Viure l'espai públic, sense normes

Les primers sessions de la jornada han girant al voltant de les experiències i el concepte de Shared Space. Aquesta idea d'espai compartit on els vehicles han de negociar l'espai públic amb els vianants, és filla de l'enginyer de trànsit Hans Monderman, a qui s'ha ret tribut ja que va morir a principis d'any. La seva filosofia és crear llocs on es moguin amb llibertat els vianants, els vehicles no motoritzats i els motoritzats, sense normes.

Aquesta aposta, anomenada també disseny per la negociació de l'espai, s'oposa a l'aïllament dels vianants i implica, necessariament, una reducció dràstica de la velocitat dels cotxes. El disseny d'àrees compartides està guanyant adeptes entre els urbanistes de tota Europa. Així ho han demostrat experiències d'èxit basades en el shared space als Països Baixos, França o Regne Unit, que han estat presentades per Tim Pharaoh i
Pieter de Haan. Entre totes han destacat la ciutat de Chambérry, a França, com a model de ciutat planificada al voltant dels vianants.

Més seguretat a la ciutat, però sense por
Si una qüestió ha centrat les ponències de la segona jornada del congrés ha estat la seguretat dels vianants en les ciutats actuals. Sobre aquest tema, Tim Hughes, enginyer sènior de Land Transport New Zealand, expert en seguretat i autor de la Pedestrian planning and design guide, ha dit que el risc per al vianant és evident -de fet Espanya té la taxa més alta de vianants morts en accident de tota la Unió Europea (15,7/milió de persones al 2005)- i directament proporcional a la velocitat dels automòbils que circulen per la ciutat. De fet, ha assegurat que es redueix significativament el perill si es disminueixen les velocitats, fins descartar pràcticament la mortalitat a 30 km/h.

Tot i el risc per haver de competir amb el cotxe a l'espai públic, Tim Hughes ha criticat les campanyes basades en la por, com la campanya que va posar en marxa l'Ajuntament de Barcelona per conscienciar els vianants. En aquest sentit, ha assenyalat que s'ha de tranquil·litzar al vianant i fer-li sentir el gaudi de caminar. Com a estratègia "universal" ha apostat per la promoció intensa de l'ús de la bicicleta i ha insistit que el risc pel ciclista i el vianant baixen intensament quan es normalitza, s'intensifica el fet de caminar i anar amb bici, perquè tothom els té con compte.

L'experiència de l'àrea de Barcelona, al capdavant d'Europa.
Els experts i representants del món local reunits al Walk21 han pogut viure l'experiència catalana en l'àmbit de la planificació de la mà de Lluís Alegre, cap del servei de mobilitat de l'ATM, qui ha explicat l'elaboració del Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, un treball que situa Catalunya, segons Ole Thorson, president de la FIP, al capdavant de les polítiques europees per ser la primera planificació urbana que situa el vianant com a centre del disseny i humanitza l'entorn.

Respecte al Pla, Alegre ha destacat que no només té en compte el vianant, sinó que aquest es configura com una eina per aconseguir un model amb uns nivells alts d'equitat social, rendibilitat econòmica i millora ambiental. En aquest sentit, ha destacat que "caminar és una oportunitat" per canviar el model i insisteix que "la  xarxa de vianants ha de cosir totes les xarxes, també les interurbanes. Per això el Pla proposa la creació de 150 km de carril bici connectant xarxes curtes entre poblacions".

--
Veieu també Barcelona, camina!