06/01/2006 - 00:00
Les diagnosis ambientals, els estudis i les avaluacions sobre quines condicions de l'ambient són acceptables o quines no ho són, quines formes d'ús i d'apropiació del medi ambient són millors per als individus, la societat i la resta d'organismes vius, sobre com fer un balanç dels beneficis econòmics i dels impactes ambientals i en definitiva definir polítiques sostenibilistes, està molt bé. Però s'ha de construir i fer. S'ha d'actuar per tal de restituir tot allò que fa mal i aquest camí cap a la sostenibilitat s'ha de centrar en tota la humanitat, la ciutadania i les seves responsabilitats. Cal defugir de la individualitat.
Sota aquest marc Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i Àgora Nord Sud van presentar dimarts 30 al Col·legi de Periodistes de Catalunya el llibre 'Energia, sostenibilidad y participación', una obra col·lectiva elaborada amb una extensa participació internacional d'experts que vol ampliar el punt de vista amb el que es plantegen les polítiques i les solucions tècniques per a la producció i ús de l'energia. L'acte va ser presentat per Ramon Folch, president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); Enric Velo, co-editor del llibre i professor de la UPC, Gabriela Serra, coordinadora d'Àgora Nord Sud i Elisenda Realp, vice-presidenta d'Enginyeria Sense Fronteres.
Una altra concepció del desenvolupament
Aquest llibre és una demostració que les ONG també actuen i escriuen, un llibre que va contra els monòlegs unidireccionals del camp energètic. Pretén contribuir a la reflexió i la crítica al voltant del paper que juga l'energia en el desenvolupament humà. Es fa especial èmfasis en la importància dels processos participatius tant en la definició de les polítiques energètiques, com en les intervencions de cooperació per al desenvolupament. Des d'ESF s'entén que situar les tecnologies energètiques en el marc de la Tecnologia per al Desenvolupament Humà implica potenciar els mecanismes i estratègies que fan que certes solucions tècniques dignifiquin i potenciïn la vida de les persones.
Gabriela Serra, va comentar que 'les coses es poden fer de manera diferent, sobretot d'una manera descentralitzada, amb una actitud de respecte i cura de l'entorn, de respecte d'utilització de les energies, amb models socialment justos, ja que permet que la gent més desfavorida tingui accés a l'energia amb opcions més econòmiques i sistemes energètics participatius'. A més hem de canviar el xip en quant a que 'aquells més desfavorits no són simplement uns receptors d'ajuda, sinó que són uns subjectes enèrgics i decidits que treballen en el seu model de desenvolupament. La participació directe, en l'ús, la gestió la orientació permeten recuperar aquest paper d'actors i tenir un control dels recursos'. Des del llibre es proposa un treball de les energies renovables que combina participació amb sostenibilitat i justícia social. Un treball que les cinc ONG que composen Àgora Nord Sud, , Energia sense Fronteres, Veterinaris sense fronteres, Setem, Medicus Mundi Catalunya i Entre Pobles, comparteixen i contemplen des de les seves línies i objectius bàsics d'actuació.
Energia sostenible
Enric Velo, co-editor del llibre, va manifestar que parlar d'energia no és parlar de la propera crisi del petroli, de la nacionalització boliviana, de les OPAS dels grans operadors energètics. 'Parlar de sostenibilitat no és solament parlar d'impacte ambiental o de preservar els recursos per a les generacions futures. Parlar d'energia, participació i sostenibilitat en clau de desenvolupament humà s'aconsegueix si es posa a les persones en el centre del desenvolupament no solament econòmic i si s'afavoreix que aquestes persones assoleixin els drets fonamentals d'optar a una vida digne. I això no és possible sense l'accés a l'energia'. Al 2004 l'Agència Internacional de l'Energia va fer una crida alertant de que si les polítiques segueixen com fins ara, al 2015 no hi haurà prou energia per eradicar la pobresa extrema i la fam, objectiu número 1 de les Nacions Unides.
En aquest context, parlar d'energia sostenible és tal i com la defineix el World Energy Assesment (PNUD, 2000) ' energia produïda i utilitzada de forma que sustenta el desenvolupament humà en totes les seves dimensions, socials, econòmiques i mediambientals'. Això suposa ampliar el punt de vista amb el que es plantegen les polítiques i les solucions tècniques per la producció i ús de l'energia.
L'energia està lligada a factors fonamentals com l'aigua, la salut, l'agricultura i la biodiversitat. Per tant, parlar de desenvolupament humà és parlar d'energies.
Aquest llibre s'ha estructurat en tres blocs. El primer fa referència als processos participatius en l'àmbit tecnològic sobre els quals es desenvolupen els temes d'educació universitària, democratització de les decisions energètiques, transferència de tecnologia i desenvolupament de capacitats.
El segon bloc fa referència a les experiències en l'ús d'energies renovables, l'aprofitament de fonts energètiques com l'eòlica, la solar tèrmica, fotovoltaica, la biomassa i la minihidràulica com a tecnologies adequades per la seva aplicació a petita escala i en el context dels països en desenvolupament. Una tercera part tracta sobre les polítiques energètiques i el desenvolupament humà sostenible, analitzant el panorama actual de l'oferta i la demanda d'energia, establint diversos escenaris de futur amb tot el que comporta. També s'analitzen els efectes dels gasos hivernacle i els aspectes socials a través de l'impacte de les indústries extractaves i la relació entre gènere i energia. En els últims capítols s'estudia i valora les ajudes oficials espanyoles en benefici del desenvolupament (salut, educació, aigua, agricultura) i com aquestes poden contribuir al compliment dels objectius del Desenvolupament del mileni marcats per les Nacions Unides.
Segons Velo, s'han volgut posar en comú els neguits i experiències per escrit, per ensenyar a valorar i a concebre un plantejament sostenible des d'un punt de vista cooperatiu per tal que siguin útils per les ONG de caràcter cooperativista i per als polítics. Així mateix per tal que sigui emprat en els ensenyaments de les carreres tècniques, perquè coneguin altres realitats des d'un punt de vista tecnològic i social.
La sostenibilitat es projecta
Ampliar l'horitzó és una manera de situar-se més adequadament al món. Es poden generar mecanismes de coaprenentatge que poden acabar en accions cabdals i vitals per problemes importants, i aquest llibre n'és una bona mostra. Segons Ramon Folch, ' allò que comença amb un acte de bones intencions es pot convertir retroactivament en una escola important de formació i d'intercanvi d'experiències que els beneficia a nivell personal i que permet posar a punt mètodes de combat eficaç per l'adquisició de mecanismes d'explotació i gestió energètics'.
En aquest sentit, ser sostenible és fer sosteniblement. 'No es tracta de traspassar tecnologia sinó desencadenar processos endògens, i aquest llibre contribueix a instal·lar dinàmiques, processos, i capacitacions segons el model de desenvolupament local'. Això comporta establir sistemes que poden ser autogestionats que resolguin adequadament les necessitats d'unes certes estructures socials sobre les quals sí que realment poden passar les coses. El plantejament aleshores d'unes centrals minieòliques, fotovoltàiques o de minimització de la biomassa, es pot fer si es fa a l'abast d'aquestes estructures socials i la iteració d'aquestes unitats autònomes és abordable. Per altra banda, opina Ramon Folch, 'si es fa d'aquesta manera, pensant més en els sistemes autònoms, estem ajudant-los a concebre mètodes per solucionar els seus propis problemes, els ensenyem a projectar d'una manera eficient'.
Les professions projectives són vitals per l'avenç de la incipient sostenibilitat. El projecte sostenibilista és un gest tecnocientífic basat necessàriament en una determinada opció energètica i al servei del desenvolupament humà. Segons Folch, 'és una actuació programada, supeditada a una determinada escala de valors i amb un pressupost proporcionat al resultat que es vol obtenir i capaç de ser assumit pel client'. 'Es diferencia de la idea, perquè té programa i pressupost, a més d'especificacions constructives. No es pot confondre l'esforç amb la simplificació tecnològica que pot hi haver darrera d'aquesta autonomia dels recursos amb un simplisme tecnològic'.
Així, documents d'aquest estil aporten robustesa metodològica i solvència en els processos de cooperació i participació i poden resoldre els problemes a uns escenaris de futur no gaire llunyà per aquests països més necessitats.
