Biodiversitat i oxigen reconfortants

El temps dóna sentit a l’espai, per això la cultura necessita la perspectiva històrica
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
24/10/2011 - 00:00

Rebo, el mateix dia, dos llibres inesperats. Una obra de teatre i un viatge fotogràfic pel món de la vida diminuta. Mentre la vacuïtat s'empara de tants infatuats que omplen amb cridòria la buidor de les seves paraules, Rubén Duro, Carl Djerassi i Roald Hoffmann treballen en silenci. Duro fa fotos d'éssers que no es veuen, Djerassi i Hoffmann dramatitzen una imaginària controvèrsia entre Lavoisier, Priestley i Sheele sobre l'oxigen i el flogist.

Del flogist ja ningú no se'n recorda. Aixecà passions segles enrere, quan la química s'obria pas entre bardisses d'ignorància. Per què s'encenen les coses? El foc seria el flogist alliberat, alguna cosa que la matèria empresonava. Resulta que només és la llum i l'escalfor ocasionades per l'oxidació sobtada de molècules orgàniques, però no podia saber-se sense prèviament conèixer l'existència de l'oxigen i el propi concepte de molècula química. Antoine Laurent Lavoisier en va treure l'entrellat, però morí guillotinat l'any 1794 perquè, segons els seus jutges, "la República no necessita científics"...

Un segle abans (1670), Antonie van Leeuwenhoek, comerciant de teixits holandès, inventà el microscopi a partir del seus comptafils. Descobrí amb aquesta eina que hi havia un univers de menudències vives pul·lulant per les aigües, costava de creure. Encara avui costa que el comú de la gent s'ho cregui, perquè pocs tenen accés a la visió microscòpica. Ens envolten arreu rotífers, diatomees o bacteris sense que en tinguem esment. Fascinant.

La cultura, a més d'art i de lletres, es nodreix de coneixement científic. Lavoisier, Leeuwenhoek i tants altres acompanyaren Mozart, Goya o Goldoni en el joiós camí de la creació i la descoberta cultural. "Oxigen" (Mètode) i "Biodiversitat invisible" (Museu de Ciències Naturals i IEC) ens revelen racons preterits, amplien la nostra percepció de la realitat. A més de l'espai, hem de saber globalitzar el temps, la dimensió que li dóna sentit.

*Article publicat a El Periódico de Catalunya

Socioecòleg, Director general d'ERF

Relacionats

Opinió

Vivim temps de ciència ficció que recorden la literatura del gènere de catàstrofes dels vuitanta. Molts elements d’aquelles novel·les ja formen part de la nostra quotidianitat: escassedat de recursos, conflictes per l’energia, fenòmens meteorològics, auge dels autoritarismes. Ara aquests temes estan a l’agenda política i tenen la crisi ecològica i climàtica en la seva base. Com podem evitar caure en una mena d’ecocatastrofisme postmodern, estèril i pessimista? Potser ens cal més ciència i menys ficció?

Article

Una programació de divulgació científica per a tots els públics que inclou conferències, contes i tallers per a infants, una exposició i una taula rodona. El cicle tindrà lloc a tres equipaments municipals: la Biblioteca Central Tecla Sala, el Centre Cultural Sant Josep i l’Auditori Barradas.

Notícia

Durant els cinc dies que ha durat el Festival, les persones assistents han omplert el Centre Cívic l’Ateneu per gaudir de propostes que han anat des de curtmetratges locals fins a produccions internacionals d’arreu del món. La varietat i, sobretot, la qualitat de les peces presentades a concurs en les diferents categories, fan que cada edició es consolidi com una gran festa cultural i de reivindicació del medi ambient.

Butlletí