Agassiz, Leidy i la bombeta

Un ctenòfor nord-americà competeix alimentàriament amb els musclos del delta de l’Ebre
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
19/09/2011 - 00:00

Els musclos del delta de l'Ebre tenen un nou competidor alimentari. Tot d'una, sense previ avís, una espècie d'aspecte misteriós ha començat a proliferar en aigües de la badia dels Alfacs. És un animal gelatinós que recorda les meduses, però no urticant. N'hi ha milers, fins a una desena d'individus per metre cúbic en alguns punts i moments. És de la mida i forma d'una pera. A causa d'això i de la seva sorprenent transparència bioluminiscent, els pescadors ja li ha donat nom: la bombeta.

És un ctenòfor. Juntament amb les meduses i els coralls, que són cnidaris, els ctenòfors eren antigament agrupats en el tronc dels celenterats. Si tenen una certa edat i van estudiar ciències al batxillerat, se'n deuen recordar. Abans, els infants apreníem aquestes coses. Ara, alguns les estudien a les universitats. Una llàstima, perquè la globalització dels problemes ambientals converteix en domèstics temes abans exòtics: hi ha de tot a tot arreu, o quasi.

La bombeta té nom científic, naturalment. Es diu Mnemiopsis leidyi. Li va posar l'any 1865 el gran naturalista suís Jean-Louis-Rodolphe Agassiz en honor del no pas menys notable naturalista nord-americà Joseph Leidy. Leidy, a més de gran paleontòleg (trobà el primer esquelet complet de dinosaure), fou un precursor de la policia científica: demostrà que era humana, i no de gallina com sostenia l'acusat, la sang d'un ganivet amb què es cometé un assassinat.

La bombeta és un ctenòfor dels estuaris atlàntics nord-americans que en els anys vuitanta arribà accidentalment a la mar Negra i d'allà a la Mediterrània. Ara es menja el zooplàncton que també engreixa els musclos del delta de l'Ebre. Interessant. Llàstima que sigui un problema. La globalització té aquestes coses. En tot cas, posa de manifest la conveniència de saber. D'aprendre zoologia, història de la ciència i ecologia de les espècies amb capacitat invasora. Ultra fascinant, resulta necessari per gestionar la complexitat.

*Article publicat a El Periódico de Catalunya

Socioecòleg, Director general d'ERF

Relacionats

Article

Els municipis de costa representen només el 3% del territori, però suporten el 43% de la població catalana i 10 milions de turistes cada any. Això representa un model d’ocupació intensiva i estacional amb greus conseqüències sobre el funcionament ecosistèmic dels hàbitats litorals i sobre la seva biodiversitat. La investigadora de la UdG Àgata Colomer, coordinadora del projecte LIFE Pletera, explica el procés de desmantellament i renaturalització d’una urbanització sense edificar al municipi de Torroella de Montgrí, dins del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.

Notícia

Per ara, els experiments realitzats a l’IRTA la Ràpita demostren que els pops de més d‘un quilo capturen crancs de totes les mides disponibles al medi. L’estudi forma part projecte ECESIS, que té l’objectiu conèixer l’ecologia del cranc blau, els impactes en els ecosistemes natius i el control exercit pels depredadors i l’explotació pesquera.

Article

Com sabem que l'estat de la natura a Catalunya no és prou bo? Aquest vídeo posa en valor el paper de la ciència ciutadana en l'obtenció d'informació sobre l'estat de la natura i la necessitat d'elaborar indicadors a partir d'aquesta informació que permetin interpretar-la de manera fonamentada.

Butlletí