A Barcelona hi havia barraques?

Molta gent jove descobreix amb sorpresa que Barcelona ha tingut favelas com São Paulo
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
15/11/2010 - 00:00

Gent banyant-se a la Barceloneta o passejant per Montjuïc, imatges habituals. Platges i parcs de la nova Barcelona que semblen ser-hi des de sempre. I no. Resulta que, mig segle enrere, el litoral de Barcelona era un enfilall de barraques. També n'hi havia a la muntanya de Montjuïc (més de 50.000 persones van arribar a amuntegar-s'hi, fins i tot dins de l'estadi). I a tocar de la futura estació de la Sagrera, i al turó de la Rovira, i al capdamunt de la Diagonal...

Somorrostro, la Perona o el Camp de la Bota són topònims en curs d'extinció. Però milers de barcelonins van viure en aquests barris. Carmen Amaya va néixer l'any 1913 a la platja del Somorrostro, una barriada de barraques liquidades d'un dia per l'altre l'any 1966, amb motiu d'una visita de Franco a Barcelona: les vergonyes s'havien de tapar. Segons un cens de 1954, hi vivien 15.000 persones, que van ser reubicades com es va poder. Isidre Nonell hi havia pintat les seves gitanes postimpressionistes a principi de segle XX i Rovira Beleta hi havia rodat "Los Tarantos" l'any 1962.

Molta gent jove descobreix amb sorpresa que a Barcelona hi hagués hagut favelas com a São Paulo. Doncs n'hi havia. No hauríem de permetre que se'n perdés la memòria, perquè expliquen moltes coses sobre l'actual ciutat i sobre les dificultats que ha hagut de vèncer. Als anys cinquanta, Barcelona era una ciutat secundària i derrotada que, a sobre, havia d'acollir, de qualsevol manera, milers de persones encara més derrotades i pobres.

Regomir vol dir Rec del comte Miró (el rec Comtal); hi ha un carrer que perpetua aquesta denominació medieval. Cap topònim ens recorda, per contra, els desapareguts Jardins del General, on passejaven els barcelonins del segle XIX. És una llàstima. Oblidarem també el Bogatell, el Somorrostro, la Perona o el Camp de la Bota? Si ho féssim, demà ens costarà d'entendre'ns a nosaltres mateixos. La Comissió per a la Memòria dels Barris de Barraques de Barcelona lluita per a evitar-ho i se n'està sortint. "Qui perd els orígens, perd identitat", cantava Raimon. Amb raó.

*Article publicat a El Periódico

Socioecòleg, Director general d'ERF