Acciónatura que novament son una mostra de quan cal conservar àrees forestals intocades i quan cal fer-ne una gestió activa. I impulsant aquests projectes, no es posen els boscos per davant de les necessitats socials, si no que considerem als boscos com a necessitat social, i dels seus propietaris.

(F)

Per tot plegat és important que la política forestal catalana tingui una visió integral del bosc i dels seus agents implicats, i que la conservació de la biodiversitat hi tingui el seu lloc, ni més ni menys, que la resta de funcions que els boscos del país han de tenir.

Per parlar de tot això i, també, per celebrar l'Any Internacional dels Boscos la Xarxa de Custòdia del Territori organitza el novembre vinent la jornada Els arbres, els primers custodis de la terra, juntament amb el Centre de la Propietat Forestal i la Universitat de Girona. Us animem a participar-hi i a seguir opinant sobre els nostres boscos, que ho mereixen i necessiten que tots sumem, per a ells i per a la societat.

Director de la Xarxa de Custòdia del Territori

Relacionats

Butlletí