Agassiz, Leidy i la bombeta

Un ctenòfor nord-americà competeix alimentàriament amb els musclos del delta de l’Ebre
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
19/09/2011

Els musclos del delta de l'Ebre tenen un nou competidor alimentari. Tot d'una, sense previ avís, una espècie d'aspecte misteriós ha començat a proliferar en aigües de la badia dels Alfacs. És un animal gelatinós que recorda les meduses, però no urticant. N'hi ha milers, fins a una desena d'individus per metre cúbic en alguns punts i moments. És de la mida i forma d'una pera. A causa d'això i de la seva sorprenent transparència bioluminiscent, els pescadors ja li ha donat nom: la bombeta.

És un ctenòfor. Juntament amb les meduses i els coralls, que són cnidaris, els ctenòfors eren antigament agrupats en el tronc dels celenterats. Si tenen una certa edat i van estudiar ciències al batxillerat, se'n deuen recordar. Abans, els infants apreníem aquestes coses. Ara, alguns les estudien a les universitats. Una llàstima, perquè la globalització dels problemes ambientals converteix en domèstics temes abans exòtics: hi ha de tot a tot arreu, o quasi.

La bombeta té nom científic, naturalment. Es diu Mnemiopsis leidyi. Li va posar l'any 1865 el gran naturalista suís Jean-Louis-Rodolphe Agassiz en honor del no pas menys notable naturalista nord-americà Joseph Leidy. Leidy, a més de gran paleontòleg (trobà el primer esquelet complet de dinosaure), fou un precursor de la policia científica: demostrà que era humana, i no de gallina com sostenia l'acusat, la sang d'un ganivet amb què es cometé un assassinat.

La bombeta és un ctenòfor dels estuaris atlàntics nord-americans que en els anys vuitanta arribà accidentalment a la mar Negra i d'allà a la Mediterrània. Ara es menja el zooplàncton que també engreixa els musclos del delta de l'Ebre. Interessant. Llàstima que sigui un problema. La globalització té aquestes coses. En tot cas, posa de manifest la conveniència de saber. D'aprendre zoologia, història de la ciència i ecologia de les espècies amb capacitat invasora. Ultra fascinant, resulta necessari per gestionar la complexitat.

*Article publicat a El Periódico de Catalunya

Socioecòleg, Director general d'ERF

Relacionats

Entrevista

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies. Aquesta és la conclusió principal d’ un estudi científic realitzat a la ciutat de Valls per investigadors del grup de recerca en Conservació, Biodiversitat i Canvi Global de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) encapçalats per Jaume Marlès. Aquest estudi pioner aporta algunes claus als gestors i tècnics per afavorir la naturalització de les ciutats.

Butlletí