No és gens fàcil, però es pot aconseguir reduir significativament l'ús de plàstic domèstic, així com l'ús de derivats del petroli. Ara bé, intentar-ho suposa un bon esforç de temps, algunes incomoditats i, sovint, una butxaca plena. És un exercici d'autocontrol ambiental que segurament té més utilitat educativa i sensibilitzadora que no pas pràctica i, a més, permet prendre consciència de la nostra dependència del cru ara que encara tenim moltes imatges del Golf de Mèxic a la retina.
Una vegada una persona molt creient em va dir que, per demostrar a si mateixa la seva força de voluntat, havia decidit deixar de menjar xocolata. No fumava, ni bevia, ni estava malalta, així que havia buscat alguna cosa que li suposés un sacrifici important. Vaig quedar tan estupefacta per l'absurditat del repte que sovint recordo la noia i tinc temptacions de contactar-hi per saber com li va. Ser ambientalment responsable en les accions quotidianes és una gesta gairebé tan religiosa com la de l'exemple anterior.
Per comprovar-ho, podem proposar-nos un exercici menys radical que deixar la xocolata, però molt més complicat a nivell logístic. Si provem de passar, ni que sigui només una setmana, limitant al màxim l'ús de plàstic i derivats del petroli veurem fins a quin punt ho tenim difícil. Per acotar els límits de l'experiment imaginem que ho restringim a l'àmbit domèstic. Doncs bé, aquí van 10 trucs bàsics per sobreviure:
1. El primer ensurt ve al supermercat. Comprovem una llista de la compra a l'atzar que conté 23 productes. Tots tenen embolcalls amb plàstic excepte tres: cervesa, mostassa, tequila. El primer consell és, doncs, no comprar al supermercat. Cal anar al comerç local o als mercats.
2. El segon consell que es deriva necessàriament del primer és: portar sempre un cabàs al maleter del cotxe o una bossa de roba plegada al fons de la bossa de ma.
3. Les compres s'hauran de fer a granel, aprofitant envasos de vidre o carmanyoles que caldrà rentar i reutilitzar.
4. És millor triar sempre esmorzars o berenars que portin embolcall natural, com ara el plàtan, la poma o similar. O bé recórrer a teixits naturals o papers per posar-hi l'entrepà.
5. No s'ha de dur ampolleta d'aigua sinó una bona cantimplora que es pot anar reomplint i fins i tot manté el contingut més fresc.
6. Per escriure utilitzem una ploma, o fem-ho directament a la PDA o smartphone
7. Si anem de rebaixes, triarem teixits naturals com el cotó, el lli, la pell. No haurien d'anar tenyits.
8. En la cosmètica, ens aplicarem olis naturals hidratants i perfums essencials, evitant tot sabó o producte que contingui derivats del petroli.
9. A la cuina, cassoles de fang, ferro o alumini per guisar o fregir. Al forn, vidre, evitant sempre els antiadherents i silicones.
10. Per últim, no anirem al metge ni prendrem cap medicament durant la setmana de l'experiment.
Els hàbits anteriors són bons i no és descabellat mantenir-los (si no tots, alguns). Però cal reservar temps, diners i constància. Segurament per això s'està fent popular entre algunes corrents ambientalistes el concepte de "Carbon Offsetting" o compensació de CO2. Consisteix, sobretot, en compensar les emissions pròpies, és a dir, ja perpetrades, fent donatius a projectes de reforestació a d'altre tipus que tinguin un impacte positiu sobre la reducció global d'emissions de CO2. D'aquesta manera, podem conservar les nostres còmodes rutines de funcionament sense remordiments. Si un dia creiem que l'abús ha estat important, doncs res, fem una transferència a "Amics dels Arbres" i ja tenim uns dies més de marge.
