Un acte de debat ciutadà qüestiona el futur del Parc de Collserola

29/06/2006 - 00:00
Collserola és important per la seva biodiversitat, el seu patrimoni natural i els seus valors paisatgístics. També ho és per la seva situació estratègica, ja que aquesta serra esdevé un cas especial entre els espais naturals protegits de Catalunya. Enmig d'una àrea metropolitana en constant creixement on es concentra un 50% de la població de Catalunya, es converteix en un cas especial de comptabilització d'usos i gaudi de la natura. L'Ateneu Barcelonès va acollir dimarts 27 de juny un debat sobre el futur d'aquest espai singular al bell mig de la conurbació metropolitana. Organitzat per la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, el debat va confrontar les visions, per una banda de la mateixa plataforma i altres experts independents i, per altra, de representants de la Generalitat i de l'organisme gestor del Parc. Un espai natural o multifuncional Oleguer Farràs membre de la Plataforma Cívica, va fer una presentació general de les reivindicacions de la plataforma, tot explicant de manera resumida les amenaces i l'estat de la qüestió respecte als plans territorials que actualment regulen i gestionen el Parc de Collserola. En aquest sentit va remarcar que malgrat una part del Parc està ben protegida pel Pla d'Espais d'Interès Natural, encara hi ha zones que regeixen encara per un Pla General Metropolità de l'any 1976, permetent la seva urbanització i la creació de vies i d'infrastructures. L'actual planejament urbanístic aboca a Collserola, segons Farràs, a un aïllament i fragmentació d'aquest espai, a una pèrdua dels connectors biològics amb els altres espais protegits propers com Sant Llorenç de Munt-Serra de l'Obac, a la pèrdua d'espai perquè es va urbanitzant i la contaminació. Tot això provocat per infrastructures com el vial de cornisa que està previst travessi la serra de punta a punta , dos túnels, les urbanitzacions imminents de Can Busquets a Sant Cugat i Mas Lluhi II a Sant Feliu, el Centre Direccional de Cerdanyola, ubicades dins terrenys inclosos en el PEIN, tot i ser incompatibles amb el medi natural. Aquests exemples van servir a Farràs per justificar que la Plataforma Cívica reclami que es declari Parc Natural el Parc de Collserola. A més, segons Josep Lluís Moner, representant de la Plataforma Cívica, a manca de coincidència entre els límits del PEIN i del Pla Especial de Protecció és una de les causes de l'especulació urbanística de Collserola. Per tant, 's'haurien de poder dibuixar els límits concrets i els usos previstos per a l'ordenació urbanística que prepara el Departament de Política Territorial per garantir que aquesta ordenació del territori, d'acord amb els conceptes vigents avui dia, incorporés els conceptes de sostenibilitat'. Preguntes i Demandes sobre la taula Moner va moderar el debat i va presentar les grans preguntes als convidats de l'administració i als experts investigadors. Una primera qüestió va fer referència a les previsions que contemplen els treballs del Pla Territorial Metropolità de Barcelona que afectaran a l'espai natural de Collserola. Josep Maria Carrera, coordinador del Pla Territorial Metropolità de Barcelona del Departament Territorial i Obres Publiques va respondre que Collserola serà un espai de protecció especial, un espai no urbanitzable indefinidament. Malgrat tot, Carrera pensa que no serà suficient degut als problemes de fragmentació. Per aquest motiu caldrà establir bons connectors entre aquests espais, tot i que el planejament urbanístic no ho permeti. 'S'han d'escurar al màxim les concentracions de sistemes generals de zona verda perquè sigui possible aquesta connexió. Per tant , sòl de protecció especial i reconsideració de les zones que quedin urbanitzables'. S'espera que el Pla Territorial millori les connexions actuals dels espais i sobretot han de ser vinculants amb les delimitacions del sòl no urbanitzable de protecció especial. Laconnectivitat és fonamental per la supervivència de Collserola però, segons Martí Boada, investigador de l'ICTA de la UAB, és molt complexa i no podrà ser realitat fins que no existeixi un 'ecoducte' , un gran pas o via on la presència humana sigui nul'la, que uneixi el Besòs amb Collserola. La biodiversitat marca la qualitat ambiental i territorial d'un sistema i el seu metabolisme és clau perquè funcioni. En segon lloc, Moner va preguntar als representants del Departament de Medi Ambient quines mesures urgents pensaven emprendre i el calendari d'actuació per garantir el futur de Collserola com espai natural. Ramon Luque, director general de Medi Natural del DMAH, va remarcar que el calendari polític actual complica la implementació de les mesures que pensen emprendre des del seu departament en matèria de protecció del Parc. No obstant això, es va comprometre i va assegurar que ja tenen una proposta de Parc Natural, que va més enllà del PEIN, amb la inclusió de sòls urbans i no urbanitzables i que pretén arribar a un consens amb els ajuntaments, els quals més tard hauran de desplegar la modificació del Pla General Metropolità. Una proposta que seguirà el seu procés legal de formulació de decret i informacions públiques i que aviat es veurà feta realitat. Respecte a la connectivitat, un principi legal contemplat per primer cop a Catalunya a la Llei d'Espais Naturals, Luque va anunciar que el seu departament ha encarregat plans de connectors biològics, com el de la Plana dels Vallesos, i la concreció d'una via verda, fet que mostra, malgrat els retards, la voluntat política que la connectivitat és fonamental pel nostre país i que l'administració ha començat a treballar-hi. Collserola ha patit una incomprensió tècnica important, tal com va manifestar Martí Boada, que ha retardat la seva inclusió a la Xarxa Natura 2000. Però Luque va afirmar que a partir del 13 de juliol es reuniran per tancar la proposta definitiva i per acabar de mirar totes les al'legacions per presentar-la al Parlament abans de l'agost. Una xarxa d'infrastructures sense garantia natural En tercer lloc es va preguntar als membres de la taula que especifiquessin quina seria la nova xarxa d'infrastructures ( túnels, vies, xarxa de transport elèctric) que travessarien Collserola i que podrien fer perdre el seu valor natural i paisatgístic. Josep Maria Carrera va comentar que el Pla d'Infrastructures del Transport per primera vegada no és sectorial i està pendent del que marqui i dicti el Pla Territorial. Carrera va dir que la única infrastructura que hauria de travessar Collserola no seria un via de cornisa sinó un túnel ferroviari, per descongestionar l'actual. Tota la resta d'infrastructures hauran de tenir en compte el que dictamini el Pla Territorial. A més, fa de facilitar una bona gestió posterior d'aquests espais. El públic va participar en més d'una ocasió per preguntar i reclamar als representants del Govern sobre l'impacte de determinades infrastructures sobre Collserola ( túnels i via de cornisa) i sobre la seva designació futura com a Parc Natural. Tots els assistents a la taula compartien el neguit i la necessitat de conservar aquest espai però mentre uns reclamaven més atenció i rapidesa per la seva gestió, els altres veien més Collserola com un espai natural singular i complex, el metabolisme del qual depèn d'un context urbà que no pot ser oblidat.

Relacionats

Butlletí