Un dels nous plàstics biodegradables allibera nanopartícules nocives per als ecosistemes acuàtics

Font: Europa Press

23/07/2019 - 08:00

Un dels nous plàstics biodegradables que s'utilitza en l'actualitat com a alternativa als tradicionals allibera nanopartícules que provoquen efectes tòxics sobre organismes d'ecosistemes aquàtics, segons conclou una investigació que publica la revista "Environmental Science: Nano".

L'estudi, elaborat per investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i la Universitat d'Alcalá (UAH), adverteix que els plàstics biodegradables, plàstics que poden ser degradats per microorganismes, estan emergint com a alternativa per evitar l'acumulació de plàstics a el medi ambient, durant llargs períodes de temps.

En concret es tracta del polihidroxibutirato (PHB) que allibera «nanoplàstics» -fragments 400 vegades més fins que un cabell humà- durant el seu procés de degradació que produeixen efectes tòxics sobre organismes dels ecosistemes aquàtics.

El primer autor i investigador de la UAM, Miguel González-Pleiter, ha advertit que fins i tot en curts períodes de temps i sota condicions similars a les que apareixen en la naturalesa, els plàstics biodegradables com els basats en polihidroxibutirato, generen nanoplásticos d'uns 200 nanòmetres.

En altres estudis anteriors els investigadors ja han avaluat els efectes que produeixen els nanoplásticos en organismes presents en els ecosistemes però sempre es tractava d'nanoplásticos sintetitzats directament al laboratori.

Nanoplàstics secundaris

Per primera vegada s'han estudiat els efectes de nanoplásticos secundaris, és a dir, aquells generats després de la degradació dels plàstics sota condicions similars a les de la natura.

"Es tracta d'una aproximació més propera al que pot estar passant en els ecosistemes aquàtics continentals avui dia", afirmen els autors de la investigació.

Els resultats exposen que els nanoplásticos obtinguts després de la degradació de plàstics de polihidroxibutirato exerceixen efectes tòxics sobre dos productors primaris d'aigües continentals, concretament una alga i un cianobacteri.

En concret, els productors primaris destinin un paper clau en els ecosistemes, ja que són la base de la xarxa tròfica, de manera que si aquests es veuen afectats tot l'ecosistema pot patir danys.

El treball, en què també participen investigadors de la UAH, va analitzar a més els efectes que aquests nanoplásticos produeixen en nivells superiors de la xarxa tròfica.

D'acord amb els resultats, els nanoplásticos també produeixen efectes sobre consumidors primaris (en concret sobre un crustaci representatiu del seu nivell tròfic).

Finalment, els investigadors van analitzar el mecanisme darrere de la toxicitat dels nanoplasticos sobre els organismes aquàtics, trobant mecanismes d'acció similars al de nanopartícules d'altres materials.


 

Categories: 

Relacionats

Article

Resum de l'exposició de l'Agència Catalana de l'Aigua amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua 2019.
Notícia
El seu estat de degradació avançat indica una llarga permanència en el medi marí

Polietilè, polipropilè i poliestirè són els tipus de microplàstics més abundants a les aigües costaneres de la Mediterrània, segons un nou treball publicat a la revista Marine Pollution Bulletin pels experts Miquel Canals, William P. de Haan, i Anna Sànchez-Vidal, del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.

Notícia
Resultats de l’estudi d’opinió sobre percepció i hàbits ambientals, 2018

A finals de l’any 2018 es va dur a terme l'estudi d'opinió sobre la percepció i hàbits ambientals a Catalunya. Ara es presenten els resultats i es mostra també la seva evolució respecte dels de consultes anteriors.

Butlletí