Font: UAB
Malgrat la creença popular, no hi ha evidències que indiquin que els carril bici bidireccionals són sistemàticament més perillosos per als ciclistes que els unidireccionals, segons es desprèn d’un estudi realitzat per Samuel Nel·lo, investigador de l’ICTA-UAB on compara la sinistralitat dels dos tipus de carrils a Barcelona.
A Barcelona, existeix una percepció generalitzada que els carrils bidireccionals són més perillosos que els unidireccionals. De fet, l'any 2019 l’Ajuntament ja va anunciar la seva intenció de desdoblar alguns carrils bici bidireccionals per motius de seguretat. De la mateixa manera, alguns carrils bici recents que estaven inicialment previstos com a bidireccionals s’han acabat executant com a unidireccionals, com ara els del carrer Manso a l'any 2022.
En principi, aquestes mesures podrien beneficiar la comunitat ciclista si el desdoblament dels carrils bici bidireccionals es traduís en una aposta decidida per incrementar l’abast de la xarxa ciclista. A la pràctica, però, sovint resulta políticament o tècnicament difícil implantar un nou carril bici en un carrer paral·lel proper al carril bici existent, o no existeix un itinerari paral·lel alternatiu. En aquest context, i particularment en una ciutat a on predominen els carrers d’un sol sentit com és el cas de Barcelona, els carrils bici unidireccionals corren el risc de reduir la connectivitat de la xarxa ciclista.
Per aquest motiu, i a partir de dades de ciclistes accidentats i de recomptes de xarxa d’aforaments de bicicletes durant els anys 2020-23, un nou estudi realitzat per Samuel Nel·lo, investigador de l’ICTA-UAB, compara els nivells d’accidentalitat ciclista dels carrils bici unidireccionals i bidireccionals a Barcelona.
A l'anàlisi, Nel.lo no troba cap evidència que indiqui que els carrils bici bidireccionals siguin sistemàticament més perillosos per als ciclistes que els unidireccionals. De fet, sembla que els carrils unidireccionals registren una mitjana lleugerament superior de ciclistes accidentats, tot i que es tracta d’una diferència molt lleu. Aquesta diferència es podria deure al fet que els carrils bici unidireccionals són relativament més freqüents a l’Eixample – el districte més conflictiu pel que fa a l’accidentalitat ciclista – mentre que els carrils bidireccionals són més comuns en zones menys cèntriques, amb menys trànsit motoritzat.
Tot i que els carrils bici unidireccionals puguin ser preferibles quan sigui possible, els resultats suggereixen que el govern municipal no s’hauria d’oposar per principi als carrils bici bidireccionals. “Al final, el més important de cara a reduir l’accidentalitat ciclista no és si un carril bici és bidireccional o no, sinó si es tracta d’un disseny ben pensat i executat, que no contingui “nyaps” evidents des de la perspectiva de la circulació ciclista”, indica Nel·lo, quie recorda que, independentment de si són d’un sol sentit o dos, la prioritat hauria de ser identificar els trams de carrils bici amb una accidentalitat excepcionalment alta, estudiar-ne la problemàtica, i prendre mesures per corregir-la.
Referència a l'article: Nello-Deakin, Samuel. 2025. “Are Two-Way Bike Lanes Really More Dangerous?” Findings, March. https:/ / doi.org/ 10.32866/ 001c.132491.
